Search

La sequera perjudica la producció de mel 

Bresca d'abelles amb mel. Imatge: Pixabay
Bresca d'abelles amb mel. Imatge: Pixabay

L’expressió catalana “això és mel” indica que alguna cosa o situació és ben bona i fa palesa la passió que tenim per aquesta substància ensucrada. Malauradament, fa uns dies els noticiaris ens donaven unes dades preocupants sobre la mel de romaní: la producció cau en picat i és de menys qualitat. Ni més ni menys que passa de 100.000 kg l’any passat a 15.000 kg en aquesta campanya. Segons aquests mitjans, una de les causes seria la sequera, però és cert? Com afecta la sequera la producció de mel?

Estem passant un any molt sec, això fa que algunes plantes tinguin dificultats per sobreviure i encara més per treure les flors que han de ser pol·linitzades

La primera premissa d’aquesta situació està clar que és certa. Estem passant un any molt sec i les temperatures estan per sobre de la mitjana habitual en molts casos. Això fa que algunes plantes tinguin dificultats per sobreviure i encara més per treure les flors que han de ser pol·linitzades. Però aquesta no és l’única problemàtica. D’una banda, la sequera està canviant el calendari de la nostra flora i no necessàriament ho fa al mateix temps que els insectes que la pol·linitzen i, de l’altra banda, disminueix la producció del nèctar que atrau a l’abella. 

La sequera altera l’època de floració 

En moltes ocasions la planta sí que aconsegueix treure les flors tot i les dificultats hídriques, però ho fa fora de l’època habitual, confosa per la calor i l’aridesa. Així, quan arriba el pol·linitzador, la flor ja s’ha pansit o encara no està en el seu pic de floració. 

“El moment més crucial és a la primavera, quan la taxa de visites dels pol·linitzadors és més alta”, explica Jordi Bosch, investigador del CREAF. “Segons una recerca que hem liderat amb dades de gairebé 10 anys, els pics de floració, a més d’anar disminuint, fluctuen molt entre anys”.

Cada línia de color indica un any. És interessant veure com els pics de floració són uns anys molt alts i altres molts baixos (i en funció d'això la producció de mel serà més alta o més baixa). També cal remarcar com el pic de floració es va traslladant de mes a mesura que avancen els anys. CC: Flo et al, 2018.
Cada línia de color indica un any. És interessant veure com els pics de floració són uns anys molt alts i altres molts baixos (i en funció d’això la producció de mel serà més alta o més baixa). També cal remarcar com el pic de floració es va traslladant de mes a mesura que avancen els anys. CC: Flo et al, 2018.

Menys nèctar, menys premi 

El nèctar és el conjunt de sucres que atreu els pol·linitzadors cap a les flors i que els recompensa per arribar-hi. La sequera disminueix la seva producció, provocant que les abelles de la mel i altres insectes que se n’alimenten ho passin malament. A més, justament és aquest nèctar el que fa servir l’abella per produir la mel quan arriba al rusc, de manera que si en té menys també “fabricarà” menor quantitat.  

Altrament, que aquest premi vagi minvant també afecta la pol·linització, perquè quan l’abella arriba al romaní en busca del nèctar, se li queda enganxat el pol·len a les potes i facilita la fecundació entre les plantes que visita. 

Abella de la mel (Apis mellifera)  pol·linitzant una flor de  .Imatge: Pau Guzman.
Abella de la mel (Apis mellifera) pol·linitzant una flor de Mahonia aquifolium. Imatge: Javier Sánchez.

Més enllà d’aquests dos fenòmens que estan succeint-se i provocant una menor producció de mel a Catalunya, un estudi del científic i científica alemanys Kuppler i Kotowska adverteix que la falta d’aigua no només afecta al nèctar i el desenvolupament floral, sinó que també podrien canviar la forma de les flors, el seu aroma i la pròpia producció de pol·len. L’escenari que se’ns dibuixa pot ser encara pitjor; estem davant d’algunes alteracions en com els pol·linitzadors i les plantes interactuen que al final tenen conseqüències molt tangibles per la societat. Ara ho hem vist la disminució de l’estimada mel com a resultat de la interacció abella-romaní, però no és l’únic cas i cal prendre’n consciència. Així podrem seguir anomenant mel a les coses bones de la vida i no a les efímeres!

Referències 

Flo, V., Bosch, J., Arnan, X., Primante, C., Martín González, A. M., Barril-Graells, H., & Rodrigo, A. (2018). Yearly fluctuations of flower landscape in a Mediterranean scrubland: Consequences for floral resource availability. PloS One13(1), e0191268. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0191268.

Kuppler, J., & Kotowska, M. M. (2021). A meta-analysis of responses in floral traits and flower-visitor interactions to water deficit. Global Change Biology27(13), 3095–3108. https://doi.org/10.1111/gcb.15621

Et recomanem 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.
Notícies
Andrea Arnal

La ciència pren els micròfons per a comunicar la crisi climàtica

Per a donar resposta a les incògnites sobre l’actualitat climàtica neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia