Search

Què és una espècie invasora?

Vespa asiàtica (Vespa veluina). Foto: Ksarasola, Wikimedia Commons.
Vespa asiàtica (Vespa veluina). Foto: Ksarasola, Wikimedia Commons.

De manera natural els animals i les plantes van conquerint nous espais a través de les migracions o la dispersió de les llavors, entre d’altres. En aquests casos el desplaçament al llarg dels anys és d’uns pocs quilòmetres, però pot multiplicar-se quan hi apareix un nou factor en joc: l’espècie humana. Els Homo sapiens hem fet viatjar milers i milers de quilòmetres a algunes espècies de fauna i flora i les hem introduït en regions molt allunyades del seu punt d’origen. Per posar un exemple, la vespa asiàtica va viatjar gairebé 15.000 km, des de la Xina fins a Bordeus, transportada per mar en un carregament de ceràmica. Fora d’un món globalitzat això probablement no hauria passat mai. 

La globalització multiplica les probabilitats de tenir espècies invasores

Tan bon punt una espècie posa “el peu” en una nova regió se la coneix com a espècie exòtica. La majoria d’exòtiques no duren gaire temps en el nou territori, no aconsegueixen conquerir-lo, perquè el clima i les característiques del medi són diferents de casa seva. El problema és que en les últimes dècades el major intercanvi de mercaderies i persones, la internacionalització de l’economia, el canvi climàtic i l’artificialització del paisatge han accelerant enormement el ritme d’introducció d’espècies exòtiques, multiplicant alhora la probabilitat que algunes d’elles siguin capaces de conquerir el nou espai, s’hi estableixen i acabin provocant impactes en el territori de destí. Quan això passa, parlem de que l’espècie exòtica ha passat a ser una espècie invasora. 

D’exòtica a invasora en 3 passos 

El camí perquè una espècie exòtica passi a ser invasora té tres estadis:

  1. INTRODUCCIÓ: Algunes espècies exòtiques s’introdueixen en el medi natural, on poden reproduir-se de manera ocasional.
  2. ESTABLIMENT: Algunes espècies adventícies o no establertes aconsegueixen establir poblacions al territori receptor que es mantenen sense cap intervenció humana.
  3. EXPANSIÓ I IMPACTE: Algunes espècies naturalitzades o establertes esdevenen invasores perquè aconsegueixen expandir-se pel territori receptor, gràcies a una gran capacitat reproductiva i de dispersió. En aquest procés d’expansió, algunes d’aquestes espècies poden causar impactes ecològics i socio-econòmics importants.

Impactes de les espècies nouvingudes

Les espècies invasores tenen repercussions sobre les espècies natives que viuen en un territori.

Les espècies invasores, tot i que moltes no prosperin en un territori, tenen repercussions sobre les espècies natives que hi viuen, perquè acaben competint amb elles pels recursos –com pot ser l’aigua i el menjar o els caus–, poden transmetre’ls malalties, aparellar-se amb elles i crear espècies híbrides o directament ser-ne depredadores. Conegut és el cas de les serps que han arribat a les Balears i estan acabant amb les poblacions de sargantana de les Pitiüses, una espècie endèmica de les illes, perquè se les mengen. Al mateix temps, les espècies invasores poden afectar als ecosistemes on viuen, canviant-te el funcionament –quan intervenen en els seus cicles naturals, com és el de l’aigua– i l’estructura. 

No obstant això, les espècies nouvingudes poden anar un pas més enllà i no només afectar la biodiversitat i el funcionament de la natura, sinó que també poden tenir repercussions sobre em l’economia, la societat i la salut humana. Alguns dels casos més coneguts són les pèrdues en els arrossars per culpa del cargol poma (Pomacea sp.), les infeccions causades pel mosquit tigre (Aedes albopictus) en embornals d’aigua i per picades a persones i les obturacions en alguns rius que ha produït el coipú (Myoscastor coypus). 

Cargol poma (Pomacea maculata), invasora localitzada al delta de l'Ebre. Foto: Jess Van Dyke, Wikimedia Commons.
Cargol poma (Pomacea maculata), invasora localitzada al delta de l’Ebre. Foto: Jess Van Dyke, Wikimedia Commons.

Per fer un seguiment de l’estat de les invasions biològiques a Catalunya el Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació fa anys que té en marxa un programa de monitoreig anomenat EXOCAT, que coordinem des del CREAF i que ha presentat dades recentment: Catalunya guanya 631 espècies exòtiques en 10 anys, 21 d’elles invasores

Gestió de les invasores 

Un cop l’espècie ja està reproduint-se i establerta, no val la pena dedicar esforços a la seva erradicació, perquè és gairebé impossible que sigui exitosa.

Davant la creixent arribada d’espècies exòtiques, els organismes de govern de cada país han hagut de prioritzar un seguit d’estratègies per evitar-ne l’expansió i/o els impactes sobre el territori nou. En primer lloc, s’afavoreix el control de les espècies que ja s’han establert al territori, sobretot d’aquelles que hi tenen impactes greus, per evitar que encara arribin a més zones i les acabin perjudicant també. És el que passa amb la ràpida expansió de la vespa asiàtica i la repercussió que té sobre les poblacions d’abella de la mel. En aquesta línia, al 2013 es va aprovar a l’estat Espanyol un Real Decret 630/2013 que regula el Catàleg espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores. En aquest catàleg es recullen totes les espècies exòtiques invasores que poden ser una amenaçada i prohibeix per llei la seva possessió, transport, tràfic i comerç. No obstant això, un cop l’espècie ja està reproduint-se i establerta, no val la pena dedicar esforços a la seva erradicació, perquè és gairebé impossible que sigui exitosa. Són molt puntuals els casos en que un protocol d’erradicació ha estat fructífer i acostumen a ser en territoris aïllats com les illes. 

Si un cop l’espècie ha començat a expandir-se per una regió és molt i molt difícil controlar-la, què podem fer davant les invasions? Prevenir-les. Des de la ciència és fa èmfasi en que la millor estratègia per no tenir espècies invasores és evitar que arribin. Per aquest motiu, els científics i científiques de l’EXOCAT aposten per fer un seguiment actiu de les exòtiques que s’han introduït a Catalunya i les que potencialment podrien arribar-hi. Una de les eines s’han posat en marxa per fer-ho és una xarxa catalana d’observatoris que s’han constituït en diverses zones del país per avisar àgilment i ràpida quan es detecta un nou animal, planta, alga o fong.

Riquesa total d’espècies exòtiques a Catalunya (2021) per quadrats de 10×10 km. Font: EXOCAT.
Riquesa total d’espècies exòtiques a Catalunya (2021) per quadrats de 10×10 km. Font: EXOCAT.

Per acabar, no podem oblidar que en cap cas l’arribada d’invasions és culpa dels animals, plantes, etc. en si mateixos, sinó de les persones que propiciem la seva arribada. Recordem que els darrers 10 anys a Catalunya només 42 tàxons exòtics van arribar sense ajuda, enfront dels 70 que van arribar en mercaderies, els 443 entre contaminants i els 1134 per escapament amb una predominança de plantes, que s’exporten a Europa com ornamentals des de països tropicals. 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia