Search

Recomanacions i mesures d’adaptació al canvi climàtic per a la muntanya mitjana

ramaderia extensiva MIDMACC
ramaderia extensiva MIDMACC

La vulnerabilitat dels boscos davant la situació de sequera i les altes temperatures dels darrers anys a les zones de muntanya mitjana mediterrània (entre 500 i 1.500 metres d’alçada) ha subratllat  la necessitat d’aplicar una gestió del territori adaptada al canvi climàtic que permeti aconseguir un paisatge més resilient.

En aquest context, neix la Guia de mesures d’adaptació al canvi climàtic de la muntanya mitjana mediterrània. Creada a partir de la recopilació de les experiències implementades i monitoritzades en el marc del projecte europeu LIFE MIDMACC (Adaptant la muntanya mitjana mediterrània al canvi climàtic) en tres zones diferents de la muntanya mitjana mediterrània (la Vall d’Aísa a l’Aragó, el riu Anyet a Catalunya i el riu Leza a La Rioja), vol oferir als gestors del territori i propietaris un seguit de mesures de gestió i recomanacions per aconseguir un paisatge més resistent als impactes del canvi climàtic.

A més del CREAF i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la resta d’entitats sòcies del projecte són l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic, l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), l’IRTA, la Universitat de Saragossa, la Universitat de La Rioja, i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Entre les mesures proposades per a una gestió adaptativa s’ha tingut compte no només la gestió forestal per la prevenció d’incendis, sinó també mesures per a la recuperació de pastures on actualment hi ha matollar, i mesures per a la introducció del conreu de vinya a les zones de muntanya per tal de promoure un paisatge heterogeni. D’aquesta manera, s’aconsegueix una millora en la biodiversitat, en el contingut de matèria orgànica en el sòl i un increment de la disponibilitat hídrica, així com la reducció de l’àrea cremada d’aquestes zones de muntanya. Casos com l’incendi del febrer de l’any 2022 al Cap de Creus, demostren de quina manera la presència de vinyes va permetre que el paisatge fos divers, més resilient i resistent davant els efectes de l’incendi.

Foto MIDMACC

D’altra banda, cal destacar que les mesures proposades en l’àmbit forestal, ramader i vinícola comportaran una millora del desenvolupament socioeconòmic del territori generant nous ingressos i fixació de la població en zones que havien estat abandonades progressivament per manca d’oportunitats.  La guia també inclou recomanacions per poder assolir aquesta fita.

Millorar la gestió del territori per millorar el cabal dels rius

Un dels aspectes més rellevants és de quina manera la gestió del territori pot influir en la disponibilitat de recursos hídrics, donat que les zones de muntanya juguen un paper clau en el subministrament d’aigua i, a causa del canvi climàtic (més temperatura, més evapotranspiració) i la falta de gestió (abandonament gestió forestal i activitat agro-ramadera), s’ha produït un notable descens dels cabals dels rius mediterranis, de l’ordre d’entre el 28 i el 49% a les capçaleres del Segre i de la Muga, respectivament, en els darrers setanta anys.

Per això, la guia destina un capítol exclusiu en analitzar els efectes d’una gestió adaptativa del territori a escala de conca fluvial. Els resultats mostren que tant en condicions de clima actual com futur, l’aplicació de mesures adaptatives aconsegueixen atenuar la pèrdua de cabal, i en alguns casos, incrementar-lo per a les tres conques d’estudi.

diana pascual

L’aplicació de mesures adaptatives aconsegueixen atenuar la pèrdua de cabal, i en alguns casos, incrementar-lo per a les tres conques d’estudi.

Diana Pascual, investigadora del CREAF al MIDMACC

Els cabals dels rius podrien empitjorar i reduir-se entre un 4 i un 12% més en els pròxims decennis (depenent de la zona i l’escenari de canvi climàtic). En canvi, l’aplicació de mesures de gestió adaptativa per adaptar el territori a la nova realitat climàtica, esmorteiria aquesta reducció fins a valors de només un 2% (en el cas de la Vall d’Aísa), o fins i tot augmentar el cabal del riu un 7% (cas del riu Anyet a Requesens, a l’Albera). De fet, si mantinguéssim el clima actual, els cabals dels rius podrien augmentar fins gairebé un 18% en aquelles zones on es dugués a terme mesures de gestió del territori adaptativa.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia