Secrets de gegants: com els arbres més alts superen les sequeres

Mentre els arbres creixen van fent reajustaments estructurals i funcionals que minimitzen la formació d’embòlies en el seu sistema circulatori i el risc de mort per inanició, les dues complicacions més usuals que viuen els arbres. Foto: Lluis Comas.
Mentre els arbres creixen van fent reajustaments estructurals i funcionals que minimitzen la formació d’embòlies en el seu sistema circulatori i el risc de mort per inanició, les dues complicacions més usuals que viuen els arbres. Foto: Lluis Comas.
Els arbres més alts són capaços de superar les sequeres (almenys les de curta durada) gràcies a una sèrie d'adaptacions que desenvolupen a mesura que guanyen altura. 

Una revisió bibliogràfica publicada a New Phytologist conclou que els arbres més alts són capaços de superar les sequeres (almenys les de curta durada) gràcies a una sèrie d’adaptacions que desenvolupen a mesura que guanyen altura. L’estudi, liderat per Laura Fernández de Uña, investigadora postdoctoral al CREAF gràcies a una beca Marie Curie i que compta amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), conclou que mentre els arbres creixen van fent reajustaments estructurals i funcionals que minimitzen la formació d’embòlies en el seu sistema circulatori i el risc de mort per inanició, les dues complicacions més usuals que viuen els arbres.

L’evidència científica demostra que, amb l’alçada els arbres van millorant la seva eficiència en l’ús de l’aigua. Per exemple, quan hi ha sequera són més àgils a l’hora de mobilitzar aigua des de les reserves del tronc fins al sistema circulatori (conegut com a xilema). Així mateix, a més altura el tronc fabrica més teixit dedicat a emmagatzemar aigua i guarda més reserves d’aliment, així mateix, desenvolupa unes arrels més profundes i capaces d’extreure aigua de les parts més profundes del terra. Aquestes adaptacions són claus per suportar la manca d’aigua i potencialment els fan més resistents als episodis de sequera que els arbres més baixos.

“En aquest estudi no hem comparat diferències entre espècies més o menys altes, sinó que ens hem centrat en com els arbres, dins de cada espècie, adapten la seva estructura i funcionament a mesura que guanyen altura i en el potencial efecte de l’alçada en el patiment davant de sequeres”

Laura Fernández de Uña, primera autora de l’estudi i investigadora postdoctoral al CREAF.
L'evidència científica demostra que, amb l'alçada els arbres van millorant la seva eficiència en l'ús de l'aigua. Foto: Lluís Comas.
L’evidència científica demostra que, amb l’alçada els arbres van millorant la seva eficiència en l’ús de l’aigua. Foto: Lluís Comas.

L’estudi de revisió ha avaluat més de 125 estudis (dels quals més de 90 avaluaven arbres de diferents alçades), la majoria en boscos temperats a causa de la manca de dades en altres tipus d’ecosistemes, i més de 25 trets estructurals i funcionals 

La sequera mata de set o de gana 

En episodis de sequera, si veiem arbres amb fulles marrons, o que els cauen les fulles, pot ser degut a diversos motius. ‘D’una banda, pot ser que l’aigua no estigui arribant a les branques més altes, això pot provocar fallades hidràuliques al sistema circulatori a causa de les embòlies’. Les embòlies es produeixen quan la calor és molt forta i les fulles han d’evapotranspirar molta aigua des de les arrels i fins a les fulles, però el terra està sec o no hi ha prou aigua. Aquesta situació augmenta la pressió dins del sistema circulatori i es poden arribar a provocar embòlies si entra aire als conductes, similar al que passa amb els humans. Les embòlies es consideren fallades hidràuliques i poden portar a la mort de l’arbre.

En episodis de sequera, si veiem arbres amb fulles marrons, o que els cauen les fulles, pot ser degut a diversos motius. Foto: Lluís Comas.
En episodis de sequera, si veiem arbres amb fulles marrons, o que els cauen les fulles, pot ser degut a diversos motius. Foto: Lluís Comas.
Igual que acumulen més aigua, els arbres grans tendeixen a tenir majors reserves de carboni en els seus teixits. 

De l’altra, l’arbre pot patir gana, “la calor també fa passar gana als arbres perquè, quan augmenta la temperatura, les fulles tanquen els estomes per no perdre aigua amb l’evapotransipiració i la fotosíntesi s’atura. De fet, igual que acumulen més aigua, els arbres grans tendeixen a tenir majors reserves de carboni en els seus teixits, que poden utilitzar durant aquests períodes en què no realitzen fotosíntesis comenta Maurizio Mencuccini , coautor de l’estudi, investigador ICREA al CREAF, “les estomes són els forats que tenen les fulles per intercanviar si l’arbre els tanca es para de fer la fotosíntesis i l’arbre es para d’alimentar”, conclou. 

Els arbres gegants són molt importants 

Els arbres més alts són peces clau dels boscos. Proveeixen menjar, ombra i són refugi d’espècies forestals. A més, acumulen molt de carboni i són capaços de redistribuir els nutrients i de modular gran part del cicle de l’aigua del bosc, perquè recullen molta aigua de pluja per les seves arrels i l’evapotraspiren a grans quantitats.

“Les sequeres cada cop més freqüents i dràstiques són una amenaça per als boscos, i perdre aquests exemplars gegants podria ser un perill per al bon funcionament del bosc”

Jordi Martínez-Vilalta, coautor de l’estudi, investigador de la UAB i del CREAF.
Mentre els arbres creixen van fent reajustaments estructurals i funcionals que minimitzen la formació d’embòlies en el seu sistema circulatori i el risc de mort per inanició, les dues complicacions més usuals que viuen els arbres. Foto: Lluis Comas.
Els arbres més alts són peces clau dels boscos. Foto: Lluís Comas.

ARTICLE DE REFERÈNCIA

Fernández de Uña L., Martínez-Vilalta J., Poyatos R., Mencuccini M., McDowell N.G. The role of height-driven constraints and compensations on tree vulnerability to drought. New Phytologist. https://doi.org/10.1111/nph.19130.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Embassament de la Llosa del cavall al 17,50% de la seva capacitat. Imatge Bernat Moreno @lasequeradel22.
Notícies
Veronica Couto Antelo

“Les sequeres es gestionen quan no hi ha emergència”

Catalunya ha arribat a l’emergència per sequera. Tot i això, es parla molt de les restriccions i molt poc del rerefons que ens ha portat a aquesta situació i de la transició hidrològica que necessitem.

Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.
Notícies
Angela Justamante

L’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Una recerca publicada a Nature Geoscience, en la qual ha participat la Universitat de Barcelona i el CREAF, demostra que des de principis del segle XXI, l’aire de gran part d’Europa s’ha tornat més sec que en qualsevol període anterior, i que aquesta tendència continua. Les regions més afectades es troben a la regió occidental.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia