Què fa que un animal sigui més intel·ligent que un altre?

Els còrvids i els psitàcids (a dalt) són més innovadors en el seu comportament que els coloms i els faisans (a sota). També tenen cervells més grans en relació a la seva mida, resultat de l’acumulació de més neurones al pàl·lium, i un temps de desenvolupament més llarg després de sortir de l’ou.
Els còrvids i els psitàcids (a dalt) són més innovadors en el seu comportament que els coloms i els faisans (a sota). També tenen cervells més grans en relació a la seva mida, resultat de l’acumulació de més neurones al pàl·lium, i un temps de desenvolupament més llarg després de sortir de l’ou.

Des de fa temps s’argumenta la intel·ligència està relacionada amb la mida del cervell. Aquesta teoria, anomenada “teoria de l’encefalització”, defensa que el teixit cerebral “extra” d’un cervell més gran permet dedicar més neurones a tasques cognitives. No obstant això, fins ara no disposàvem d’evidències científiques que ho recolzessin. Una raó ha estat la dificultat de comptabilitzat la densitat neuronal en diferents espècies animals.

Ara, un treball internacional co-liderat per Daniel Sol, científic del CSIC i del CREAF, i que apareix a la revista Nature Ecology and Evolution, demostra, per primer cop, que un nombre més gran de neurones està relacionat amb una de les principals formes d’intel·ligència:  la capacitat d’innovar. I que això, al seu torn, està relacionat amb un cervell més gran, tant en termes relatius (fracció del cos que ocupa el cervell) com en termes absoluts. L’estudi ha estat possible pel recent desenvolupament per part de la neurobiòloga Suzana Herculano-Houzel i els seus col·laboradors d’un nou mètode per comptar neurones, el fraccionador isotrópic, que fa possible comptar neurones de moltes espècies en poc temps i de forma acurada.

El nombre total d’espècies analitzat (111) representa la mostra més gran de número de neurones mai utilitzada en un mateix estudi

Per a fer l’estudi, els investigadors han partit de l’estimació del nombre de neurones al telencèfal pal·lial, àrea cerebral dels ocells on tenen lloc funcions superiors (sensorials, associatives i pre-motores) i que ens els mamífers correspondria al neocòrtex. Pel present article s’ha mesurat la densitat neuronal de 81 individus de 46 espècies. Això ha estat possible gràcies a la participació de Pavel Němec, neurobiòleg de la Charles University de Praga (República Txeca) que ha co-liderat l’estudi i que és un dels pocs experts mundials en la quantificació de neurones amb la tècnica del fraccionador isotròpic. Com a controls, a més del pàl·lium també s’han quantificat les neurones en el cerebel (implicat en moviments voluntaris) i en el tronc encefàlic (no directament implicat en funcions cognitives). Sumats a les 65 espècies mesurades en estudis previs, el nombre total d’espècies analitzat (111) representa la mostra més gran de número de neurones mai utilitzada en un mateix estudi.

Les dades del nombre de neurones han estat comparades amb informació de la capacitat d’innovació basada en 4.400 observacions que descriuen comportaments innovadors d’ocells en els seus hàbitats naturals. Aquesta informació és el resultat de dues dècades de treball de Louis Lefebvre, psicòleg de la McGill University (Montreal, Canada) i co-lider de l’estudi, i comprèn observacions entre 1960 i 2020 de comportaments innovadors tant en l’adopció de de nous aliments com en l’ús de tècniques noves. Exemples d’aquestes observacions inclouen gralles trencant la closca de nous llençant-les sobre el paviment, pardals bloquejant els sensors de les portes de supermercats per robar menjar o mallerengues obrint els pots de llet que el repartidor deixa a les portes de les cases.

Un nou model evolutiu 

Més nombre de neurones en el pàl·lium implica una major capacitat d’innovació

Els resultats demostren que el nombre de neurones en el pàl·lium, i no pas les del cerebel ni del tronc encefàlic, són un predictor acurat de la capacitat cognitiva d’una espècie: més nombre de neurones en el pàl·lium implica una major capacitat d’innovació. Al seu torn, l’acumulació de neurones al pàl·lium fa que el cervell creixi tant en termes absoluts com en termes relatius. Així, doncs, d’entre totes les espècies i llinatges estudiats, els científics destaquen que són els còrvids i els lloros les aus que tenen un cervell més gran en relació al cos i també més neurones en el pàl·lium. Són, també, les que tenen un temps de maduració més llarg.

“Aquests resultats són consistents amb la hipòtesi que l’acumulació de neurones al pàl·lium té lloc en fases tardanes del desenvolupament. Els nostres resultats suggereixen que en còrvids i lloros l’acumulació de neurones al pàl·lium és el resultat d’allargar el temps que necessita el poll per desenvolupar-se, una vegada ha sortit de l’ou”.

DANIEL SOL, investigador del CREAF

En canvi, apunta, “en grups com els faisans i els coloms l’etapa de desenvolupament post-natal és més curta, el que no els permet acumular tantes neurones al pàl·lium. Això pot explicar per què tenen un cervell relatiu petit i són poc innovadores en el seu comportament”.

A més, tant els còrvids com els lloros tenen una vida més llarga. “Viure més temps augmenta el valor de resoldre problemes mitjançant la innovació perquè el temps que dediques a aprendre un nou comportament es compensa si el comportament ofereix beneficis durant més temps”.

Grandària del cervell en termes absoluts i relatius

El treball demostra, així doncs, que no importa tant el nombre de neurones en total sinó com s’organitzen les neurones dins del cervell, i que es més important la grandària del cervell en relació al cos que en termes absoluts.

No importa tant el nombre de neurones en total sinó com s’organitzen les neurones dins del cervell, i que es més important la grandària del cervell en relació al cos que en termes absoluts.

I és que fins ara, hi havia controvèrsia sobre si era més important la grandària del cervell en termes absoluts o en termes relatius. “Els elefants tenen un cervell més gran que els humans en termes absoluts”, indica Lefebvre. “Vol dir això que són més intel·ligents que els humans? No necessàriament si el que més importa és la mida relativa del cervell. El cervell dels humans conté més neurones al pàl·lium, i això fa que sigui més gran en proporció a la nostra mida que el dels elefants”.

Segons Louis Lefevbre, “Els nostres resultats ajuden a unificar les mesures neuro-anatòmiques en múltiples nivells, reconciliant les opinions contradictòries sobre el significat biològic de l’expansió del cervell”.

En opinió de Daniel Sol, “Els resultats també posen de manifest el valor de la perspectiva de la història vital per avançar en la nostra comprensió de les bases evolutives de les connexions entre el cervell i la cognició”.

Article de referència:

Neuron numbers link innovativeness with both absolute and relative brain size in birds. Daniel Sol, Seweryn Olkowicz, Ferran Sayol, Martin Kocourek, Yicheng Zhang, Lucie Marhounová, Christin Osadnik, Eva Corssmit, Joan Garcia-Porta, Thomas E. Martin, Louis Lefebvre and Pavel Němec. Nature Ecology and Evolution. https://doi.org/10.1038/s41559-022-01815-x

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

Les abelles amb dietes especialitzades tenen el cervell més gran

L’abella solitària Flavipanurgus venustus viatja pels matolls mediterranis, s’apropa a una flor, olora una altra, però s’alimenta exclusivament de l’estepa cresta (Cistus crispus). Memoritza el color rosa

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia