D’acord amb una nova recerca publicada a la revista Sustainability, la tecnologia que desenvolupa el projecte Horizon2020 Cos4Cloud millora la qualitat i quantitat de les dades que emmagatzemen les xarxes d’observatoris ciutadans, és a dir, les plataformes o apps mòbils de ciència ciutadana que recullen observacions (fotos) sobre biodiversitat i medi ambient.
“Cos4Cloud ha creat una xarxa de nou observatoris ciutadans que integraran la tecnologia desenvolupada pel projecte, la qual cosa és clau per abordar els reptes comuns de la ciència ciutadana“, afirma Sasha Woods, primera autora de la publicació, investigadora d’impacte i innovació en EarthWatch i responsable de l’estratègia de difusió i sostenibilitat de Cos4Cloud.
"Cos4Cloud ha creat una xarxa de nou observatoris ciutadans que integraran la tecnologia desenvolupada pel projecte, la qual cosa és clau per abordar els reptes comuns de la ciència ciutadana", afirma Sasha Woods, primera autora de la publicació, investigadora d'impacte i innovació en EarthWatch i responsable de l'estratègia de difusió i sostenibilitat de Cos4Cloud.
En concret, Cos4Cloud ofereix 12 serveis que aporten solucions a alguns dels desafiaments tecnològics més rellevants dels observatoris ciutadans, com ho són la intel·ligència artificial per reconèixer espècies, un repositori d’eines per analitzar fàcilment les observacions de la ciutadania, un sistema que permeti als participants saber si les seves observacions s’han utilitzat en algun treball científic o la creació d’apps integradores que incloguin diversos projectes, entre altres. Així mateix, Cos4Cloud està treballant per facilitar l’intercanvi de dades entre els observatoris i serveis. L’objectiu és tenir conjunts de dades més estandarditzades i útils per contribuir al seguiment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
“Tots els serveis que estem desenvolupant en Cos4Cloud estaran disponibles de manera oberta en el Núvol Europeu de Ciència Oberta (EOSC, en les seves sigles en anglès) perquè qualsevol observatori ciutadà pugui instal·lar fàcilment els que necessiti”, afirma Jaume Piera, coordinador de Cos4Cloud, investigador de l’ICM-CSIC, del CREAF i un dels coautors de l’estudi.
CREAF, part de l’equip de Cos4Cloud, precisament lidera les activitats d’interoperabilitat per connectar els dotze serveis i recursos de Cos4Cloud amb l’ecosistema EOSC, així com permetre la integració de serveis en els observatoris ciutadans. “La interoperabilitat és probablement l’única manera que una infraestructura de recerca interdisciplinària d’àmbit europeu com és l’EOSC pugui funcionar”, destaca Joan Masó, investigador al CREAF, part del grup GRUMETS de l’UAB i coordinador de l’interoperabilitat a Cos4Cloud.
Millorar la qualitat de les dades
L’article publicat ara explica el cas de dos dels serveis de Cos4Cloud: Pl@ntnet-API i Cos4Bio, tots dos recentment incorporats a l’EOSC. D’una banda, Pl@ntnet-API permet integrar en altres observatoris ciutadans la funcionalitat de l’app Pl@ntnet per reconèixer espècies de plantes. Una vegada incorporat a la nova plataforma, ajudarà els seus usuaris a identificar correctament les espècies vegetals, millorant així el control de qualitat de les seves identificacions. Fins ara, més de 5000 usuaris s’han creat un compte per a utilitzar Pl@ntnet-API.
Actualment, les dades de Pl@ntnet contribueixen a supervisar l’evolució de diversos indicadors dels ODS, per exemple, l’ODS número 15 “Vida a la terra”, que dóna suport a la identificació de noves espècies i enfocaments per la conservació i restauració de la biodiversitat. Com més persones integrin Pl@ntnet-API en les seves apps o plataformes, més quantitat de dades disponibles hi haurà per contribuir al seguiment dels ODS.
Cos4Bio, en canvi, és un portal en línia en el qual els experts i expertes en biodiversitat poden validar i descarregar una enorme quantitat d’imatges d’espècies procedents de múltiples observatoris ciutadans, independentment de l’observatori ciutadà o del país del qual procedeixin. “Això trenca les barreres geogràfiques que impedeixen, en la actualitat, que les dades de la ciència ciutadana s’emprin en les polítiques mediambientals”, destaca Woods.
Cos4Cloud també ha posat en marxa una metodologia de codisseny per desenvolupar els serveis. La finalitat d’aquesta metodologia és crear serveis que realment responguin als reptes als quals s’enfronta la comunitat científica ciutadana, integrada per coordinadors de projecte, desenvolupadors d’apps, naturalistes, etc. Per aquest motiu, Science for Change ha dissenyat una sèrie d’activitats creatives i dinàmiques que recullen les opinions d’aquesta comunitat sobre els serveis.
La ciència ciutadana com a experiència d’aprenentatge
Cos4Cloud també treballa en la integració de la ciència ciutadana als plans d’estudi de les escoles gregues i en la creació de xarxes de professors que ho promoguin. En concret, el projecte ha dissenyat un curs de formació adreçat a professors de col·legis i instituts i agents educatius que busca incorporar la ciència ciutadana en la seva pràctica docent.
Cos4Cloud ha dissenyat un curs de formació adreçat a professors de col·legis i instituts i agents educatius que busca incorporar la ciència ciutadana en la seva pràctica docent.
A més, recentment s’han dut a terme estudis en diverses escoles gregues que certifiquen que “la ciència ciutadana i la tecnologia de Cos4Cloud enriqueix considerablement les pràctiques escolars actuals, sobretot en l’àmbit mediambiental”, en paraules de Maria Daskolia, professora associada titular de NKUA, directora del Laboratori d’Educació Ambiental de la mateixa institució i qui lidera la integració de la ciència ciutadana a les escoles escoles gregues des del projecte Cos4Cloud.
