La plataforma de coneixement Prismàtic publica la seva primera memòria anual

Fragment de la portada.
Fragment de la portada.

El document recull les fitxes publicades durant el 2019 per les diferents entitats de recerca que hi participen, que actualment ja són disset. També s’hi poden trobar altres dades sobre la plataforma, la jornada anual que organitza i bibliografia.

La iniciativa, que busca enfortir l’agenda comuna entre la recerca científica i la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat, compta ja amb un recorregut de gairebé quatre anys i publica ara la seva primera (de moltes!) memòria anual.

>> Podeu consultar-la en aquest enllaç <<

Què és el Prismàtic?

El Prismàtic és una plataforma de coneixement d’accés obert dirigida a les persones que treballen en la planificació i la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat. Va néixer per iniciativa del Departament de Territori i Sostenibilitat amb l’objectiu de donar suport al disseny i la implemetació de polítiques ambientals més sòlides, efectives i basades en l’evidència científica.

Aquest espai digital recull el coneixement d’avantguarda que generen els centres de recerca i altres organismes de Catalunya a partir de la producció científica publicada (articles, manuals, informes, jornades…). L’espai té un cercador intuïtiu i fàcil d’utilitzar, que dóna accés a unes fitxes-resum que exposen els resultats científics en un llenguatge accessible. Aquesta cerca d’un diàleg entre les persones gestores i investigadores s’emmarca en l’objectiu 1.1 de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 de la Generalitat de Catalunya. 

No obstant, el Prismàtic és molt més que la seva pàgina web, l’espai digital que va néixer fa uns anys. Ara, compta també amb un butlletí mensual que recull les novetats de la plataforma, un compte de Twitter per ampliar-ne la difusió i diverses jornades anuals que permeten l’intercanvi presencial entre la ciència i la gestió.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Resiliència no és “resistir sense canviar”, com ho pot fer un pont o un edifici davant un terratrèmol. És “canviar per resistir”. Foto: Unsplash.
Coneixement
Jaume Terradas

Sobre resiliència i biodiversitat

En torn de la temàtica ambiental, i en particular del canvi climàtic i els seus efectes, hi ha una polarització acusada entre dos grups: els

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia