Search

La suma de diversos impactes humans incrementa gairebé el doble la concentració de gasos amb efecte hivernacle en rius

La suma de diversos impactes humans incrementa gairebé el doble la concentració de gasos amb efecte d'hivernacle en rius. Imatge de domini públic.
La suma de diversos impactes humans incrementa gairebé el doble la concentració de gasos amb efecte d'hivernacle en rius. Imatge de domini públic.

Un nou estudi publicat a Global Change Biology ha analitzat com la concentració de dos gasos responsables de l’efecte hivernacle, el diòxid de carboni (CO2) i el metà (CH4) responen a l’acumulació de tres tipus d’impacte humà, incloent-hi l’increment en nitrats per activitats com l’agricultura i l’augment de temperatura. Aquests dos factors, alhora, provoquen que hi hagi molta activitat metabòlica per part de les comunitats aquàtiques del riu, que consumeixen molta més quantitat d’oxigen de l’aigua de la qual es pot recuperar i provoca una situació d’hipòxia a l’aigua. – falta d’oxigen-. Els resultats de l’estudi mostren que aquests impactes, en conjunt, poden arribar a duplicar la concentració de CO2 i CH4 a les aigües fluvials. El treball l’ha liderat la Universitat Rey Juan Carlos i hi ha participat el CREAF, entre altres entitats.

Aquest treball demostra per primera vegada que la combinació d'aquests tres factors incrementa les concentracions d'aquests gasos, i potencialment les emissions a l'atmosfera.

“Tot i que els rius, de manera natural, presenten una concentració de diòxid de carboni i metà més gran que l’atmosfera, aquest treball demostra per primera vegada que la combinació d’aquests tres factors incrementa les concentracions d’aquests gasos, i potencialment les emissions a l’atmosfera”, assenyala Cayetano Gutiérrez, investigador de la Universitat Rey Juan Carlos i primer autor de l’estudi. Els autors adverteixen que això pot agreujar la crisi climàtica si no es prenen mesures que millorin la salut d’aquests ecosistemes.

Per dur a terme aquest estudi es van recollir mostres de gasos d’efecte hivernacle, concentració d’oxigen, nutrients i temperatura a 50 rius del nord de Portugal. Amb aquestes dades, l’equip investigador també va analitzar com influeix l’escala espacial a què es produeix l’impacte, és a dir, tant a nivell de conca com a rius de localitats concretes.

“El següent pas d’aquesta investigació és estendre-la a la península Ibèrica a través de la iniciativa IberRios, que coordina precisament el primer autor d’aquest estudi.”

LLUÍS GÓMEZ GENER, investigador del CREAF i coautor de l’estudi.

Dos gasos que funcionen de manera diferent

La reducció de la presència de nitrats i dels processos d'hipòxia -manca d'oxigen- pot contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

Els resultats també apunten que el CO2, que és un gas més soluble que el metà, pot viatjar grans distàncies als rius i sembla respondre a impactes ocasionats en diferents punts de la conca, com la intensificació agrícola o els abocaments urbans. Tot i això, el CH4 és més volàtil i s’escapa ràpidament a l’atmosfera. Aquest treball té implicacions importants per a la gestió dels rius, on les mesures de restauració i mitigació d’impactes se solen centrar en actuacions locals, que no consideren els impactes a escala de conca ni els beneficis per a l’estabilitat climàtica. Per exemple, un dels focus principals de la gestió dels rius és reduir la presència de nitrats, que poden causar greus crisis ecològiques, com la que va passar al Mar Menor. “Aquest estudi suggereix que la reducció de la presència de nitrats i dels processos d’hipòxia -manca d’oxigen- podria oferir beneficis addicionals als que ja coneixem i, en última instància, pot contribuir a la lluita contra el canvi climàtic“, indica Cláudia Pascoal, professora de la Universidade de Minho, i autora sènior del treball.

Segons l’equip, aquesta investigació demostra la necessitat de gestionar els rius a escala de conca, amb una visió integral, no només per preservar la biodiversitat i els beneficis que aporten a la societat, sinó també per evitar que s’agreugi la crisi climàtica.

Article de referència: Gutiérrez-Cánovas C., Von Schiller D., Pace G., Gómez-Gener L., Pascoal C. Multiple stressors alter greenhouse gas concentrations in streams through local and distal processes. Glob Chang Biol. 2024. DOI: https://doi.org/10.1111/gcb.17301

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPBES?

Perdem biodiversitat, és innegable, però, a quin ritme? Per què? Com ens afecta? I, què podem fer-ne? La Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) respon aquestes preguntes des de la seva creació en l’any 2012. T’ho expliquem!

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia