Les invasions biològiques suposen un dels reptes mediambientals més greus del segle XXI. Per això, és importantíssim determinar on, quan i quines espècies comporten més o menys risc d’invasió. Solucionar l’enigma no és fàcil, atès que el risc d’invasió depèn d’un llarg nombre de factors que interactuen en modes molt complexos. Ara un estudi publicat a Ecology Letters dóna llum sobre aquesta qüestió. Aquest treball, producte de la col·laboració d’investigadors de més de set països, revela que quan una espècie exòtica arriba a un entorn molt alterat per l’ésser humà (una ciutat, per exemple), si troba en aquest ambient espècies amb què comparteix parentiu, augmenta el risc que s’acabi establint com a invasora. Així, la filogènia (les relacions de parentiu entre les espècies) passa a ser un element clau per avaluar el risc d’invasió als entorns urbanitzats o molt alterats. “Els resultats de l’estudi són reveladors si pensem que la majoria de les invasions es produeixen en ambients alterats”, comenta Daniel Sol, primer autor de l’estudi i investigador del CSIC al CREAF.
Les invasions biològiques suposen un dels reptes mediambientals més greus del segle XXI. Per això, és importantíssim determinar on, quan i quines espècies comporten més o menys risc d’invasió. Daniel Sol, professor d’investigació del CSIC al CREAF
Per fer l’estudi, s’ha utilitzat una filogènia que conté les espècies natives i invasores presents a 393 comunitats d’aus a 58 regions d’estudi de tot el món.
"Les nostres troballes complementen estudis anteriors i demostren que les relacions de parentiu entre espècie introduïdes i natives no només ens informen sobre la probabilitat d'establiment de nous invasors, també ens permeten anticipar l'èxit que poden tenir als llocs envaïts", conclou Sol.
Segons els resultats, tenir parents en un nou lloc no només augmenta la probabilitat que s‟estableixi l’espècie exòtica, sinó també que sigui més abundant, una mètrica clau de l’èxit de la invasió i un factor que determina en gran mesura l‟impacte de les invasions biològiques. “Les nostres troballes complementen estudis anteriors i demostren que les relacions de parentiu entre espècie introduïdes i natives no només ens informen sobre la probabilitat d’establiment de nous invasors, també ens permeten anticipar l’èxit que poden tenir als llocs envaïts”, explica Daniel Sol. La filogènia, però, és útil com a eina per fer prediccions només si es té en compte el context ambiental en què es produeixen les invasions, especialment el grau de pertorbació relacionats amb l’ésser humà. A més, la informació filogenètica s’ha de combinar amb dades funcionals per predir amb exactitud la capacitat d’invasió, ja que la distància filogenètica entre dues espècies no sempre vol dir que visquin en hàbitats semblants i utilitzin els recursos de manera similar.
Els testos s’assemblen a les olles
Els hàbitats altament alterats ofereixen noves oportunitats que estan infrautilitzades per les espècies natives, però també imposen filtres ambientals forts que només poden superar espècies amb certes adaptacions.
Per explicar els resultats, els autors es basen en com es relacionen l’ecologia i l’evolució. Els hàbitats altament alterats ofereixen noves oportunitats que estan infrautilitzades per les espècies natives, però també imposen filtres ambientals forts que només poden superar espècies amb certes adaptacions. Aquestes adaptacions inclouen tenir una dieta generalista, fer diverses postes a l’any, tenir poca por als humans o presentar una gran capacitat d’aprenentatge, entre d’altres. “Atès que aquestes adaptacions tendeixen a estar conservades evolutivament, la presència d’espècies emparentades ens estaria indicant que l’espècie exòtica ja posseeix les adaptacions necessàries per sobreviure i reproduir-se al nou ambient i, per tant, serà més probable que s’estableixi i proliferi en aquesta nova regió”, explica Joan Garcia-Porta, investigador del CREAF i co-primer autor de l’estudi (actualment investigador a la Universitat de Washington a St. Louis, EUA).
Alteració d’hàbitat i invasió
El resultat és que les espècies invasores no contribueixen a augmentar la biodiversitat sinó a homogeneïtzar-la, fent que el component biòtic de les ciutats cada cop s'assembli més.
Amb aquesta investigació també es posa en relleu l’impacte de la degradació de l’ambient sobre la biodiversitat. “Estudis anteriors suggereixen que la majoria d’espècies natives no toleren bé les pertorbacions associades amb les activitats humanes, cosa que oferiria oportunitats ecològiques per a les espècies invasores”, apunta Garcia-Porta. Malgrat tot, l’arribada d’espècies invasores no compensa la pèrdua d’espècies natives, ja que les seves funcions a l’ecosistema són diferents. El resultat és que les invasores no contribueixen a augmentar la biodiversitat sinó a homogeneïtzar-la, fent que el component biòtic de les ciutats cada cop s’assembli més.
Més a prop de resoldre l’enigma de Darwin
Charles Darwin va proposar dues alternatives possibles per entendre el procés pel qual espècies invasores s’estableixen en nous ambients. D’una banda, va proposar que una espècie invasora s’estableixi més fàcilment en un nou territori com més emparentada està amb les espècies d’aquell lloc. Ser parent significa que espècies invasores i natives s’assemblen, cosa que augmentarà la probabilitat que les invasores disposin de les adaptacions necessàries per viure en el nou ambient. Però Darwin també va suggerir la hipòtesi contrària i la va justificar de la manera següent: si espècies invasores i les natives no estan emparentades, tendiran a ser molt diferents, cosa que farà que no competeixin entre si i aprofitaran recursos que cap de les espècies natives utilitza. Aquestes dues alternatives, proposades a la seva gran obra “L’origen de les espècies”, es coneixen com “l’enigma de Darwin”. Aquest enigma s’ha mantingut sense resoldre més de 150 anys i aquest estudi ens acosta una mica més a resoldre’l, almenys en entorns urbanitzats.
Article
Sol, D., Garcia‐Porta, J., González‐Lagos, C., Pigot, A. L., Trisos, C., & Tobias, J. A. (2022). A test of Darwin’s naturalization conundrum in birds reveals enhanced invasion success in the presence of close relatives. Ecology Letters, 25(3), 661-672.
