Search

Resum de la jornada “Invasions biològiques: punt de trobada entre recerca i gestió”

La Sala Prat de la Riba estava plena de gom a gom
La Sala Prat de la Riba estava plena de gom a gom

El passat 21 de novembre va tenir lloc a Barcelona la XVI jornada conjunta entre el CREAF, la SCB i la ICHN. Aquesta edició va comptar amb persones expertes de l’àmbit de les invasions que ens van oferir una imatge global sobre aquesta temàtica.

La Sala Prat de la Riba estava plena de gom a gom
La Sala Prat de la Riba estava plena de gom a gom

Un any més el CREAF, la SCB i la ICHN van celebrar la seva jornada anual per posar en contacte la ciència i la gestió i debatre sobre un tema d’actualitat de l’àmbit de l’ecologia. Aquest any va ser el torn de les invasions biològiques.

L’acte va començar amb unes breus paraules de benvinguda dels organitzadors. Seguidament en Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF, va obrir el programa amb una conferència inaugural sobre les característiques que havia de tenir una espècie invasora per tenir èxit.

Daniel Sol
Daniel Sol

Seguidament va ser el torn de Laura Cardador, investigadora del CBER, Universitat College de Londres. Ella ens va mostrar eines que podien servir per predir les invasions biològiques en un lloc determinat. Per fer-ho, aquestes eines utilitzaven dades climàtiques i d’hàbitat.

Laura Cardador
Laura Cardador

La següent jornada es va centrar en les xarxes tròfiques. L’investigador de l’Estación Biológica de Doñana – CSIC Ignasi Bartomeus ens va exposar com les invasions biològiques afectaven aquestes xarxes i com, després de l’arribada d’una espècie invasora, tot i ser un nou recurs, hi havien molts perdedors i pocs guanyadors.

Ignasi Bartomeus
Ignasi Bartomeus

Després de la pausa cafè va ser el torn de Joan Pino, professor de la UAB i subdirector del CREAF. Ell ens va explicar de forma molt amena per què hi ha hàbitats més envaïts que d’altres.

Joan Pino
Joan Pino

Tot seguit, la Montserrat Vilà, investigadora també a la Estación Biológica de Doñana – CSIC, ens va fer un resum molt complet sobre quin és l’impacte de les invasions biològiques. També va fer èmfasis en quina és la percepció que tenim els humans de les espècies invasores (les vegetals), comentant els resultats d’unes enquestes que formaven part d’un projecte.

Montserrat Vilà
Montserrat Vilà

La jornada també va incloure una ponència sobre models d’anàlisis de risc. Aquest tema ens el va presentar la Núria Roura-Pascual, professora i investigadora de la Universitat de Girona i el CTFC. Ella ens va comentar com aquests model de risc poden esdevenir eines molt útils per a la gestió de les espècies exòtiques.

Núria Roura-Pascual
Núria Roura-Pascual

L’Emili García-Berthou, investigador i professor de la Universitat de Girona, ens va començar a presentar temes ja més aplicats. Ell estudia els impactes i la gestió de les invasions de les aigües continentals, i durant la seva presentació ens en va fer una síntesis.

Emili García-Berthou
Emili García-Berthou

Abans del dinar, l’Emma Cebrián, professora i investigadora de la Universitat de Girona i del CEAB, va posar el punt de mira sobre les invasions marines. Ella va centrar la seva xerrada en els impactes actuals i futurs d’aquestes invasions i va fer una xerrada molt divulgativa i reivindicativa sobre la importància d’aquest tema.

Emma Cebrián
Emma Cebrián

A la tarda, després de dinar, es va organitzar una taula rodona al voltant d’aquest tema: Invasions biològiques: sinergies i discrepàncies entre recerca i gestió. Moderada per en Joan Pino, unes 70 persones van debatre com els científics i els gestors podien intercanviar més els seus avenços, dubtes o coneixements, la importància de les noves tecnologies i la implicació ciutadana o els casos concrets que alguns assistents s’havien trobat en el seu dia a dia com a gestors.

Imatge de la taula rodona amb Carles Ibàñez, IRTA; Frederic Bartumeus, CEAB-CREAF; Ricard Casanovas, Generalitat de  Catalunya (DTES); Antoni Munné, ACA i Montse Vilà, EBD-CSIC
Imatge de la taula rodoan amb Carles Ibàñez, IRTA; Frederic Bartumeus, CEAB-CREAF; Ricard Casanovas, Generalitat de
Catalunya (DTES); Antoni Munné, ACA i Montse Vilà, EBD-CSIC

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Vespa asiàtica (Vespa velutina). Autoria: cris_mc, iNaturalist.
Notícies
Angela Justamante

EXOCAT organitza una marató per a trobar espècies invasores a Catalunya

Quines són les espècies invasores més comunes? S’està estenent la seva població arreu del territori? Per a poder recollir més informació sobre aquesta problemàtica i generar una base de dades extensa, el CREAF i el DAAC obren el projecte de seguiment de les espècies exòtiques a Catalunya, EXOCAT, a la participació ciutadana i durant 3 dies (del 24 al 26 de maig).

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

Mapa Mosquito Alert
Notícies
Anna Ramon

On hi ha mosquit tigre a Espanya?

Si vols saber si el mosquit tigre és al teu municipi o si els mosquits piquen molt a la teva zona, des d’ara pots consultar aquesta informació al nou mapa interactiu de la plataforma de ciència ciutadana Mosquito Alert.

Psittacula krameri (cotorra de Kramer): per posar una cotorra diferent de la cada cop més omnipresent Myiopsitta. Està augmentant molt i es consolida com la segona cotorra invasora de Catalunya. Foto: Raju Kasambe, via Wikimedia Commons.
Notícies
Anna Ramon

Exocat crida a la ciutadania a buscar espècies invasores arreu de Catalunya

Ens ajudes a localitzar les espècies invasores més comunes o preocupants que tenim a Catalunya? El CREAF i el Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació obren a la participació per segona vegada el projecte de seguiment Exocat del 24 al 26 de maig. T’hi atreveixes?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia