Un estudi vincula la resiliència vegetal a la sequera amb trets demogràfics i funcionals

La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l'inici de l'estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.
La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l'inici de l'estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.

La combinació de condicions meteorològiques tan límit va portar a la mort del principal tipus de matoll del Parc i va despertar la curiositat de l’ecòloga, que es va proposar desxifrar per què algunes espècies vegetals es van recuperar més ràpidament. El resultat és l’estudi científic Demographic traits improve predictions of spatiotemporal changes in community resilience to drought, publicat al Journal of Ecology, que demostra que les característiques demogràfiques i funcionals dels matolls de Doñana expliquen la resiliència i la diferent resposta als episodis climàtics dràstics d’aquesta espècie vegetal. I, alhora, com aquestes característiques afecten de manera diferent a les mesures complementàries dels canvis de la comunitat a través del temps.

Resiliència en vegetals

La resiliència de les espècies vegetals aporta informació sobre l’amenaça de fenòmens meteorològics extrems, i es defineix com el grau en què les comunitats afectades poden arribar als estats anteriors a l’esdeveniment. Malgrat tot, sovint falta entendre la mecànica dels processos subjacents a la resiliència i cal vincular diverses mesures de resiliència a les respostes demogràfiques dins de les comunitats naturals.

En l’explotació de dades d’aquesta recerca s’ha treballat amb informació recopilada al llarg de 13 anys, sobre una comunitat d’arbustos i matolls que va patir una greu sequera l’any 2005. Es va avaluar si trets demogràfics com ara la longevitat i la producció reproductiva permeten predir els canvis en la resiliència dels vegetals. Així mateix, es va testejar com el rendiment d’aquestes característiques es compara amb els trets funcionals de les plantes més comunament utilitzades, com ara l’àrea foliar o el contingut de matèria seca de les arrels.

Algunes de les conclusions a les que es va arribar apunten que, en general, els trets demogràfics són millors per predir la resiliència absoluta i relativa. Totes les mesures de resiliència mostren respostes no lineals i específiques del context als trets demogràfics i funcionals, i aquestes respostes depenen fortament de la severitat de l’impacte inicial de la sequera.

Article de referència:

Demographic traits improve predictions of spatiotemporal changes in community resilience to drought. Maria Paniw, Enrique G. de la Riva, Francisco Lloret

https://doi.org/10.1111/1365-2745.13597

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Embassament de la Llosa del cavall al 17,50% de la seva capacitat. Imatge Bernat Moreno @lasequeradel22.
Notícies
Veronica Couto Antelo

“Les sequeres es gestionen quan no hi ha emergència”

Catalunya ha arribat a l’emergència per sequera. Tot i això, es parla molt de les restriccions i molt poc del rerefons que ens ha portat a aquesta situació i de la transició hidrològica que necessitem.

Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.
Notícies
Angela Justamante

L’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Una recerca publicada a Nature Geoscience, en la qual ha participat la Universitat de Barcelona i el CREAF, demostra que des de principis del segle XXI, l’aire de gran part d’Europa s’ha tornat més sec que en qualsevol període anterior, i que aquesta tendència continua. Les regions més afectades es troben a la regió occidental.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia