Search

Què vol dir que la costa està erosionada?

Platja de Sitges en juliol de 2023. Foto: Annelies Broekman.
Platja de Sitges en juliol de 2023. Foto: Annelies Broekman.

El CREAF s’afegeix a una campanya fotogàfica impulsada per la iniciativa europea #Mission4Nature, per recollir l’estat de salut del litoral mediterrani. El repte que ens proposem és rebre un centenar de fotos de platges, penya-segats i riberes rocoses amb l’etiqueta #resolelrepte, esmentant a @creaf_ecologia i a @gov4nature i afegint la seva ubicació. Heu notat que les platges tenen menys sorra que abans, els penya-segats s’esfondren i trobem pedrots arreu? Doncs això volem estudiar! Les platges cada cop fan més estretes i durant els temporals barris sencers reben les onades del mar; és l’impacte d’un fenomen que es coneix com ‘erosió costanera’ i estem fent-ne el seguiment científic. Però abans de tot, us expliquem amb deteniment aquesta problemàtica. 

Sense espai per posar la tovallola 

La platja real va de les dunes al mar, passant per les bermes, les escarpes, la zona litoral i la zona sublitoral.

Les platges són sistemes geològics conformats per moltes parts diferents i la zona on posem la tovallola n’és, en realitat, només una petita part. Com es pot observar en la següent figura, la platja real va de les dunes al mar, passant per les bermes (parts planes o amb una mica de relleu, com si fossin muntanyetes), les escarpes (talussos molt inclinats), la zona litoral (primera línia del mar) i la zona sublitoral. No obstant això, aquesta fotografia del sistema platja no és estàtica, està en continu moviment, i hi ha un flux constant de sorra des de la terra, des dels rius, aiguamolls i llacunes, cap al mar. Així es van creant les diferents formes de dunes, bermes i etc. entre les fases de guany de sorra (d’acreció) i de pèrdua (erosió) al llarg del temps. 

La diferència principal entre les dunes i les bermes és que les primeres estan formades pel vent al llarg de la platja, i acostumen a ser més altes, mentre que les bermes són com prestatges de sorra que s’apropen a la línia de mar. A l’interior del mar també podem trobar certes crestes lineals de sorra, les barres, que es generen paral·leles a la costa. Font: Silva, Rodolfo & Martínez, M. & Moreno, Patricia & Mendoza, Edgar & López-Portillo, Jorge & Lithgow, Debora & Vazquez, Gabriela & Martínez, Rubí & Ibarra, Roberto. (2018). ASPECTOS GENERALES DE LA ZONA COSTERA.
La diferència principal entre les dunes i les bermes és que les primeres estan formades pel vent al llarg de la platja, i acostumen a ser més altes, mentre que les bermes són com prestatges de sorra que s’apropen a la línia de mar. A l’interior del mar també podem trobar certes crestes lineals de sorra, les barres, que es generen paral·leles a la costa. Font: Silva, Rodolfo & Martínez, M. & Moreno, Patricia & Mendoza, Edgar & López-Portillo, Jorge & Lithgow, Debora & Vazquez, Gabriela & Martínez, Rubí & Ibarra, Roberto. (2018). ASPECTOS GENERALES DE LA ZONA COSTERA.
El principal problema d’aquest sistema dinàmic de la platja és que la societat hi hem plantat a sobre edificis, espigons, ports, passeigs i línies de tren fins a la mateixa línia de costa. 

El principal problema d’aquest sistema dinàmic de la platja és que la societat hi hem plantat a sobre edificis, espigons, ports, passeigs i línies de tren fins a la mateixa línia de costa. Això ha afectat les dinàmiques naturals i ha canviat el moviment dels sediments que configura tot el litoral del territori. A més, no només les zones costaneres han estat intervingudes, sinó que també el cabal dels rius i les rieres, que transporten la sorra des del continent cap al mar, està greument perjudicat. Per això, ara ja no existeix només l’erosió natural com a part del procés d’acreció-erosió de sorra, sinó que s’hi afegeix una erosió “forçada” i un desequilibri entre les fases de guany i pèrdua de sorra. Podem veure-ho clarament en les platges cada cop més estretes, que constantment han de rebre aportacions de sorra per mantenir-se. 

Què implica tot plegat en el nostre dia a dia? Evidentment, l’erosió costanera no només afecta a les activitats d’oci marítim i l’espai on posem la tovallola, que s’està perdent a marxes forçades, sinó que també perdem les propietats costaneres –com és la regulació de les inundacions i la barrera que suposa per a que les grans onades no arribin als edificis– i es destrueixen punts de referencia d’alt valor cultural i turístic. Tres casos molt coneguts que ja estan patint aquest fenomen són la costa salentina al sud d’Itàlia, les platges valencianes i tot el litoral del Maresme. 

Platja de Cabrera de Mar amb danys causats a les infraestructures que ocupen el rereplatja durant el temporal. Foto: J. Serra.
Platja de Cabrera de Mar amb danys causats a les infraestructures que ocupen el rereplatja durant el temporal. Foto: J. Serra.

La natura salva la natura 

Trobar la manera de recuperar el moviment natural dels sediments de les nostres costes és un tema molt complex. D’una banda, existeixen diverses tècniques d’enginyeria, com per exemple la coneguda alimentació artificial de les platges, les mesures de regeneració de les dunes o l’estabilització dels penya-segats mitjançant xarxes metàl·liques o anells d’acer Alguns d’aquests mètodes utilitzen materials naturals, com la vegetació local, i això és un punt positiu. Malgrat això, cal tenir clar que no erradiquen el problema de fons, l’erosió costanera, sinó que en pal·lien els efectes i també poden suposar impactes no desitjats, com passa amb la regeneració de platges, que afecta el fons marí i les espècies que hi viuen. 

“L’erosió de la costa no és pot abordar només mitjançant l’enginyeria, i encara menys quan són mètodes intrusius com construir dics, revestiments, espigons, etc., sinó que s’ha de pensar en recuperar el funcionament de la natura a llarg termini”.

ANNELIES BROEKMAN, investigadora del CREAF.

Segons la nostra experta Annelies Broekman, “les millors solucions són aquelles capaces de recuperar la dinàmica dels sediments i les que ajuden a les platges a ser més resilients davant aquesta problemàtica. Per això, és important pensar bé com planifiquem les zones urbanes, que no envaeixin zones costaneres massivament, com gestionem els rius i com dissenyem els ports, entre d’altres”. I adverteix que “l’erosió de la costa no és pot abordar només mitjançant l’enginyeria, i encara menys quan són mètodes intrusius com construir dics, revestiments, espigons, etc., sinó que s’ha de pensar en recuperar el funcionament de la natura a llarg termini”. En aquesta línia va néixer la Gestió Integrada de Zones Costeres (GIZC), un protocol per gestionar de manera responsable les zones costeres i buscant l’equilibri entre els objectius ambientals, econòmics, socials, culturals i recreatius. 

Platja de sitges vallada per l'erosió costanera. Foto: Annelies Broekman.
Platja de sitges vallada per l’erosió costanera, juliol de 2023. Foto: Annelies Broekman.

Per últim, no podem oblidar que aquesta necessitat de gestió s’accentua pel moment d’emergència climàtica en que ens trobem, perquè el canvi de clima puja el nivell del mar, canvia els vents i onades i augmenta l’aparició de sequeres, tempestes i inundacions –fenòmens que són habituals a la mediterrània, però que ara passen molt més freqüentment–. 

Ciutadania fotografiant l’erosió 

Un darrer punt molt necessari per protegir les nostres costes és que tota la ciutadania hem de conscienciar-nos d’aquesta problemàtica. Hem d’entendre què està passant i les conseqüències que pot tenir per al nostre dia a dia, i així implicar-nos més en la presa de decisions sobre el futur de la costa i els seus ecosistemes. 

Envia'ns fotografies de costes afectades amb la seva ubicació, l'etiqueta #resuelveelreto i esmentant a @creaf_ecologia i a @gov4nature.

Seguint aquest objectiu, la Missió pel Patrimoni Natural (Mission for Natural Heritage en el seu nom original, en anglès) de del Programa InterregEuroMed llança una campanya per recollir les fotografies que faci la ciutadania de costa a costa en tota la mediterrània, on s’identifiqui una erosió costanera preocupant. Sota l’etiqueta #resolelrepte, esmentant a @creaf_ecologia i a @gov4nature i indicant la ubicació de la platja, penya-segat o ribera fotografiada, les investigadores i gestores ambientals de la Missió revisaran cada imatge i veuran si s’està entenent la problemàtica i quines zones són les més afectades de la conca.  

La punta de La Tordera és erosionada i es forma un petit escarpament que indica el nivell fins on ha arribat l’onatge. Foto: J. Serra.
La punta de La Tordera és erosionada i es forma un petit escarpament que indica el nivell fins on ha arribat l’onatge. Foto: J. Serra.

Com podem identificar l’erosió? En el cas de les riberes rocoses, es considera que el penya-segat està afectat per l’erosió si apareixen grans escletxes en la roca, que sembla que en un futur poden esdevenir coves o arcs i acabar-se separant. En el cas de les platges de sorra, que és una mica més difícil d’identificar, els signes d’erosió inclouen un volum baix de sorra, una amplada menor de l’habitual a la platja o de la mida de les dunes. A més, a les platges afectades costa trobar les formes típiques de bermes, escarpes i/o les barres a l’interior del mar. 

Des del CREAF estem implicats en el projecte amb l’objectiu de transmetre informació des de la ciència envers la presa de decisions de les administracions competents; alhora volem remarcar la importància d’implicar la societat en resoldre els reptes per adaptar-nos al canvi global. Uneix-te a nosaltres i participa activament en aquesta campanya compartint fotos quan observis als fenòmens d’erosió costanera a la Mediterrània! 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

L'estudi i l'acció sobre el terreny són el preàmbul de la llarga dedicació d'Annelies Broekman, especialitzada en polítiques de gestió de l'aigua, que passa per acompanyar l'activisme des de la ciència. Foto: Laura Fraile.
Notícies
Adriana Clivillé

Annelies Broekman, passió i urgència per desxifrar el canvi global

L’estudi i l’acció sobre el terreny de la investigadora del CREAF Annelies Broekman són el preàmbul d’una llarga dedicació, especialitzada en polítiques de gestió de l’aigua, que passa per acompanyar l’activisme des de la ciència.

Tempesta Gloria sobre el Mediterrani occidental el 21 de gener de 2020. Font: NASA Worldview.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Tres anys després del temporal Glòria

Es compleixen tres anys de l’inici del Glòria, una de les borrasques que ha impactat a Catalunya més fortament els últims anys. Amb perspectiva, què hem après? En parlem amb l’Annelies Broekman, investigadora del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia