La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia. La ciència de l’aigua també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aquesta és una premissa xocant per a moltes persones, però no hauria de ser-ho tant si considerem tots els problemes socials que implica la falta d’aigua i com, al mateix temps, els nostres hàbits –no sols a casa, sinó també des de l’agricultura i la indústria– impacten sobre aquest recurs. Amb l’objectiu de conscienciar sobre aquesta connexió entre l’ocurrència de sequeres, l’ús de l’aigua i la societat es va posar en marxa l’Observatori Ciutadà de la Sequera, en el qual el CREAF participa des de la seva creació en 2020. Aquest projecte, d’aprenentatge bidireccional, persegueix informar la ciutadania sobre un risc tan complex com el de la sequera i sobre les causes que expliquen la nostra vulnerabilitat davant aquests esdeveniments, així com a conèixer què percepció social tenim sobre l’escassetat d’aigua i quines preferències sobre les diferents mesures de gestió d’aquest recurs. “Atendre el component social del risc de sequera requereix la inclusió de la ciutadania, tant en la recerca científica com en l’elaboració de polítiques i plans”, defensa Pilar Paneque, responsable de l’Observatori i catedràtica de Geografia Humana de la Universitat Pablo de Olavide en el mitjà The Conversation.

Aprofundim sobre això en una petita entrevista a Paneque i les investigadores del CREAF expertes en aigua Annelies Broekman i Anabel Sánchez.

Pilar Paneque

Pilar Paneque

Annelies Broekman

Annelies Broekman

Anabel Sànchez Plaza

> Quina percepció té la societat sobre la sequera? És la correcta?

Es necessita fer molta pedagogia sobre la diferència entre sequera meteorològica i escassetat d’aigua i sobre qui i com consumeix l’aigua, perquè la societat sigui més conscient del seu paper en la cerca de solucions. Mentre la sequera meteorològica és un fenomen natural, freqüent a la regió mediterrània i certament exacerbada pel canvi climàtic, l’escassetat d’aigua vinculada a les nostres necessitats depèn, sobretot, de com gestionem els recursos que tenim. Es pot dir que, encara que no tinguéssim episodis de sequera, el sistema estaria igualment en crisi, perquè les demandes d’aigua han anat creixent tant que superen la capacitat de les masses d’aigua de proveir-nos d’aquest recurs

Es necessita un debat profund sobre quins usos de l'aigua podem satisfer i quins haurien de reduir-se.

Ens trobem enfront d’una situació que necessita un debat profund sobre quins usos de l’aigua podem satisfer i quins haurien de reduir-se, fins i tot plantejant la transformació d’alguns sectors econòmics en algunes parts de territori. Per exemple, és insostenible un increment de la superfície d’agricultura intensiva, per molt eficients que siguin els sistemes de reg, perquè suposa un nou augment de la demanda d’aigua en un sistema que ja es molt deficient.

A més, la societat percep sovint que l’accés a l’aigua vinculat al desenvolupament de les activitats econòmiques és un dret que s’ha de satisfer costi el que costi, obviant el fet que la sobreexplotació de recursos i el canvi climàtic poden acabar interrompent el subministrament per a totes les usuàries, incloses les que si que tenen un dret bàsic a l’aigua per a sobreviure, com són els ecosistemes i les persones. Es tracta d’un debat que necessita de les aportacions de tots els sectors de la societat, perquè conjuntament puguem transitar cap a una nova manera de gestionar les conques hidrogràfiques, sostenible en el temps i orientada al benefici dels territoris i de la població que els habita.

Percepció ciutadana sobre les mesures de gestió de l'aigua. Adaptat de: Paneque, P., Lafuente, R., Vargas, J., & Pérez, R. (2021). Sequía, agua y cambio climático. Percepción social, opinión pública y valoración de medidas de gestión. Observatorio Ciudadano de la Sequía. https://dx.doi.org/10.46661/rio.11700
Percepció ciutadana sobre les mesures de gestió de l’aigua. Adaptat de: Paneque, P., Lafuente, R., Vargas, J., & Pérez, R. (2021). Sequía, agua y cambio climático. Percepción social, opinión pública y valoración de medidas de gestión. Observatorio Ciudadano de la Sequía. https://dx.doi.org/10.46661/rio.11700

> Davant un any d’onades de calor freqüents i meteorologia “intensa”, l’Observatori ha pres mesures també excepcionals? Quines són les previsions?

L’any hidrològic que acabem de terminar ha estat molt sec i, sobretot, s’ha caracteritzat per unes temperatures molt altes i extremes. A més, la predicció estacional d’AEMET per a l’últim trimestre de l’any ens indica que hi ha una probabilitat alta que la temperatura sigui superior a la normal (de nou) i també una probabilitat alta que la precipitació sigui inferior a l’habitual en l’oest peninsular.

Viñeta de la exposición Aguatinta, Andrés Rábago García (El Roto).
Vinyeta d’Andrés Rábago García (El Roto).

En aquesta situació l’Observatori es proposa diverses respostes. D’una banda, és necessari ampliar el seguiment de l’estat de les masses d’aigua, dels usos que estem fent del recurs i fixar-se bé en els indicadors de sequera i d’escassetat d’aigua —per a poder comunicar aquesta situació de manera clara al conjunt de la ciutadania—. D’altra banda, necessitem avançar en noves metodologies que ens ajudin a gestionar aquestes situacions de manera compartida, perquè ja estan caracteritzades per la tensió i el conflicte entre territoris, agents i usos de l’aigua.

Sabem que, en l’actual context de canvi climàtic, les sequeres seran més recurrents i intenses. Per tant, les previsions no són bones si no comencem a treballar ja i de manera urgent amb enfocaments propis de la realitat del segle XXI i no del segle XX.

> Enguany la fundació FECYT ha renovat el seu finançament a l’Observatori Ciutadà de la Sequera, però ja fa un temps que està funcionant. Per què creieu que es continua confiant en el projecte? Ens podríeu explicar breument en què consisteix?

L’Observatori és un portal de ciència ciutadana per a conèixer millor el risc de sequera i l’escassetat hídrica a Espanya, així com les seves possibles solucions en aquest context de canvi climàtic i de transició hidrològica en el qual ens trobem. A més de donar accés públic a tota aquesta informació, l’Observatori es construeix com un lloc de trobada de diferents disciplines i sabers, que pretén facilitar la coproducció del coneixement.

S'ha demostrat que és una iniciativa realment útil i rellevant per a avançar en una temàtica tan clau com és la nostra vulnerabilitat al risc de sequera.

Pensem que ha renovat el seu finançament perquè s’ha demostrat que és una iniciativa realment útil i rellevant per a avançar en una temàtica tan clau com és la nostra vulnerabilitat al risc de sequera. En una primera edició, vam plantejar un projecte col·laboratiu en el qual les aportacions de la ciutadania ens van permetre calcular un índex de vulnerabilitat a la sequera en les demarcacions del sud peninsular i assajar la comunicació dels resultats a través d’eines, com geovisors web o un chatbot. A més, vam poder fer una anàlisi preliminar de les mesures de gestió que tenen més suport per part la població. Per exemple, es confirma la preferència de la ciutadania per mesures de gestió de la demanda d’aigua (estalvi i reutilització) enfront de les d’oferta (embassaments i transvasaments). Paradoxalment, aquestes mesures d’oferta són les que en aquest moment continuen reclamant alguns sectors i territoris, obviant, per tant, no sols la nostra realitat climàtica i hidrològica, sinó també la nostra realitat sociològica i no donant cap valor a l’opinió pública.

Monitor de sequera meteorològica. Font: Observatori de la Sequera.
Monitor de sequera meteorològica. Índex SEPEI. Mapa del 3 d’agost de 2022. Font: Observatori de la Sequera.

En aquesta segona edició treballem ja a escala estatal, ampliant el desenvolupament de geovisors i altres repositoris i treballant amb nous objectius i innovacions metodològiques (una enquesta representativa i estratificada en tot el país, i un sorteig cívic i un jurat ciutadà en el municipi de Baeza, per la seva relació amb l’olivar), per a avançar precisament en la inclusió de la ciutadania en el debat sobre com avançar en el procés de transició hidrològica i d’adaptació a l’escassetat. Aquestes activitats tindran com a fi última traslladar a les administracions responsables una sèrie de recomanacions que s’hauran deliberat de manera pública.

> Com comptàveu, el projecte té un enfocament de ciència ciutadana, a través de la participació de la ciutadania en el càlcul d’indicadors de vulnerabilitat i de la capacitat d’adaptació a les sequeres, així com el debat informat sobre les possibles solucions. És constructiu aquest vincle entre la ciència i la ciutadania? Què aporta al projecte i per què creieu que el Ministeri d’Universitats recentment ha donat més pes a la ciència ciutadana?

La ciència ciutadana respon a la necessitat d’involucrar d’una manera més directa a la societat en el desenvolupament de projectes científics; es tracta d’una eina clau per a transmetre informació, capacitar a la societat sobre els reptes als quals ens enfrontem, generar nou coneixement (compartit!) i crear espais de debat públic.

La ciència ciutadana eina clau per a transmetre informació, capacitar a la societat sobre els reptes als quals ens enfrontem, generar nou coneixement compartit i crear espais de debat públic.

En una certa manera ciència ciutadana és un complement per a la recollida, anàlisi i difusió de dades i informació en la ciència, però no pot substituir els programes de monitoratge que es necessiten a llarg termini ni el seguiment de l’evolució dels sistemes naturals. Això es fa evident en el cas de la sequera, perquè no podríem prescindir del monitoratge en temps real d’indicadors de precipitació, per exemple. On la ciència ciutadana sí que té molt sentit és en el vessant social de la gestió de l’aigua i de la gestió dels riscos associats a aquest recurs. La sequera és un d’aquests riscos i, com a tal, no sols té una component física (perillositat) sinó també una component social (vulnerabilitat) que fins ara no ha estat tan estudiada i aquí és on la ciència ciutadana permet fer grans contribucions. De fet, per a l’Observatori fer ciència ciutadana és una necessitat científica i epistemològica per la complexitat del problema que aborda.

Que el Ministeri d’Universitats estigui apostant per la ciència ciutadana i la ciència oberta és una magnífica notícia, perquè aquesta manera de fer ciència té la capacitat de connectar amb els problemes reals i més urgents que tenim com a societat, millorar els diagnòstics científics i obrir espais de deliberació per a consensuar les solucions. És una excel·lent manera de socialitzar el coneixement científic.

Jardins del Generalife. Alhambra de Granada. Imatge: Diogo Pereira
Jardins del Generalife. Alhambra de Granada. Imatge: Diogo Pereira

> I escombrant per a casa, per què un centre de recerca com el CREAF participa en l’Observatori? Què podem aportar?

L’Observatori Ciutadà de la Sequera existeix gràcies a un equip interdisciplinari, compromès amb el diàleg entre la ciència, la política i la societat. El CREAF participa en l’equip promotor de l’Observatori compartint la seva experiència en projectes de ciència ciutadana i fomentant l’impacte social de la recerca. A més, també som un suport per a la difusió i comunicació sobre les fites del projecte.

D’altra banda, estar vinculats a l’Observatori també ens ajuda a identificar sinergies amb altres projectes que tenen objectius en comú. Per exemple, l’Observatori participa com a actor clau en el Laboratorio vivo de Andalucía —desenvolupat sota el projecte I-CISK3—, i des del CREAF contribuïm en co-crear serveis útils per a la presa de decisions enfront de les sequeres climàtiques amb el sector agrícola i la gestió forestal a la Comarca dels Pedroches.

Articles relacionats

Bresca d'abelles amb mel. Imatge: Pixabay
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera perjudica la producció de mel 

L’expressió catalana “això és mel” indica que alguna cosa és ben bona. Malauradament la seva producció i qualitat cau en picat. Una de les causes seria la sequera, però com és això?

Voluntariat del projecte de ciència ciutadana Observatori metropolità de papallones mBMS en un curs de formació sobre papallones. Foto: Pau Guzmán.
Notícies
Pau Guzmán

Aquesta tardor la ciència ciutadana del CREAF surt a escena. Vens a l’espectacle?

El CREAF surt a escena aquest octubre i participarà en les primeres Jornades de Ciència Ciutadana a Sabadell amb diferents sessions. Però l’espectacle no acaba aquí: de mitjans d’octubre a mitjans de novembre és el Mes de la Ciència Ciutadana i està farcit d’activitats. No et perdis res!

Un món sense aigua (Font: anònim, 2021)
Agenda
Florencia Florido

Una exposició de pintures mostra un món sense aigua des de la mirada dels més petits

Del 21 de setembre fins al 21 d’octubre l’Espai Nord de la Facultat de Biociències de la UAB acollirà l’exposició “Pinta’m un món sense aigua… per a que no es faci realitat”, una mostra de pintures fetes per nens i nenes que busca sensibilitzar la ciutadania sobre la protecció dels ecosistemes aquàtics.

Alzinar afectat per sequera en un vessant sencer al Berguedà aquest estiu de 2022. Autor: Pau Guzmán.
Coneixement
Pau Guzmán

Per què tenim els boscos marrons si no estem a la tardor? Estratègies dels arbres per afrontar la sequera

Catalunya ha viscut l’estiu més càlid des que es disposa de registres i durant el juny i juliol ha patit una sequera excepcional en algunes zones del territori. Seguidament, molts boscos d’Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès han aparegut amb les fulles de color marró. Estan morts per sequera aquests arbres? Es poden recuperar? O com podem diferenciar si un arbre està marró per sequera, per un atac d’insecte o fong, o per l’arribada de la tardor?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia