Search

Què és la resiliència forestal?

Bosc singular a Catalunya Foto: Lluís Comas.
Bosc singular a Catalunya Foto: Lluís Comas.

A causa del canvi climàtic cada any enregistrem temperatures més elevades i les precipitacions s’estan tornant escasses. Aquest canvi de paradigma climàtic, sumat a un cúmul de pertorbacions com ara incendis forestals i plagues, posa a prova la resiliència dels boscos d’arreu del món i especialment els de les zones de clima mediterrani que estan patit un augment de les condicions d’aridesa. La capacitat de les espècies per adaptar-se a aquestes condicions definirà els boscos del futur. Però, són prou resilients els boscos mediterranis?   

Què és la resiliència forestal?   

El concepte resiliència va ser encunyat a mitjans del segle passat i, al llarg dels anys, la s’ha adoptat en diversos camps, com el de l’ecologia, la psicologia i altres ciències tecnològiques socials, cosa que l’ha popularitzat.    

En ecologia sovint utilitzem el terme resiliència per descriure la capacitat d’un sistema ecològic per recuperar les seves propietats després de veure’s alterat per una pertorbació o un estrès intens i continuat. Aquesta definició pot semblar molt simple, però amaga molts conceptes. Expliquem-los per parts:   

Primer de tot, hem de saber que els ecosistemes són sistemes complexos, ja que existeixen infinitat d’interaccions entre els elements que els formen: des de l’aigua, passant pels fongs i els insectes més petits, fins als arbres més grans. Tots els elements tenen un paper important i participen en les múltiples propietats i funcions de cada ecosistema, com pot ser la retenció d’aigua, l’emmagatzematge de carboni o la reutilització de la matèria. És per això que diem que els ecosistemes, i en aquest cas els boscos, són sistemes multifuncionals.    

Per altra banda, una pertorbació és una modificació de l’ambient que provoca la pèrdua de matèria viva d’un ecosistema. És a dir, destrueix gran part dels organismes que hi viuen. Existeixen molts tipus de pertorbacions, tant naturals com provocades pels humans, però les que principalment afecten els boscos europeus són les plagues d’insectes, la caiguda d’arbres per ventades i els incendis forestals . Aquesta última és la més habitual als boscos mediterranis. Ara bé, no totes les pertorbacions són desastres ecològics o perjudicials per a totes les espècies. Els pins dels boscos mediterranis, per exemple, s’han adaptat per conviure amb el foc i l’utilitzen per dispersar les seves llavors. Per altra banda, la caiguda d’arbres a causa de ventades genera espais oberts dins els boscos que permeten l’entrada de llum al sotabosc i això afavoreix algunes espècies. Així doncs, les pertorbacions no afecten tots els components d’un ecosistema de la mateixa manera. 

Afectació per sequera a Osona. Imatge: usuari anònim d’AlertaForestal.

Tot i que l’augment continuat de les temperatures associat al canvi climàtic no constitueix una pertorbació com a tal, conjuntament a l’escassedat de precipitacions, estressa les espècies, fent-les molt més susceptibles de col·lapsar-se  després d’una pertorbació. Tanmateix, les espècies també mostren una certa resiliència ajustant la seva fisiologia, el seu cicle vital, o modificant el seu comportament. Per exemple, hi ha ocells que estan deixant de migrar al continent africà perquè ja troben recursos durant tot l’any a Europa, o hi ha espècies vegetals que estan avançat la floració setmanes, fins i tot mesos.    

Per últim, el canvi climàtic duu associat un augment de la freqüència i intensitat d’alguns tipus de pertorbacions, fent que haguem d’ampliar el camp de visió, i no només tenir en compte les pertorbacions de forma aïllada (com per exemple un incendi), sinó també incorporar el conjunt de les seves característiques de freqüència, intensitat i l’extensió, el que anomenem règim de pertorbacions. 

Com avaluem la resiliència d’un bosc?   

Per poder avaluar la resiliència d’un ecosistema cal definir un estat previ amb el qual poder comparar l’abans i el després de la pertorbació. Com que és impossible conèixer totes les propietats d’un ecosistema (riquesa d’espècies, estructura vegetal, retenció d’aigua, etc.), tan sols es consideren les més rellevants o representatives, les que en diem indicadores. Per exemple, és difícil saber el número total d’espècies, -de fet encara no coneixem tota la biodiversitat de Catalunya!-, i és per això que s’utilitzen grups que anomenem bioindicadors. En funció de la presència i abundància d’aquestes espècies, podem valorar la salut d’un ecosistema. Per altra banda, la qualitat o salut del sòl (quantitat de matèria orgànica, grau de compactació, humitat) ens dona molta informació sobre la salut de l’ecosistema que s’hi troba al damunt.

Treball de camp en boscos madurs. Imatge: Lluís Comas

Moltes vegades, les pertorbacions són inesperades i això fa que, si no es tenien dades prèvies a la pertorbació, sigui complicat poder avaluar la recuperació cap a un estat que es desconeix. És per això que és de summa importància estudiar de manera continuada els ecosistemes mediterranis i d’arreu del món, especialment aquells més amenaçats. El major coneixement del nostre entorn ens permet gestionar-lo de forma més adequada i amb visió de futur.    

Com es pot millorar la resiliència d’un bosc?   

Al llarg de la història, els boscos mediterranis s’han hagut d’adaptar a les condicions variants del clima mediterrani. La seva variabilitat estacional (primaveres i tardors plujoses i estius calorosos i secs) comporta patir estrès hídric a l’estiu (entre d’altres conseqüències) i els ha portat a ser boscos especialment resilients. Per contra, el canvi climàtic està modificant aquestes condicions ràpidament i està posant els boscos a la corda fluixa. Tot i això, podem contribuir a afavorir la resiliència dels boscos per millorar la seva resiliència.  

Una de les accions que és a les nostres mans és potenciar la seva biodiversitat. Com més diversitat de fauna i flora, de paisatges i de tipus de bosc hi hagi, més probable és que els boscos sobrevisquin a les condicions canviants que tenim i que ens esperen.     

Els resultats del projecte europeu BIORGEST, coordinat pel Consorci Forestal de Catalunya, del que el  n’ha estat un dels socis principals, indiquen que una correcta gestió forestal pot potenciar la biodiversitat dels ecosistemes forestals mediterranis i la seva resiliència de forma eficient i en un període de temps relativament curt.

Es pot potenciar la resiliència forestal de forma eficient i en un període de temps relativament curt, mitjançant una correcta gestió forestal que afavoreixi la biodiversitat. 

A més, proporcionen un indicador important per poder avaluar la capacitat d’un bosc d’allotjar biodiversitat: l’Índex de Biodiversitat Potencial (IBP). La presència d’espècies autòctones adaptades a les condicions locals, de diferents estrats de vegetació, de fusta morta, d’arbres de diàmetres grans, així com d’espais oberts, petits amagatalls o presència d’aigua que puguin se utilitzats per la fauna són algunes de les propietats que avalua l’IBP i que caracteritzen la biodiversitat dels ecosistemes forestals.

Una altre punt en el què podem incidir és en la gestió forestal orientada a la manca d’aigua. La falta d’aigua és un estrès evident als boscos mediterranis, però no podem regar-los de forma generalitzada. Ara bé, per tal de disminuir la competència per a un recurs tant limitat com és l’aigua, podem fer ús d’una gestió forestal adaptativa combinada amb ramaderia extensiva. Els resultats del projecte europeu MIDMACC, amb participació del , demostren que les aclarides selectives i el desbrossat de matolls disminueix la densitat forestal, promovent boscos més madurs i sans, redueix el risc d’incendi i afavorint el desenvolupament rural gràcies a la silvopastura.   

Crema controlada a Alacant, Espanya. Imatge: Carla Vilassarau/Pau Costa Fundation.

Per últim, també podem fer un bosc més resilient als incendis. Tot i que els nostres boscos hi estiguin avesats, un canvi en el règim i la intensitat dels incendis pot comportar grans focs al bosc amb conseqüències no desitjables. Aquesta gestió passa per fer cremes controlades de sotabosc o de baixa intensitat, unes pràctiques que poden reduir considerablement el risc d’incendi. En el cas de zones ja cremades, l’acció humana també pot ajudar a recuperar l’ambient cremat passats uns mesos de l’incendi, fent actuacions que evitin l’erosió del sòl o en aquells casos en que la vegetació no es capaç de restablir-se, afavorint l’arribada de llavors i l’establiment de nous individus.

La preocupació per la continuïtat dels boscos s’està estenent per tot el planeta. Això ha promogut que centres de recerca de tot Europa, essent el  i la Universidad de Vigo els representants a la Península Ibèrica, s’hagin coordinat en el projecte internacional RESONATE per trobar punts en comú que ajudin a la resiliència dels boscos, generant nou coneixement i transmetent-ho a propietaris i administracions d’arreu davant  els reptes que comporta el canvi climàtic.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Il·lustració pre/post incendi. Disseny: CREAF
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què passa després d’un incendi?

Sovint es parla del bosc com una au fènix, perquè ressorgeix d’entre les cendres desprès d’un incendi. Aquesta idea té una part certa, ja que la capacitat de regeneració dels boscos és sorprenent, però també hi ha una part de mite.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Cada vegada és més crític tenir en compte el concepte de resiliència del bosc, entesa com la capacitat d'assimilar pressions i canvis i d'adaptar-se, tot mantenint les funcions essencials. Imatge: CIHEAM Saragossa.
Notícies
Adriana Clivillé

Avaluar la resiliència del bosc mediterrani i actuar en conseqüència, focus d’un curs del CREAF i CIHEAM Saragossa

Els episodis de sequera, incendis i plagues conseqüència del canvi climàtic són una amenaça per al bosc de clima mediterrani, que s’afegeix a la constant acció humana vinculada tant a l’activitat sòcio economica com a l’oci. En aquest context cada vegada és més crític tenir en compte el concepte de resiliència del bosc.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia