Search

Resum de la jornada ‘Ús històric dels boscos a Catalunya i el seu significat davant els reptes del futur’

El passat 7 de novembre va tenir lloc a Barcelona aquesta jornada amb l’objectiu de comprendre millor la capacitat que tenen els boscos de respondre als canvis d’usos i de clima. El seminari el va organitzar conjuntament el CREAF, la ICHN i la SCB.

Els boscos tenen un funcionament i dinàmica condicionats per la seva història. Existeixen exemples que aquest llegat determina patrons de biodiversitat i funcionament durant molts anys. Tanmateix, el coneixement que tenim de l’ús històric dels boscos de Catalunya és limitat o està força dispers, en part per les mancances de les fonts. En aquest sentit, la jornada pretenia pal·liar aquest dèficit, convertint-se en un punt de trobada entre grups d’investigadors que treballen en aquest àmbit.

L’acte va començar amb una benvinguda de l’investigador del CREAF i Catedràtic d’Ecologia de la UAB Francisco Lloret. Seguidament, Enric Tello, Catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UB, va obrir el programa amb una conferència que repassava el context socioeconòmic de l’ús dels boscos catalans durant els darrers dos segles.

A continuació, va ser el torn de Raquel Cunill, investigadora postdoctoral del Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP-UAB). Ella va explicar un exemple de recerca d’informació forestal històrica a Catalunya a través de fonts documentals.

La següent ponència es va centrar en el coneixement que tenim de l’ús dels boscos a l’edat mitjana a través d’arqueologia i documentació disponible. Va ser a càrrec de Marta Sancho, Maria Soler i Rosa Lluch, Professores del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB.

Després del descans-cafè, va ser el torn de Manel Martínez. Ell va explicar l’evolució històrica d’un cas concret: el bosc de Poblet (Conca de Barberà, Tarragona), un espai natural de protecció especial el qual es troba al vessant nord de les muntanyes de Prades.

Tot seguit, Albert Pèlachs, Titular Universitari del Departament de Geografia de la UB, va fer una interpretació del paisatge actual de les valls de l’Alt Pririneru a partir de l´ús històric que s’hi ha fet dels seus boscos.

Per acabar la jornada, es va organitzar una taula rodona. Moderada per J.M. Espelta, investigador del CREAF, aquesta va girar al voltant de l’ús històric dels boscos i de com això ha influït en el seu estat actual i en la capacitat de resposta dels mateixos davant dels reptes de futur. També es va reflexionar sobre les mancances d’informació que existeixen per donar resposta a aquestes qüestions.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Autoria: imatge CC0, Pixabay.
Notícies
Anna Ramon

La biodiversitat d’arbres protegeix el bosc d’una primavera prematura

Un equip científic internacional amb participació del CREAF i el CSIC ha publicat recentment un article a Nature Climate Change on explica que la biodiversitat protegeix els boscos d’una sortida de les fulles prematura perquè els boscos més diversos són menys sensibles a l’augment de la temperatura. 

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia