Search

Resum de la jornada ‘Ús històric dels boscos a Catalunya i el seu significat davant els reptes del futur’

El passat 7 de novembre va tenir lloc a Barcelona aquesta jornada amb l’objectiu de comprendre millor la capacitat que tenen els boscos de respondre als canvis d’usos i de clima. El seminari el va organitzar conjuntament el CREAF, la ICHN i la SCB.

Els boscos tenen un funcionament i dinàmica condicionats per la seva història. Existeixen exemples que aquest llegat determina patrons de biodiversitat i funcionament durant molts anys. Tanmateix, el coneixement que tenim de l’ús històric dels boscos de Catalunya és limitat o està força dispers, en part per les mancances de les fonts. En aquest sentit, la jornada pretenia pal·liar aquest dèficit, convertint-se en un punt de trobada entre grups d’investigadors que treballen en aquest àmbit.

L’acte va començar amb una benvinguda de l’investigador del CREAF i Catedràtic d’Ecologia de la UAB Francisco Lloret. Seguidament, Enric Tello, Catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UB, va obrir el programa amb una conferència que repassava el context socioeconòmic de l’ús dels boscos catalans durant els darrers dos segles.

A continuació, va ser el torn de Raquel Cunill, investigadora postdoctoral del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP-UAB). Ella va explicar un exemple de recerca d’informació forestal històrica a Catalunya a través de fonts documentals.

La següent ponència es va centrar en el coneixement que tenim de l’ús dels boscos a l’edat mitjana a través d’arqueologia i documentació disponible. Va ser a càrrec de Marta Sancho, Maria Soler i Rosa Lluch, Professores del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB.

Després del descans-cafè, va ser el torn de Manel Martínez. Ell va explicar l’evolució històrica d’un cas concret: el bosc de Poblet (Conca de Barberà, Tarragona), un espai natural de protecció especial el qual es troba al vessant nord de les muntanyes de Prades.

Tot seguit, Albert Pèlachs, Titular Universitari del Departament de Geografia de la UB, va fer una interpretació del paisatge actual de les valls de l’Alt Pririneru a partir de l´ús històric que s’hi ha fet dels seus boscos.

Per acabar la jornada, es va organitzar una taula rodona. Moderada per J.M. Espelta, investigador del CREAF, aquesta va girar al voltant de l’ús històric dels boscos i de com això ha influït en el seu estat actual i en la capacitat de resposta dels mateixos davant dels reptes de futur. També es va reflexionar sobre les mancances d’informació que existeixen per donar resposta a aquestes qüestions.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Angham Daiyoub, enginyera forestal i investigadora doctoral. Imatge: Angham Daiyoub.
Notícies
Adriana Clivillé

La guerra de Síria ha aniquilat el 19% dels boscos del país, equivalent a tota l’àrea metropolitana de Barcelona

El crític resultat de la guerra que viu Síria des del 2011 és la destrucció sostinguda de massa forestal, sobretot a la serralada nord-est i al voltant de Damasc –la capital ubicada al sud del país–, amb conseqüències ambientals i humanitàries a llarg termini. La investigadora predoctoral del CREAF Angham Daiyoub és primera autora de l’article científic que ho analitza.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia