Prop del 50% del fòsfor que s’emet a l’atmosfera prové de l’activitat humana

Classificant carbón a una mina de Jin Hua Gong en China. / Lhoon (CC BY-SA 2.0)
Classificant carbón a una mina de Jin Hua Gong en China. / Lhoon (CC BY-SA 2.0)

Segons l’estudi publicat a Nature Geoscience, la Xina aporta el 43% d’aquest percentatge. Durant dècades s’havia pensat que l’activitat humana només aportava un 5% del fòsfor que circula per l’atmosfera. Més fòsfor a l’aire vol dir més fòsfor depositat al sòl, això pot potenciar el creixement de les plantes i la seva capacitat de segrestar CO2 atmosfèric, per tant l’activitat humana pot estar alterant els cicles del fòsfor i del carboni en un ordre de magnitud fins ara desconegut.

Investigadors del projecte ERC Synergy Grant IMBALANCE – P liderat pel CREAF fan el balanç més realista fet fins el moment del fòsfor atmosfèric al planetaEl fòsfor és un nutrient essencial per a la vida i juga, a més, un paper fonamental en l’agricultura i en la seguretat alimentària mundial. El fòsfor es troba en reservoris minerals i en els essers vius, però també, tot i ser molt menys conegut, circula per l’atmosfera. Fins abans de l’era industrial, el fòsfor  s’emetia a l’atmosfera de forma natural, gràcies a les explosions volcàniques, a l’emissió d’aerosols biogènics, al transport de pols continental i de sal marina, i als incendis forestals. Ara, l’ article publicat a Nature Geoscience ha desvelat quin impacte ha tingut i té l’activitat humana sobre el cicle del fòsfor a l’atmosfera. L’equip d’investigadors internacionals que publica aquesta informació ha posat en evidència que prop del 50% del fòsfor que actualment s’emet a l’atmosfera prové de l’activitat humana, bàsicament de la crema de carbó i de biomassa, quan fins ara es pensava que nomes representava el 5%.

Segons els resultats, la quantitat total de fòsfor emès a l’atmosfera s’ha incrementat un 30% els darrers cinquanta anys com a conseqüència d’haver-se doblat les emissions produïdes pels éssers humans.

Actualment, el 43% del fòsfor antropogènic emès a l’atmosfera prové de la Xina, mentre que les emissions per part d’Europa han anat disminuint any rere any.

Per realitzar l’estudi, els investigadors han fet  un inventari de les fonts  naturals i antròpiques de  222 països i territoris entre 1960 i 2007. S’han tingut en compte mostres de carbó provinent de 13 països diferents i mostres de  la biomassa de les 12 espècies d’arbres i dels 9 cultius més utilitzats com a combustibles.

La combustió emet CO2  a l’atmosfera, però el fòsfor n’ajuda a emmagatzemar

El fòsfor és un nutrient limitant pel creixement de les plantes. Si hi ha molt fòsfor el sòl és fèrtil, les plantes creixen, fixen més CO2 de l’atmosfera i disminueix l’efecte hivernacle que provoca aquest gas. “Els resultats d’aquest estudi mostren que el cicle del fòsfor està fortament pertorbat, més del que pensàvem.

Això obre la possibilitat de que hi hagi molts més ecosistemes que s’estan fertilitzant gràcies al fòsfor atmosfèric que es deposita al mar i sobre tot en el sòl, especialment boscos tropicals i subtropicals d’Àsia i d’Àfrica.

Si aquests ecosistemes es fertilitzen i potencien la seva capacitat de creixement i d’emmagatzematge de carboni, vol dir que el fòsfor atmosfèric està modificant més el cicle del carboni que el que s’havia estimat fins ara”, comenta Josep Peñuelas, professor del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que investiga en el CREAF.

Al revés pot estar passant a Europa o al nord d’Amèrica, on el ritme de combustió de carbó i de biomassa s’ha frenat els darrers anys. Tot i que no hem d’oblidar que aquesta baixada en l’ús del carbó ha millorat moltíssim la qualitat de l’aire que respirem, les taxes d’emissió de fòsfor també han disminuït i el nostre sòl ha deixat de rebre la quantitat de fòsfor que rebia en el passat. El creixement dels nostres boscos, per tant, podria frenar-se per aquesta causa.  “Les polítiques dirigides a reduir les emissions d’aerosols que provenen de l’ús de combustibles fòssils representen una clara opció win-win per a millorar la qualitat de l’aire, a la vegada que es redueix l’escalfament produït pel mateix CO2 que desprèn la combustió. Tot i això, aquest estudi ens suggereix que també hem de tenir en compte el fòsfor que deixem d’emetre quan avaluem la capacitat d’emmagatzemar COdels nostres ecosistemes terrestres i marins”, conclou el professor Peñuelas.

Article:

Wang, R. Balkanski, Y. Boucher, O. Ciais, P. Peñuelas, J. Tao, S. (2014) Significant contribution of combustion-related emissions to the atmospheric phosphorus budget Nature Geoscience

Articles relacionats

Notícies
Anna Ramon

La manca de pluges fa avançar la primavera a l’hemisferi nord

La ciència ja ha demostrat que el canvi climàtic està avançant la primavera fenològica. Fins ara, els hiverns suaus provocats per l’escalfament global se’n consideraven la causa principal. Tot i això, un estudi publicat avui a la revista Nature Climate Change afegeix que la manca de pluja també provoca que les plantes brotin abans d’hora a l’hemisferi nord. En aquesta zona del planeta, les pluges han disminuït la seva freqüència els darrers trenta anys i ara es demostra que això afecta també el calendari natural de les plantes.

Zona en restauració. Foto: Unsplash CCBY
Notícies
CREAF

Els resultats essencials de la COP26

Traducció al cataà de l’editorial publicada a Global Change Biology sobre la COP26 i els resultats que la ciència n’espera. Josep Peñuelas, professor de recerca

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia