Search

Restaurar sòls degradats amb compost contribueix a l’economia circular i a la lluita contra el canvi climàtic

L'investigador del CREAF Vicenç Carabassa recollint mostres de sòls a la Falconera, el Garraf. Imatge: Galdric Mossoll
L'investigador del CREAF Vicenç Carabassa recollint mostres de sòls a la Falconera, el Garraf. Imatge: Galdric Mossoll

Catalunya té més de 40.000 hectàrees de sòls degradats i una bona part d’ells podrien ser restaurats. Zones afectades per incendis forestals, pedreres en desús, abocadors clausurats, espais propers a carreteres, són alguns dels exemples més comuns a casa nostra. Rehabilitar aquests espais i transformar-los en terra fèrtil, boscos o pastures de qualitat és possible, només cal trobar una manera de fer-ho que sigui rentable i respectuosa amb la natura. Aquest és l’objectiu del centre de recerca CREAF i de l’Agència de Residus de Catalunya, dues entitats que s’han unit per demostrar que la restauració amb compost és una estratègia que pot donar resposta a aquesta necessitat i que ara mateix té un gran potencial a Catalunya. En aquesta Setmana Mundial del Compost, parlem d’aquest material excepcional, abundant a Catalunya, que ja està ajudant a regenerar els nostres sòls més castigats.

Catalunya genera anualment més de 300.000 tones de compost provinent de la fracció orgànica dels residus municipals, fangs de depuradora, dejeccions ramaderes, restes vegetals i altres residus orgànics. Aquest compost s’utilitza majoritàriament en l’agricultura, però gràcies a aquesta línia de treball es vol posicionar com un material clau per la regeneració de sòls. La recerca, duta a terme des del CREAF per iniciativa del l’ARC, s’està duent a terme en diferents escenaris de regeneració de sòls: la restauració de la pedrera de La Falconera (Garraf), la clausura de l’abocador del Garraf i la restauració dels talussos de la C-15, en el tram entre Igualada i Vilafranca del Penedès. En tots aquest casos el CREAF ha generat sòls artificials (anomenats tecnosols en termes tècnics) basats en compost. Una innovació que ha permès recuperar la vegetació més de pressa i amb més èxit, tenir sòls més resistents a l’erosió i a la sequera, que segresten més carboni i que acullen més vida dins seu (més fauna edàfica).

Parcel·les experimentals amb tractaments de compostos orgànics diferents en una zona en procés de restauració a la Falconera, El Garraf. Imatge: Galdric Mossoll

Sòls fets a la carta

El projecte de recerca treballa elaborant diferents formats de tecnosols depenent de les necessitats de cada zona. Cada sòl es fa barrejant materials minerals amb compost, en diferents gruixos i percentatges de matèria orgànica. L’objectiu és recrear un sòl saludable que sigui similar al sòl que hi havia abans.

A la Falconera, per exemple, s’han creat sòls capaços de sostenir un bosc, de mantenir una màquia mediterrània o de formar un prat, un espai obert bàsic per mantenir la biodiversitat d’abelles i papallones. A l’abocador del Garraf, s’han fet servir terres procedents de rebaixos d’obres que s’han barrejat amb compost provinent de la fracció orgànica dels residus municipals, però també compost provinent de la indústria agroalimentària, fangs de depuradora, digestats de diferents orígens i bioestabilitzat. Seguint diferents receptes, s’han pogut crear diferents tecnosols que permeten restaura l’abocador amb un mantell verd i resistent. A la C-15 també s’hi ha fet una prova pilot amb compost per restaurar els talussos a banda i banda de la carretera. En aquest cas, s’han pogut restaurar 4 hectàrees de talussos fent servir unes 200 tones de compost.

Mostra de compost orgànic provinent de restes orgàniques domèstiques i forestals. Imatge: Galdric Mossoll

Més econòmic i resilient al canvi climàtic

Restaurar amb compost és una opció òptima, tant si es volen estalviar costos com si es vol obtenir un paisatge més resilient al canvi climàtic. Per exemple, és més econòmic utilitzar compost que fertilitzants químics, ja que aquests productes comercials són caríssims i, a més, s’elaboren amb base de petroli i, per tant, el seu preu encara anirà creixent. Així mateix, un sòl restaurat amb compost és més fàcil de mantenir perquè no s’erosiona tant amb les pluges torrencials, un fenomen en auge per culpa del canvi climàtic. D’altra banda, quan s’aplica el compost al sòl degradat millora la seva estructura i el sòl resultant és capaç de segrestar més carboni. Concretament, els estudis del CREAF han comprovat que els sòls restaurats utilitzant esmenes orgàniques retenen tres vegades més carboni de mitjana (amb alguns exemples de sòls que han multiplicat fins a 9 vegades el segrest de carboni). Per últim, un paisatge restaurat amb compost és més resistent a la sequera, perquè el sòl resultant és més esponjós, amb porus on queda l’aigua retinguda molt més temps.

“Amb aquest projecte estem demostrant que el compost és un material de gran valor que pot ser utilitzat en la restauració de diferents espais. Cal treballar amb els productors i productores per obtenir esmenes orgàniques de més qualitat, així com amb els potencials usuaris per tal d’obrir noves vies d’aplicació”.

VICENÇ CARABASSA, investigador del CREAF.

Per estendre el seu ús, el CREAF juntament amb l’ARC han elaborat una fitxa tècnica on s’explica amb tot detall què és, com s’ha d’aplicar i els seus beneficis. Aquest document forma part d’una sèrie de fitxes que expliquen diferents tipus d’esmenes orgàniques com ara el compost, fangs de depuradora, fems o productes derivats de la digestió anaeròbia de residus domèstics i industrials, entre d’altres.  

Comparteix l'article!

Articles relacionats

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Himenòpter polinitzant la flor d'una malva comuna. Imatge: Jose Luís Ordoñez.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Està desapareixent la primavera? 

Vivaldi va composar els seus quatre concerts de Les quatre estacions pels voltants de l’any 1721. En aquell moment estava molt clara la separació en quatre blocs segons la meteorologia, l’estat de la fauna i la flora, o l’astronomia. En canvi, ara, sembla que aquesta separació és cada cop més difusa a causa del canvi climàtic.

Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.
Notícies
Andrea Arnal

La ciència pren els micròfons per a comunicar la crisi climàtica

Per a donar resposta a les incògnites sobre l’actualitat climàtica neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia