La sequera de 2021 trenca dos anys de bonança als boscos catalans

Afectació per sequera al Bages
Afectació per sequera al Bages

El 2021 ha estat un any excepcionalment sec a tot el territori català, exceptuant la meitat sud. Va començar amb un hivern amb registres pluviomètrics inferiors al que és habitual per l’època i va sofrir un estiu on l’aigua només va fer acte de presència al sud de Catalunya i, majoritàriament, de forma torrencial. Segons l’informe anual del DeBosCat,la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, al 2021 s’ha truncat la lenta dinàmica de recuperació que els boscos catalans havien iniciat fa dos anys, després d’un 2016 amb molta afectació. Aquesta xarxa de seguiment impulsada per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada estretament entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF, celebra la seva desena campanya i avui publica el seu informe anual. Segons les dades de l’informe al 2021 només s’han registrat 1.440 hectàrees forestals recuperades, en comparació amb les 10.300 que havien cicatritzat al 2020 en un any que va ser extraordinàriament plujós. La superfície recuperada encara resulta més anecdòtica si la comparem amb les més de 15.000 hectàrees que han empitjorat la seva situació. En aquest sentit,l’informe del DeBosCat constata que al 2021 s’ha duplicat la superfície de bosc afectada per sequera respecte la campanya de l’any anterior.

“Són resultats poc optimistes. Per una banda, s’han registrat 68 nous episodis de sequera que han afectat gairebé 4.000 hectàrees. I per altra banda, hi ha 11.900 que ja registraven decaïment d’anys anteriors i han empitjorat la seva afectació” explica Mireia Banqué, tècnica del CREAF i coordinadora del DeBosCat.  

“Quan un bosc queda debilitat per la sequera, la pluja dels anys següents determina si els arbres es recuperen o acaben morint. És per això que re-visitem cada any les zones de bosc afectades prèviament i enguany hem vist un canvi de tendència” comenta Banqué. “Veníem de dos o tres anys bons, on es veia una recuperació clara, però la sequera d’aquest 2021 ha trencat la dinàmica positiva. Hem de continuar ampliant aquesta sèrie temporal de dades de decaïment forestal per veure si ens els propers anys es repeteixen aquests episodis de sequera. Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos” conclou la Mireia. 

Nombre d’episodis i hectàrees noves, antigues i cicatritzades de la campanya 2021 del DeBosCat.
Nombre d’episodis i hectàrees noves, antigues i cicatritzades de la campanya 2021 del DeBosCat. Font: Informe DeBosCat 2021

La meitat nord de Catalunya, la més afectada 

Afectació de planifolis per sequera a l’Alt Empordà
Afectació de planifolis per sequera a l’Alt Empordà. Font: DeBosCat

A nivell territorial, les comarques amb més superfície afectada són la Noguera i el Pallars Jussà ambmés de 3.000 hectàrees afectades cada una, tot i que no s’hi han registrat noves afectacions durant aquest 2021. Les segueixen Osona, el Berguedà i l’Alt Empordà, que sí que tenen més superfície afectada que en anys anteriors. Algunes comarques que feia temps que no tenien episodis de decaïment forestal, com el Vallès Oriental, o d’altres que ja havien aconseguit recuperar els boscos afectats anteriorment, com és el cas de la Selva o el Baix Empordà, han registrat centenars de noves hectàrees amb decaïment. Així doncs, s’observa com la majoria d’episodis nous es troben a les regions nord-est del país. Destaquen les més de 1.500 hectàrees de nova afectació entre les dues comarques empordaneses, les quals representen un 40% de la superfície de nova afectació de tota Catalunya. En el sentit contrari, hi trobem comarques com el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta o la Conca de Barberà que no han registrat cap nou episodi de decaïment forestal. Quant a la proporció de bosc afectat destaca el Montsià (9,3% de superfície forestal afectada), seguit del Pallars Jussà i el Gironès. Després d’aquest any de sequera, el percentatge de bosc afectat per decaïment a Catalunya passa del 0,77 a l’1,46

Superfície registrada i nombre d’episodis totals per comarques durant la campanya 2021 del DeBosCat. Es mostren només les comarques que han registrat una afectació total igual o major a les 50 hectàrees ordenades de major a menor superfície total afectada
Superfície registrada i nombre d’episodis totals per comarques durant la campanya 2021 del DeBosCat. Es mostren només les comarques que han registrat una afectació total igual o major a les 50 hectàrees ordenades de major a menor superfície total afectada. Font: Informe DeBosCat 2021

Una eina de seguiment forestal dirigida a gestors i investigadors 

Episodi per sequera a la Noguera
Episodi per sequera a la Noguera. Font: DeBosCat

El DeBosCat està de celebració perquè aquest és el seu desè any. Es tracta d’una fita molt important si es té en compte que aquest tipus de projectes necessiten sèries de dades llargues per poder extreure millors conclusions. De fet, l’objectiu del DeBosCat no és altre que disposar d’una sèrie temporal el més llarga possible i georeferenciada en un entorn SIG accessible per a gestors i investigadors.

Evolució de la superfície i número d’episodis de nova afectació entre els anys 2012 i 2021. Degut als canvis de protocol, la superfície del 2012 és aproximada i no ha estat possible determinar-ne el nombre d’episodis nous.
Evolució de la superfície i número d’episodis de nova afectació entre els anys 2012 i 2021. Degut als canvis de protocol, la superfície del 2012 és aproximada i no ha estat possible determinar-ne el nombre d’episodis nous. Font: Informe DeBosCat 2021

El CREAF pretén que amb aquest recull de dades es pugui valorar l’estat dels boscos i els seus canvis al llarg del temps. A més, també es poden identificar quines espècies i masses forestals són més vulnerables davant les pertorbacions i estudiar com es relacionen els episodis de decaïment detectats amb variables climàtiques, estructurals, orogràfiques, etc. Com a novetat d’aquest any, tota la informació es pot consultar i descarregar a través del Laboratori Forestal Català. El treball de camp el duu a terme el Cos d’Agents Rurals amb la supervisió i col·laboració de tècnics del CREAF. 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Coneixement
Veronica Couto Antelo

Quins tipus de gestió forestal existeixen? 

Sovint tendeix a associar-se la gestió forestal únicament amb l’extracció de fusta dels boscos o la configuració de tallafocs per evitar els incendis, però alerta!

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia