La sequera i les onades de calor protagonitzen la jornada anual del Prismàtic 

Montseny. Crèdits: Sergi Boixader
Montseny. Crèdits: Sergi Boixader

La sequera continua presidint el rànquing de preocupació climàtica a Catalunya i malauradament no es veu un final proper. Per aquesta raó, el Prismàtic, la Plataforma de Coneixement per a la Gestió del Patrimoni Natural i la Biodiversitat promoguda per Acció Climàtica i coordinada pel CREAF, ha volgut donar protagonisme a un tema tan crític i transcendental a través de la seva jornada anual. Un espai de debat entre el món científic, administratiu i gestor per posar sobre taula noves dades i perspectives, així com alternatives per fer-ne front tant en ambients aquàtics com en forestals, agraris i urbans.  

El Prismàtic cada cop té una comunitat més valorada i consolidada, amb 23 centres de recerca participants, més de 430 fitxes publicades i 1200 persones inscrites als seus butlletins. El seu màxim objectiu és connectar de manera ràpida i entenedora els últims avenços científics a la presa de decisions sobre la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat. En la mateixa línia, la jornada anual ha volgut oferir un nou espai d’aprenentatge entre aquests dos mons (ciència i gestió) amb una clara intenció: conèixer amb lupa la sequera a Catalunya i la recerca catalana que s’hi està fent per tal d’encaminar possibles propostes polítiques i de gestió.  

Amb més de 190 inscripcions, la jornada va organitzar-se amb una primera part introductòria per part del Marc Prohom de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya que va oferir una meticulosa radiografia de la sequera al territori català. Després van continuar les ponències de 6 grups de recerca participants del Prismàtic que van compartir experiències i resultats entorn de la temàtica. L’Emma Cebrian del CEAB-CSIC va explicar-nos els impactes del canvi climàtic i les onades de calor als hàbitats marins, el Sergio Villamayor de l’ICTA-UAB va donar-nos a conèixer el regadiu i la seva vulnerabilitat davant del canvi climàtic i d’altres amenaces, la Paula Martín-Gómez del CTFC va exposar quin és el comportament hídric dels boscos davant d’aquesta problemàtica, la Nuria Bonada de l’IRBio va continuar amb les lliçons apreses per millorar la gestió i la conservació en ecosistemes fluvials i la seva biodiversitat, el Carles Flaquer del Museu de Ciències Naturals de Granollers va parlar dels seguiments de fauna com a eina de gestió del territori en un llarg episodi de sequera i, per últim, el nostre investigador Eduard Pla va revelar-nos el paper que hi juga la gestió forestal. 

Durant la segona part de la trobada, el Pau Sainz de la Maza de la de la Unitat d’Informació i Coneixement del Departament d’Acció Climàtica va aportar més i millor coneixement per anticipar i prioritzar les actuacions de conservació en un context de sequera, i també l’Antoni Munné de l’Agència Catalana de l’Aigua ens va compartir quin és el seguiment i l’evolució de l’estat de les masses d’aigua. Per últim, es va donar per acabada la sessió amb unes paraules esperançadores d’en Marc Vilahur, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, que destacaven que la ciència sense aquest canal de transport cap a la gestió aplicada i la política efectiva és poc útil, i per això el Prismàtic és una peça essencial que els donar les capacitats i eines per implementar actuacions més efectives en el futur. 


Pots consultar la jornada completa al YouTube del CREAF:

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Embassament de la Llosa del cavall al 17,50% de la seva capacitat. Imatge Bernat Moreno @lasequeradel22.
Notícies
Veronica Couto Antelo

“Les sequeres es gestionen quan no hi ha emergència”

Catalunya ha arribat a l’emergència per sequera. Tot i això, es parla molt de les restriccions i molt poc del rerefons que ens ha portat a aquesta situació i de la transició hidrològica que necessitem.

Espècie Pinus Uncinata, una de les espècies d'arbres que inclou l'estudi. Lloc: Pedraforca, Catalunya. Autoria: Laia andreu-Hayles.
Notícies
Angela Justamante

L’aire a Europa és el més sec dels últims 400 anys

Una recerca publicada a Nature Geoscience, en la qual ha participat la Universitat de Barcelona i el CREAF, demostra que des de principis del segle XXI, l’aire de gran part d’Europa s’ha tornat més sec que en qualsevol període anterior, i que aquesta tendència continua. Les regions més afectades es troben a la regió occidental.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia