Search

Posicionament del CREAF en relació amb el tractament amb Bacillus thuringensis dels boscos del Parc del Montnegre-Corredor

Lymantria dispar
Lymantria dispar

Posicionament del CREAF en relació amb el tractament amb Bacillus thuringensis dels boscos del Parc del Montnegre-Corredor durant l’abril i maig de 2020 per al control de l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar).

Lymantria dispar
Lymantria dispar (Foto: Ettore Balocchi CCBY)

El CREAF és un centre públic de recerca en ecologia terrestre, anàlisi territorial i canvi global que pretén contribuir al coneixement sobre la conservació i gestió del territori i dels seus sistemes naturals i a l’adaptació al canvi ambiental, fent de pont entre el món acadèmic, les administracions i la societat. Des d’aquesta condició vol aclarir el seu posicionament en relació amb les darreres notícies i comentaris apareguts en diversos mitjans i xarxes de comunicació, sobre el tractament amb Bacillus thuringensis dels boscos del Parc del Montnegre-Corredor per al control de l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar).

  1.  En general, creiem que el tractament fitosanitari dels boscos i altres ecosistemes per al control de flagells, sigui quina sigui l’espècie diana, és poc recomanable pels efectes que se’n poden derivar, especialment en àrees designades per la conservació dels seus valors naturals o en les seves proximitats. Hi ha un risc de provocar desequilibris en les xarxes tròfiques i en les relacions de competència i mutualisme entre organismes, que fins i tot poden afavorir l’expansió d’espècies exòtiques.
  2.  Entenem tanmateix que figures de protecció com els Parcs Naturals i d’altres de similars establertes a Catalunya neixen amb el propòsit de combinar la conservació dels valors naturals del territori amb la seva explotació sostenible, i això inclou activitats tradicionals com l’agricultura, la ramaderia i l’explotació dels boscos. Cal llavors assegurar la continuïtat de les explotacions per mantenir una activitat forestal que contribueixi a la conservació de la biodiversitat, a la provisió de béns i serveis ecosistèmics de proximitat, a la fixació de la població al territori rural i al control i prevenció dels grans incendis forestals entre d’altres. Això passa per mantenir un bon estat dels arbres i del conjunt de les masses forestals.
  3.  Demanem, per tot plegat, que aquesta mena d’actuacions per al control dels flagells forestals es redueixin al mínim imprescindible i que es valorin totes les alternatives existents. A més, haurien de comptar sempre amb els plans tècnics corresponents, avalats per experts en biodiversitat i en gestió forestal, i amb el vist i plau de totes les administracions amb competències en la planificació i la gestió del medi natural. Així mateix, caldria dur a terme un seguiment exhaustiu dels efectes d’aquestes actuacions.
  4.  Creiem, a més, necessari potenciar aquells aspectes de la lluita integrada que es fonamenten en factors naturals de mortalitat o en la captura selectiva d’individus reproductors (ex. trampes de feromones) abans de recórrer a l’ús de mètodes biològics o químics menys específics. I que el desenvolupament d’aquests mètodes es recolzi en experiments i seguiments de camp realitzats per experts que en valorin l’eficàcia.
  5.  Finalment, demanem obrir un espai de debat al voltant d’actuacions com les mencionades en espais naturals, des d’una posició científica i tècnica però recollint també el parer dels diversos actors del territori. Cal destacar que els aspectes més tècnics del control de Lymantria van ser discutits l’any 2019, en una jornada especifica del  Pla Anual de Transferència de Tecnologia (PATT) del DARP, en la que van participar diversos experts. Creiem però necessari estendre aquest debat al cas general i al conjunt d’actors per acordar un protocol de lluita integral dels flagells forestals en espais naturals.

Bellaterra, 7 de Maig de 2020

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Angham Daiyoub, enginyera forestal i investigadora doctoral. Imatge: CREAF.
Notícies
Adriana Clivillé

La guerra de Siria ha aniquilat el 19% dels boscos del país, equivalent a tota l’àrea metropolitana de Barcelona

El crític resultat de la guerra que viu Síria des del 2011 és la destrucció sostinguda de massa forestal, sobretot a la serralada nord-est i al voltant de Damasc –la capital ubicada al sud del país–, amb conseqüències ambientals i humanitàries a llarg termini. La investigadora predoctoral del CREAF Angham Daiyoub és primera autora de l’article científic que ho analitza.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia