La sequera continua presidint el rànquing de preocupació climàtica a Catalunya i malauradament no es veu un final proper. Per aquesta raó, el Prismàtic, la Plataforma de Coneixement per a la Gestió del Patrimoni Natural i la Biodiversitat promoguda per Acció Climàtica i coordinada pel CREAF, ha volgut donar protagonisme a un tema tan crític i transcendental a través de la seva jornada anual. Un espai de debat entre el món científic, administratiu i gestor per posar sobre taula noves dades i perspectives, així com alternatives per fer-ne front tant en ambients aquàtics com en forestals, agraris i urbans.
El Prismàtic cada cop té una comunitat més valorada i consolidada, amb 23 centres de recerca participants, més de 430 fitxes publicades i 1200 persones inscrites als seus butlletins. El seu màxim objectiu és connectar de manera ràpida i entenedora els últims avenços científics a la presa de decisions sobre la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat. En la mateixa línia, la jornada anual ha volgut oferir un nou espai d’aprenentatge entre aquests dos mons (ciència i gestió) amb una clara intenció: conèixer amb lupa la sequera a Catalunya i la recerca catalana que s’hi està fent per tal d’encaminar possibles propostes polítiques i de gestió.
Amb més de 190 inscripcions, la jornada va organitzar-se amb una primera part introductòria per part del Marc Prohom de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya que va oferir una meticulosa radiografia de la sequera al territori català. Després van continuar les ponències de 6 grups de recerca participants del Prismàtic que van compartir experiències i resultats entorn de la temàtica. L’Emma Cebrian del CEAB-CSIC va explicar-nos els impactes del canvi climàtic i les onades de calor als hàbitats marins, el Sergio Villamayor de l’ICTA-UAB va donar-nos a conèixer el regadiu i la seva vulnerabilitat davant del canvi climàtic i d’altres amenaces, la Paula Martín-Gómez del CTFC va exposar quin és el comportament hídric dels boscos davant d’aquesta problemàtica, la Nuria Bonada de l’IRBio va continuar amb les lliçons apreses per millorar la gestió i la conservació en ecosistemes fluvials i la seva biodiversitat, el Carles Flaquer del Museu de Ciències Naturals de Granollers va parlar dels seguiments de fauna com a eina de gestió del territori en un llarg episodi de sequera i, per últim, el nostre investigador Eduard Pla va revelar-nos el paper que hi juga la gestió forestal.
Durant la segona part de la trobada, el Pau Sainz de la Maza de la de la Unitat d’Informació i Coneixement del Departament d’Acció Climàtica va aportar més i millor coneixement per anticipar i prioritzar les actuacions de conservació en un context de sequera, i també l’Antoni Munné de l’Agència Catalana de l’Aigua ens va compartir quin és el seguiment i l’evolució de l’estat de les masses d’aigua. Per últim, es va donar per acabada la sessió amb unes paraules esperançadores d’en Marc Vilahur, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, que destacaven que la ciència sense aquest canal de transport cap a la gestió aplicada i la política efectiva és poc útil, i per això el Prismàtic és una peça essencial que els donar les capacitats i eines per implementar actuacions més efectives en el futur.
Pots consultar la jornada completa al YouTube del CREAF:
