Search

Què en fan de l’aigua els boscos, i com els pot afectar el canvi climàtic

La disponibilitat d’aigua governa molts aspectes del funcionament dels boscos. Foto:CREAF
La disponibilitat d’aigua governa molts aspectes del funcionament dels boscos. Foto:CREAF

La revista l’Atzavara publica un treball signat per Carles Gràcia i Santi Sabaté, professors de la UB i investigadors del CREAF, on es presenta com l’aigua marca la pauta de molts processos relacionats amb el creixement i el funcionament dels boscos mediterranis.  En el context del canvi climàtic, tot apunta que els boscos mediterranis perdran capacitat productiva, i fins i tot poden no superar les condicions d’altes temperatures i d’aridesa que podrien experimentar. 

La disponibilitat d’aigua governa molts  aspectes del funcionament dels boscos. Foto:CREAF
La disponibilitat d’aigua governa molts aspectes del funcionament dels boscos. Foto:CREAF

 

Introducció
L’aigua, sens dubte, té un paper fonamental per a la vida al planeta, i n’explica moltes de les seves propietats. Els humans no en som aliens i amb les nostres activitats generem transformacions dels fluxos d’aigua i una petjada que convé quantificar (Hoekstra i Mekonen, 2012). En aquest context, també els boscos participen activament en la dinàmica de l’aigua. A més, la gestió forestal que els humans fem també pot alterar l’aigua que circula per aquests ecosistemes terrestres (Birot et al., 2011).

En aquest treball, basat en el material presentat al seminari “Una mirada al bosc”, organitzat per la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró, presentem diferents aspectes sobre el paper que té l’aigua en els boscos i les implicacions que tenen, tant la seva escassetat com disponibilitat. Aquesta anàlisi la desenvolupem en diferents apartats. Primer mostrem amb alguns exemples com la disponibilitat d’aigua determina el funcionament dels nostres ecosistemes forestals il·lustrant la seva importància. Després expliquem com circula l’aigua pels boscos, quanta aigua poden contenir i com la fan servir. A continuació, a partir de resultats experimentals, presentem en quina mesura la gestió forestal pot modificar l’ús que els boscos fan de l’aigua, i finalment, comentem alguns dels efectes que el canvi climàtic pot tenir en el nostres boscos mediterranis, a partir de resultats de l’aplicació del model de creixement forestal GOTILWA+, i el seu mòdul d’optimització (Gracia et al., 2003).

Podeu continuar llegint l’article publicat a L’Atzavara.

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Cabanya a les muntanyes d'Astúries. Imatge: Paco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Ecologia i despoblament rural

La despoblació del món rural s’ha guanyat un lloc a l’agenda política i social. El govern d’Espanya i les comunitats autònomes tenen programes per revertir-la o almenys mitigar-la. Fins i tot, la Unió Europea elabora estratègies i plans d’acció. Hi ha força raons per fer-ho.

Finca Planeses a la Garrotxa (Catalunya), on s'implementa l'agricultura i ramaderia regeneratives. Autoria: Galdric Mossoll.
Notícies
Angela Justamante

L’ús extensiu del territori és la millor estratègia per a revertir el despoblament rural i protegir la natura

Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.

La ciència i la meteorologia s’uneixen en una sessió moderada per Marta García, presidenta mundial de WWCOTY, amb Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF; Mar Gómez, meteoròloga, i Marga López Rivas, investigadora de la Universidad de Cádiz (d’esquerra a dreta). Imatge: elDiario.es
Notícies
Adriana Clivillé

Per què cal llegir l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere

El paper social de la dona i la seva vulnerabilitat són dues de les claus que expliquen per què és crític apropar-se a l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere. Quatre professionals comparteixen opinions complementàries, en una conversa convocada per elDiario.es en la qual intervé Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia