El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha confirmat la presència de noves localitats de Seseli farrenyi a la zona de la Reserva Natural Integral del Parc Natural de Cap de Creus. Aquesta troballa fa que la població hagi multiplicat per quatre el nombre total de plantes, passant de les 199 localitzades l’any 2020 a les més de 838 censades l’any 2021. La bona notícia és doble: a més del creixement de la població, després de set anys de prospeccions i treball de camp realitzats per la Sandra Saura Mas, investigadora del CREAF i UAB, s’ha trobat una població reproductora de Seseli farrenyi on s’han identificat plantes florides i de diferents mides i edats. Aquesta planta és una de les espècies de flora endèmiques en perill d’extinció més amenaçada de Catalunya i la seva extinció comportaria la pèrdua planetària de l’espècie, perquè no s’ha descrit enlloc més del món.
L’estudi i mostreig realitzat l’any 2021 pel CREAF s’emmarca en l’Estratègia de conservació del Parc Natural de Cap de Creus, que ja fa més de 10 anys que s’ocupa del seguiment de l’estat de conservació d’aquesta espècie amenaçada. L’equip tècnic del Parc i el Servei de Fauna i Flora s’han encarregat de coordinar i fer possible les accions de gestió i seguiments d’aquesta espècie amenaçada i protegida.
Una planta prioritària
Seseli farrenyi està catalogada com a espècie protegida per diverses lleis en l’àmbit estatal, i inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Ha estat reconeguda com una de les prioritats en conservació de flora a Catalunya. L’any 2010, la Comissió Assessora de Flora va iniciar un procés de coordinació tècnica i científica amb l’objectiu de millorar la conservació d’aquesta espècie. Fruit d’aquesta coordinació, l’any 2016, el CREAF va establir els protocols i la informació necessària per poder iniciar i executar el pla de seguiment de S. farrenyi durant com a mínim cinc anys, que ha continuat fins a l’actualitat a causa del greu estat de conservació de l’espècie. Alguns exemples d’aquestes actuacions són la millora del coneixement sobre la biologia de l’espècie, la conservació de llavors en bancs de llavors (ex situ), els assajos per a la creació de noves poblacions a partir de les llavors conservades, etc. En aquestes actuacions, també han participat personal tècnic i científic de la Universitat de Barcelona, el Jardí Botànic de Barcelona, el SIGMA, el Jardí Botànic Marimurtra de Blanes i l’Institut Botànic de Barcelona.
La sèseli de cap de Creus és una espècie de planta en perill crític d’extinció i la planta endèmica més amenaçada de Catalunya que creix exclusivament en aquest espai protegit
Seseli farrenyi és una herba perenne de 6-30 cm d’alçada, glabra (sense pèls), glauca (de color blau verdós), ramificada des de la base i amb conjunts de flors blanques i petites en forma d’umbel·la. Es troba principalment en hàbitats de penya-segats amb vegetació de les costes mediterrànies amb Limonium spp. endèmics, un hàbitat també catalogat en l’àmbit europeu com a hàbitat natural d’interès comunitari (HIC 1240, segons la Directiva 92/43/CEE – 1992).
Garantir-ne la supervivència
El cap de Creus, i tota la zona de Catalunya amb influència del mar Mediterrani, es troben dins el hotspot (o punt calent) de biodiversitat de la conca mediterrània. La conca mediterrània és el segon hotspot de biodiversitat més gran del món. Els hotspots o punts calents de biodiversitat de la Terra es caracteritzen per tenir un elevat nombre de plantes endèmiques i alhora ser zones molt amenaçades per factors humans. El Parc Natural de Cap de Creus es caracteritza per tenir un alt nombre de plantes singulars com diverses espècies d’ensopegueres (Limonium geronense, Limonium tremolsii), falgueres com Asplenium marinum o l’olivella (Cneorum tricoccon), entre d’altres. Les plantes són un dels grups més vulnerables al canvi global i, per aquest motiu, l’estat de les seves poblacions és una de les principals preocupacions de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). Després d’anys de seguiment de les mateixes poblacions, amb l’esforç de noves prospeccions, s’han pogut trobar nous indrets on, fins a l’actualitat, no havien estat descrites.
Després d’anys de seguiment de les mateixes poblacions s’han pogut trobar nous indrets on, fins a l’actualitat, no havien estat descrites.
En el cas concret de la sèseli del Cap de Creus, des de l’any 1999 s’havia constatat una reducció poblacional que ha arribat a ser d’un 90%. La troballa no millora la situació de les poblacions de la planta ja conegudes, però implica un augment del nombre total de plantes. Ara, cal continuar actuant de manera efectiva per garantir la supervivència de les poblacions conegudes i salvar-les de les possibles amenaces que podrien fer que l’espècie desaparegués. I també cal continuar les prospeccions i el seguiment per aprofundir i renovar el coneixement sobre la distribució d’aquesta planta. Aquest cas és un exemple que l’esforç i els recursos per a la prospecció i el seguiment de flora i fauna amenaçades és clau per a la conservació.
