Resum de la Jornada sobre el paper del sòl en la conservació

Assistents a la jornada sobre el paper dels sòls en la conservació de la natura. Foto: CREAF.
Assistents a la jornada sobre el paper dels sòls en la conservació de la natura. Foto: CREAF.

El passat dimarts 22 de novembre es va celebrar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans la XIII Jornada CREAF-SCB-ICHN, que en aquesta ocasió debatia sobre el paper del sòl en la conservació de la natura.

Assistents a la jornada sobre el paper dels sòls en la conservació de la natura. Foto: CREAF.
Assistents a la jornada sobre el paper dels sòls en la conservació de la natura. Foto: CREAF.

La gran afluència de públic (unes 180 persones) va obligar a habilitar una sala annexa, des de la qual una petita part dels assistents van poder seguir les ponències mitjançant retransmissió en directe. Pilar Andrés, investigadora del CREAF, va fer la conferència inaugural, en la que va destacar l’importantíssim paper que juga la biodiversitat de microorganismes del sòl en processos vitals per al conjunt de l’ecosistema, com ara la mobilització i el bloqueig de nutrients com el nitrògen, el fòsfor o el carboni. Andrés va explicar que amb les tècniques agrícoles convencionals estem modificant contínuament la proporció de bacteris i fongs que suporten els nostres sòls, i que això té conseqüències en la capacitat d’aquests sòls per aportar-nos els serveis ecosistèmics dels quals depenem.

Pilar Andrés (CREAF). Foto: CREAF.
Pilar Andrés (CREAF). Foto: CREAF.

Antonio Enjuanes, Subdirector General de Infraestructures Rurals, de la Generalitat de Catalunya, va explicar les implicacions de l’avantprojecte de llei de sòls agraris en la protecció del sòl i la natura. Enjuanes va remarcar la necessitat de tenir en compte que la funció fonamental dels sòls agraris és la producció d’aliments, que aquests sòls són escassos i que tenen un alt valor ambiental, i per això cal corregir i compensar adequadament les externalitats negatives de l’activitat agrària.

Antonio Enjuanes (Generalitat de Catalunya). Foto: CREAF.
Antonio Enjuanes (Generalitat de Catalunya). Foto: CREAF.

José Antonio Martínez Casasnovas, investigador del Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl, de la Universitat de Lleida, va exposar els profunds canvis a què han estat sotmeses amplies superfícies de les comarques vitícoles del Penedès i el Priorat, com a resultat de la gestió del terreny per a la producció de raïm. Per a Martínez Casasnovas la planificació sobre una base de coneixement adient habría estat la clau per evitar els problemes d’erosió i els canvis indesitjats en les propietats físiques e hidrològiques que s’han produït en aquests sòls.

José Antonio Martínez Casasnovas (UdL). Foto: CREAF.
José Antonio Martínez Casasnovas (UdL). Foto: CREAF.

Emilio Ascaso, cap de la Unitat de Recursos Geològics, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, va presentar l’estat en què es troba l’elaboració del mapa de sòls de Catalunya a escala 1:25.000, un projecte llargament esperat i d’enorme utilitat per als estudis en ecologia que està caracteritzant els sòls del país a partir de l’anàlisi de mostres de sòl recollides en tot el territori. Ascaso va presentar també la geobase de dades de sòls de Catalunya, que posa a disposició pública gran quantitat d’informació relacionada amb els sòls.

Emilio Ascaso (ICGC). Foto: CREAF.
Emilio Ascaso (ICGC). Foto: CREAF.

Joan Romanyà, investigador de la Secció de Sanitat Ambiental i Edafologia, de la Universitat de Barcelona, va parlar de com podem millorar mitjançant l’agricultura ecològica la fertilitat d’uns sòls mediterranis emprobrits per un ús intensiu mil·lenari. Romanyà va centrar el seu discurs en la sanitat vegetal i va advertir del risc de desertificació en llocs on la capacitat de produir planta ja és mínima, especialment en sòls calcaris, excessivament carbonatats.

Joan Romanyà (UB). Foto: CREAF.
Joan Romanyà (UB). Foto: CREAF.

Esperanza Amezketa, de la empresa pública TRACASA, va explicar els processos de salinització, sodificació i degradació estructural del sòl que s’associen al regadiu mal planificat en zones àrides i semi-àrides. Amezketa va posar el focus d’atenció en la necessitat de preservar i protegir els sòls per no limitar la prestació de serveis ambientals que depèn dels sòls, per la qual cosa és imprescindible realitzar estudis d’aptitud per al reg i planificar detalladament la distribució del reg, llur drenatge i l’evacuació i descàrrega de les sals rentades.

Esperanza Amezketa (TRACASA). Foto: CREAF.
Esperanza Amezketa (TRACASA). Foto: CREAF.

Miquel Aran, de la empresa Eurofins Agroambiental, va mirar de respondre a la pregunta de si és possible compatibilitzar la fertilització orgànica o mineral dels sòls agrícoles i llur conservació. Aran va explicar tant els efectes positius dels fertilitzants com els problemes que se’n deriven d’un ús incorrecte dels mateixos, i va destacar la necessitat d’adequar les normatives i implementar el ventall de nous coneixements, eines i tècniques de què disposem per minimitzar els riscos que comporten aquestes substàncies.

Miquel Aran (Eurofins). Foto: CREAF.
Miquel Aran (Eurofins). Foto: CREAF.

Felipe Macías, catedràtic d’edafologia i química agrícola de la Universidade de Santiago de Compostela, va posar sobre la taula que el repte d’alimentar una població mundial creixent suposa trobar nous sòls aptes per al conreu o intensificar la capacitat productiva dels sòls agraris existents. Macías va proposar fer servir el coneixement que tenim sobre com la natura ha format els sòls per accelerar alguns dels processos que poden millorar el rendiment de les collites, elaborant així tecnosols (sòls tècnics a la carta), en funció de les necessitats particulars de cada cas.

Felipe Macías (USC). Foto: CREAF.
Felipe Macías (USC). Foto: CREAF.

Finalment, es va constituir una taula de debat oberta al públic, moderada per Josep María Alcañíz, investigador del CREAF, i integrada pel mateix Felipe Macías, Jaume Boixaderas (cap del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària, de la Generalitat de Catalunya) i Jordi Puig Roca (de la Xarxa de Custòdia del Territori). En la línia de Macías, Boixaderas va defensar que és impossible evitat tot impacte sobre les propietats dels sòls, si volem mantenir la capacitat alimentària que els exigim amb una població creixent en número i en demandes. D’altra banda, Jordi Puig va argumentar que aquesta capacitat alimentària es pot mantenir dintre d’uns marges molt positius amb pràctiques d’agroecologia que redueixen en bona mesura aquests impactes i afavoreixen la conservació de la biodiversitat. Les intervencions del públic van servir per demanar un debat seriòs multisectorial per prioritzar els serveis que volem que ens donin els nostres sòls, i per reclamar que se’n facin estudis a molt més llarg termini del que s’estan fent, per evitar extreure’n conclusions que poden resultar errònies de cara al futur.

Felipe Macías, Joan Boixaderes, Josep Maria Alcañiz y Jordi Puig Roca. Foto: CREAF.
Felipe Macías, Joan Boixaderes, Josep Maria Alcañiz y Jordi Puig Roca. Foto: CREAF.

Articles relacionats

Notícies
Alba Gimbert

Nou cicle de seminaris #cafèPrismàtic sobre biodiversitat i gestió

La plataforma de coneixement Prismàtic, iniciativa del Deptartament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que coordina el CREAF, presenta tot el programa de seminaris virtuals d’una hora sobre les temàtiques més actuals de la gestió i planificació del patrimoni natural i la biodiversitat.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Imatge de capçalera: il·lustració principal del segon informe del sisè cicle d'evaluació de l'IPCC. Autoria de: Alisa Singer, www.environmentalgraphiti.org, IPCC.
Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPCC?

Desgranem tot el que has de saber sobre el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) i els seus últims informes.

Edward O. Wilson (1929–2021), Red Hills, Alabama, 2010. Fotografia de Beth Maynor Young.
Notícies
CREAF

En record d’Edward O. Wilson

Les investigadores del CREAF Olga Boet, Angham Daiyoub, Oriol Lapiedra i Daniel Sol recorden el gran llegat del biòleg i entomòleg Edward Osborne Wilson, font d’inspiració pel nostre àmbit d’estudi.

Instal·lacions artístiques de la Carola i l’Agustín
Notícies
Nora Soler Pastor

El bosc més enllà del bosc: art i natura al CREAF

Al CREAF ens mou l’ecologia, però també l’art. Hem participat en una jornada organitzada pels artistes Agustí Ortiz i Carola Moujan, residents a la nostra estació de Can Balasc.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia