Search

La sequera i les onades de calor protagonitzen la jornada anual del Prismàtic 

Montseny. Crèdits: Sergi Boixader
Montseny. Crèdits: Sergi Boixader

La sequera continua presidint el rànquing de preocupació climàtica a Catalunya i malauradament no es veu un final proper. Per aquesta raó, el Prismàtic, la Plataforma de Coneixement per a la Gestió del Patrimoni Natural i la Biodiversitat promoguda per Acció Climàtica i coordinada pel CREAF, ha volgut donar protagonisme a un tema tan crític i transcendental a través de la seva jornada anual. Un espai de debat entre el món científic, administratiu i gestor per posar sobre taula noves dades i perspectives, així com alternatives per fer-ne front tant en ambients aquàtics com en forestals, agraris i urbans.  

El Prismàtic cada cop té una comunitat més valorada i consolidada, amb 23 centres de recerca participants, més de 430 fitxes publicades i 1200 persones inscrites als seus butlletins. El seu màxim objectiu és connectar de manera ràpida i entenedora els últims avenços científics a la presa de decisions sobre la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat. En la mateixa línia, la jornada anual ha volgut oferir un nou espai d’aprenentatge entre aquests dos mons (ciència i gestió) amb una clara intenció: conèixer amb lupa la sequera a Catalunya i la recerca catalana que s’hi està fent per tal d’encaminar possibles propostes polítiques i de gestió.  

Amb més de 190 inscripcions, la jornada va organitzar-se amb una primera part introductòria per part del Marc Prohom de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya que va oferir una meticulosa radiografia de la sequera al territori català. Després van continuar les ponències de 6 grups de recerca participants del Prismàtic que van compartir experiències i resultats entorn de la temàtica. L’Emma Cebrian del CEAB-CSIC va explicar-nos els impactes del canvi climàtic i les onades de calor als hàbitats marins, el Sergio Villamayor de l’ICTA-UAB va donar-nos a conèixer el regadiu i la seva vulnerabilitat davant del canvi climàtic i d’altres amenaces, la Paula Martín-Gómez del CTFC va exposar quin és el comportament hídric dels boscos davant d’aquesta problemàtica, la Nuria Bonada de l’IRBio va continuar amb les lliçons apreses per millorar la gestió i la conservació en ecosistemes fluvials i la seva biodiversitat, el Carles Flaquer del Museu de Ciències Naturals de Granollers va parlar dels seguiments de fauna com a eina de gestió del territori en un llarg episodi de sequera i, per últim, el nostre investigador Eduard Pla va revelar-nos el paper que hi juga la gestió forestal. 

Durant la segona part de la trobada, el Pau Sainz de la Maza de la de la Unitat d’Informació i Coneixement del Departament d’Acció Climàtica va aportar més i millor coneixement per anticipar i prioritzar les actuacions de conservació en un context de sequera, i també l’Antoni Munné de l’Agència Catalana de l’Aigua ens va compartir quin és el seguiment i l’evolució de l’estat de les masses d’aigua. Per últim, es va donar per acabada la sessió amb unes paraules esperançadores d’en Marc Vilahur, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, que destacaven que la ciència sense aquest canal de transport cap a la gestió aplicada i la política efectiva és poc útil, i per això el Prismàtic és una peça essencial que els donar les capacitats i eines per implementar actuacions més efectives en el futur. 


Pots consultar la jornada completa al YouTube del CREAF:

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia