Un estudi vincula la resiliència vegetal a la sequera amb trets demogràfics i funcionals

La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l'inici de l'estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.
La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l'inici de l'estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.

La combinació de condicions meteorològiques tan límit va portar a la mort del principal tipus de matoll del Parc i va despertar la curiositat de l’ecòloga, que es va proposar desxifrar per què algunes espècies vegetals es van recuperar més ràpidament. El resultat és l’estudi científic Demographic traits improve predictions of spatiotemporal changes in community resilience to drought, publicat al Journal of Ecology, que demostra que les característiques demogràfiques i funcionals dels matolls de Doñana expliquen la resiliència i la diferent resposta als episodis climàtics dràstics d’aquesta espècie vegetal. I, alhora, com aquestes característiques afecten de manera diferent a les mesures complementàries dels canvis de la comunitat a través del temps.

Resiliència en vegetals

La resiliència de les espècies vegetals aporta informació sobre l’amenaça de fenòmens meteorològics extrems, i es defineix com el grau en què les comunitats afectades poden arribar als estats anteriors a l’esdeveniment. Malgrat tot, sovint falta entendre la mecànica dels processos subjacents a la resiliència i cal vincular diverses mesures de resiliència a les respostes demogràfiques dins de les comunitats naturals.

En l’explotació de dades d’aquesta recerca s’ha treballat amb informació recopilada al llarg de 13 anys, sobre una comunitat d’arbustos i matolls que va patir una greu sequera l’any 2005. Es va avaluar si trets demogràfics com ara la longevitat i la producció reproductiva permeten predir els canvis en la resiliència dels vegetals. Així mateix, es va testejar com el rendiment d’aquestes característiques es compara amb els trets funcionals de les plantes més comunament utilitzades, com ara l’àrea foliar o el contingut de matèria seca de les arrels.

Algunes de les conclusions a les que es va arribar apunten que, en general, els trets demogràfics són millors per predir la resiliència absoluta i relativa. Totes les mesures de resiliència mostren respostes no lineals i específiques del context als trets demogràfics i funcionals, i aquestes respostes depenen fortament de la severitat de l’impacte inicial de la sequera.

Article de referència:

Demographic traits improve predictions of spatiotemporal changes in community resilience to drought. Maria Paniw, Enrique G. de la Riva, Francisco Lloret

https://doi.org/10.1111/1365-2745.13597

Articles relacionats

Bresca d'abelles amb mel. Imatge: Pixabay
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera perjudica la producció de mel 

L’expressió catalana “això és mel” indica que alguna cosa és ben bona. Malauradament la seva producció i qualitat cau en picat. Una de les causes seria la sequera, però com és això?

Coneixement
Jaume Terradas

Dos llibres i un article

Aquest article està dedicat a la memòria del nostre estimat Marc Estiarte i Garrofé, mort el 22 de setembre de 2022 als 55 anys, després

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia, també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aprofundim sobre la connexió entre sequeres, escassetat d’aigua i societat amb Pilar Paneque,
responsable de l’Observatori Ciutadà de la Sequera i Annalies Broekman i Anabel Sànchez, expertes en aigua del CREAF.

Alzinar afectat per sequera en un vessant sencer al Berguedà aquest estiu de 2022. Autor: Pau Guzmán.
Coneixement
Pau Guzmán

Per què tenim els boscos marrons si no estem a la tardor? Estratègies dels arbres per afrontar la sequera

Catalunya ha viscut l’estiu més càlid des que es disposa de registres i durant el juny i juliol ha patit una sequera excepcional en algunes zones del territori. Seguidament, molts boscos d’Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès han aparegut amb les fulles de color marró. Estan morts per sequera aquests arbres? Es poden recuperar? O com podem diferenciar si un arbre està marró per sequera, per un atac d’insecte o fong, o per l’arribada de la tardor?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia