Quatre ciutats espanyoles, entre les deu d’Europa on el canvi climàtic ha influït més la temperatura l’últim any

Vista de Barcelona des de la muntanya del Tibidabo. Imatge: Pixabay
Vista de Barcelona des de la muntanya del Tibidabo. Imatge: Pixabay

Quatre ciutats espanyoles –Madrid, Barcelona, València i Saragossa– figuren entre les deu urbs europees on més va influir el canvi climàtic en les seves temperatures al llarg de l’últim any.

Aquest grau d’influència del canvi climàtic en les temperatures diàries de tot el món pot mesurar-se ara en temps real gràcies a una nova eina en línia que fa pùblica Climate Central. Aquesta eina es tracta d’una nova mètrica de cinc punts anomenada Índex de Canvi Climàtic (Climate Shift Index -CSI-), que estableix en quina mesura ha influït el canvi climàtic en les temperatures mitjanes diàries d’una regió concreta. Un nivell de CSI de 3, per exemple, significa que la temperatura del dia es va fer almenys 3 vegades més probable del que hauria estat sense la influència del canvi climàtic provocat per la humanitat. El nivell de CSI màxim és 5.

Imatge d'una part del mapa de l'Índex de Canvi Climàtic (Climate Shift Index -CSI-), una eina de Climate Central. Aquesta eina mesura el canvi climàtic amb cinc punts, sent cinc el màxim.
Imatge d’una part del mapa de l’Índex de Canvi Climàtic (Climate Shift Index -CSI-), una eina de Climate Central. Aquesta eina mesura el canvi climàtic amb cinc punts, sent cinc el màxim.

Tenint en compte l’anterior, Climate Central ha publicat l’informe ‘365 dies a un planeta que s’escalfa’, que revela la influència del canvi climàtic provocat per la humanitat en les temperatures mitjanes diàries des del  l’1 d’octubre de 2021 fins al 30 de setembre de 2022 a tot el món, incloent-hi més de 1.000 ciutats. Amb aquesta informació Climate Central també ha fet pública la classificació de les ciutats més afectades en cada continent durant l’últim any.

L'informe ‘365 dies en un planeta que s'escalfa’ revela la influència del canvi climàtic provocat per l'home en les temperatures mitjanes diàries de més de 1000 ciutats.

Segons assenyala l’estudi citat anteriorment, entre l’1 d’octubre de 2021 i el 30 de setembre de 2022 Madrid va ser la tercera ciutat europea, només per darrere de La Valeta (Malta) i Longyearbyen (Noruega), que va registrar un major nombre de dies amb un nivell de CSI igual o superior a 3, amb 66 dies. Per darrere de Madrid es van situar València (59 dies), Saragossa (58) i Barcelona (53).

A més, l’estudi té en compte el nivell d’exposició humana, en multiplicar la població de cada ciutat pel nombre total de dies amb nivells de CSI de 3 o superior en aquest lloc. D’acord amb aquest barem, Madrid va ser la ciutat europea amb major focus d’exposició humana, mentre que Barcelona, València i Saragossa van ocupar la quarta, setena i vuitena posició, respectivament. De fet, Madrid va ser l’única ciutat europea entre les 121 ciutats del món amb major nivell d’exposició humana al període analitzat.

Les solucions basades en la natura són estratègies essencials perquè les ciutats s'adaptin al canvi climàtic. Imatge: Jordi Surroca.
Les solucions basades en la natura són estratègies essencials perquè les ciutats s’adaptin al canvi climàtic. Imatge: Jordi Surroca.

Davant d’aquestes dades, Corina Basnou, investigadora del CREAF, que compta amb una llarga trajectòria en temes de sostenibilitat a les ciutats comenta:

“És essencial que els ajuntaments i la ciutadania siguin conscients de la necessitat d’adaptar les ciutats al canvi climàtic i comprenguin el valor de les Solucions Basades en la Natura per poder fer-lo. Aquestes solucions comporten canviar la “pell” urbana, del gris al verd, augmentar el verd urbà com ara parcs, arbres al carrer, jardins o murs verds, que baixen les temperatures i regulen els fluxos d’aire i aigua. Un altre exemple són els boscos de ribera a ciutats amb rius, que esmorteeixen els efectes de les inundacions quan hi ha fortes pluges. Totes aquestes mesures, ben planificades, poden contribuir a millorar l’eficiència energètica, la regulació dels microclimes urbans o illes de calor, la conservació de la biodiversitat i la connexió dels espais verds urbans i peri-urbans”

CORINA BASNOU, investigadora del CREAF

Joan Pino, director del CREAF, també expert en temes de sostenibilitat urbana, afegeix que:

Joan Pino

“Per exemple, plantar més arbres i vegetació podria disminuir les temperatures entre 5-10 °C depenent de la situació i el tipus de plantes que es triïn. El més important és planificar amb cura quines espècies plantem, tenint en compte l’ombra que proporcionen i la quantitat d’aigua que necessiten. Per exemple, molts arbres de fulla caduca d’origen subtropical serien una bona opció perquè n’aporten molta ombra i no consumeixen tanta aigua com altres espècies centreeuropees”

JOAN PINO, director del CREAF.

A escala global, l’informe destaca també que en els últims 12 mesos el canvi climàtic va afectar les temperatures experimentades per 7.600 milions de persones (el 96% de la població mundial). A més, assenyala que les persones que viuen prop de l’Equador i en petites illes es van veure especialment afectats. Mèxic, el Brasil, Àfrica Occidental i Oriental, la península aràbiga i l’arxipèlag malai van experimentar la major influència del canvi climàtic d’origen humà en les temperatures durant els 365 dies analitzats.

Finalment, aclareix que, si es té en compte la grandària de la població urbana, el total d’exposició humana a les temperatures diàries alterades pel canvi climàtic va ser major a Lagos (Nigèria), Ciutat de Mèxic (Mèxic) i Singapur.

Font de la nota: Climate Central.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Autoria: Kalen Emsley. Fuente: unsplash.
Notícies
Anna Ramon

El CREAF assisteix a la Conferència de la Biodiversitat a Montreal, la COP15 

Ho farà gràcies a una delegació del CREAF formada per Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF, Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, i els investigadors del CREAF Sergi Herrando i Daniel Villero, tots ells seran a Canadà del 9 al 16 de desembre.

Cotorreta de pit gris a la ciutat de Barcelona. Imatge: Vicente Zambrano.
Notícies
Anna Ramon

Portar una vida urbanita, el secret de les cotorres invasores per expandir-se i establir-se per la Península Ibèrica

Un article publicat recentment liderat per la investigadora del CREAF Laura Cardador demostra que els hàbitats humans, les nostres ciutats i les connexions o infraestructures viàries, han estat un trampolí que han permès que la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer colonitzessin la Península i que s’hi hagin establert de forma permanent.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia