Els episodis de sequera, incendis i plagues conseqüència del canvi climàtic són una amenaça pel bosc de clima mediterrani, que s’afegeix a l’acció humana secular, vinculada a l’activitat sòcio econòmica i a l’oci. En aquest context cada vegada és més crític afavorir la resiliència del bosc, entesa com la capacitat d’assimilar pertorbacions i pressions i d’adaptar-se, tot mantenint les seves funcions essencials. En el cas dels territoris de clima mediterrani –vinculats a un mar tancat que s’escalfa un 20% més ràpid que la resta d’aigües marines del món–, la resiliència esdevé un concepte essencial i és el focus del curs internacional ‘Management strategies to improve the resilience of Mediterranean forests’, que el CREAF co-organitza amb CIHEAM Saragossa l’abril de 2024, en col·laboració amb EFIMed.
El CREAF assumeix la coordinació científica del curs internacional, adreçat a persones amb responsabilitat política, especialistes d'administracions públiques, professionals de la recerca i ONG.
El CREAF n’assumeix la coordinació científica i ha contribuït a definir el contingut i abast de la proposta formativa, que combina sessions teòriques i pràctiques, casos reals i una visita tècnica de camp per donar a conèixer un cas real de gestió forestal sobre el terreny. La intenció és proporcionar una visió el màxim de realista i propera a les persones participants, perquè adquireixin eines pràctiques i actualitzin coneixements i competències que els permetin avaluar la resiliència del bosc mediterrani i puguin actuar en conseqüència.
El curs s’adreça a persones amb responsabilitat política en aspectes mediambientals, professionals de la recerca de l’àmbit públic o privat, especialistes d’administracions públiques i equips d’ONG involucrades en planificar i gestionar ecosistemes forestals a territoris amb clima mediterrani.
BOKU Austria, EFI, INRAE i Universidade de Lisboa són alguns dels centres participants al panell de professorat.
El professorat l’integren científiques i científics de BOKU Àustria (Eugenio Díaz-Pines), el Centre de la Propietat Forestal (Teresa Cervera), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (Míriam Piqué), el CREAF (Josep M. Espelta), l’EFIMed (Magda Bou Dagher Kharrat), l’INRAE Avinyó (François Lefèvre), l’Instituto Pirenaico de Ecología (Jesús J. Camarero), la Universitat Autònoma de Barcelona i CREAF (Francisco Lloret), la Universitat de Barcelona (Beatriz Duguy) i la Universitat de Lisboa (Manuela Branco i Francisco Rego).
