Search

Un bosc urbà entre bastidors: els set passos d’Uforest per ampliar el verd de les ciutats 

Croquis d’una ‘jungla urbana’. Font: Prato Urban Jungle
Croquis d’una ‘jungla urbana’. Font: Prato Urban Jungle

Els jardins de Babilònia, considerats una de las set meravelles del Món Antic, haurien estat fruit d’una elucubració romàntica. Tot i que podríen no haver existit mai -mancant evidències arqueològiques que provin el contrari- són font d’inspiració per a projectes innovadors de reverdiment urbà, com ara el Bosco Verticale de Milà. A més, ens serveixen d’excusa per preguntar-nos quines necessitats haurien motivat la creació d’aquestes mítiques solucions basades en la natura i com s’haurien abordat els reptes de la seva gestió: D’on traurien l’aigua per la irrigació? Quins serveis ecosistèmics afavoririen? Haurien contribuït a l’economia local? Com bregarien amb les espècies invasores? Quines percepcions tindria la societat? Serien un privilegi accessible a uns pocs? Tota la ciutadania hauria estat implicada en la seva cura? 

Unlocking the Potential of Urban Forests: Developing a Local Urban Forestry Action Plan’ és el tercer i últim informe publicat per Uforest, un projecte Erasmus+ que esgrimeix la bandera de la innovació per crear ciutats sanes i resilients a través dels boscos urbans. Després de descobrir quines són les necessitats formatives en silvicultura urbana i els reptes socioambientals d’omplir les ciutats d’arbres, Uforest culmina la seva recerca amb una guia pràctica especialment útil per a decisors polítics i gestors de governs municipals que explora, amb una visió holística, temes com: 

  • Els beneficis socials, ambientals i econòmics dels boscos urbans. 
  • Integrar la planificació, la governança i la gestió a llarg termini. 
  • Vincular diversos sectors de gestió, como la salut, l’equitat social o l’acció climàtica. 
  • La comunicació amb diversos grups socials. 

Projectar un ‘jardí babilònic’ contemporani 

Amb contribucions de la investigadora del CREAF Corina Basnou, la guia proposa planificar, dissenyar, implementar i mantenir boscos urbans en set passos:  

  1. Diagnosticar les necessitats socials per grups d’interès 
  2. Cartografiar els espais verds urbans i peri-urbans 
  3. Definir els principis i objectius segons les necessitats socials i les condicions existents 
  4. Desenvolupar el pla d’acció 
  5. Implementació 
  6. Control i avaluació 
  7. Comunicació 
Passos per desenvolupar un pla d’acció de silvicultura urbana. Font: Uforest
Passos per desenvolupar un pla d’acció de silvicultura urbana. Font: Uforest

I tot això, qui ho paga?

Un capítol dedicat a la relació cost-benefici dels boscos urbans desgrana els conceptes relatius a la plantació i manteniment d’arbres, la gestió general i les infraestructures d’accés públic: des d’acords per al ús del terreny, passant per la gestió del projecte fins les campanyes de divulgació.  

La perspectiva multidimensional dels projectes de silvicultura urbana -social, cultural, ecològica, econòmica- afavoreix la diversificació de fonts i formes de finançament, com compartir pressupostos de diversos departaments administratius, activitats de filantropia, voluntariat o la participació d’organitzacions no governamentals.  

Com a valor afegit, exemplifica amb tres casos l’efecte multiplicador de la inversió en boscos urbans en quan a estalvi energètic, reducció de l’escorrentia de tempestes, millora de la salut general i mental, entre d’altres beneficis.  

Beneficis dels boscos urbans (Font: adaptació d’UNECE per Uforest)
Beneficis dels boscos urbans. Font: adaptació d’UNECE per Uforest

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Himenòpter polinitzant la flor d'una malva comuna. Imatge: Jose Luís Ordoñez.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Està desapareixent la primavera? 

Vivaldi va composar els seus quatre concerts de Les quatre estacions pels voltants de l’any 1721. En aquell moment estava molt clara la separació en quatre blocs segons la meteorologia, l’estat de la fauna i la flora, o l’astronomia. En canvi, ara, sembla que aquesta separació és cada cop més difusa a causa del canvi climàtic.

Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.
Notícies
Andrea Arnal

La ciència pren els micròfons per a comunicar la crisi climàtica

Per a donar resposta a les incògnites sobre l’actualitat climàtica neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia