Tenir un cervell gran o criar moltes vegades permet a les aus ser bones urbanites

Un estudi internacional dóna noves pistes sobre com preservar la biodiversitat d’ocells a les ciutats. L’estudi ha estat liderat per Ferran Sayol, investigador de la Universitat de Gothenburg (Suècia) i Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF.

Ferran Sayol mesurant cranis al laboratori.
Ferran Sayol mesurant cranis al laboratori.

Per sobreviure als carrer de les ciutats els ocells necessiten tenir un cervell gran o, en cas que això no sigui així, tenir moltes oportunitats per reproduir-se. Així conclou un estudi publicat a la revista Frontiers in Ecology and Evolution en el que hi han participat el CREAF, la University College London (Anglaterra) i la University de Gothenburg (Suècia). L’estudi dona noves pistes sobre com els animals salvatges s’adapten a la jungla urbana.

Els científics fa temps que saben que els ocells amb un cervell gran tenen més avantatges a l’hora de sobreviure a les ciutats: tenen més creativitat a l’hora de buscar menjar, saben evitar els perills que les persones posen enmig del seu camí, etc. Però, què passa amb els coloms i els falciots? Són ocells que tenen un cervell petit i que viuen igualment còmodes dins de la ciutat.

Per respondre a aquesta pregunta l’equip de recerca va analitzar el cervell (en relació a la mida del cos), l’esperança de vida i la freqüència en la posta d’ous de 600 espècies d’ocells. Els resultats van deixar veure que els ocells amb un cervell petit sobrevivien a les ciutat perquè tenien moltes postes al llarg de la seva vida.

Tot i que tenir pollets múltiples vegades en un any és relativament estrany en la majoria d’ocells, les espècies que ho fan són unes de les que després proliferen amb més èxit a les ciutats.

Tot i que tenir pollets múltiples vegades en un any és relativament estrany en la majoria d’ocells, les espècies que ho fan són unes de les que després proliferen amb més èxit a les ciutats.

Coloms en un ambient urbà. (Foto: UnSplash CCBY)

“Per un costat, les espècies amb cervells grans, com els corbs o les gavines, són comunes a les ciutats perquè aquest cervell els ajuda a fer front als reptes que suposa un ambient nou”, ha dit l’investigador principal Ferran Sayol. “Per altra banda, hem trobat que les espècies que tenen el cervell més petit, però que també viuen a les ciutats còmodament, tenen èxit si crien varies vegades durant la seva vida”.

Veure i sentir ocells durant el confinament

Durant el confinament que molts països estan implementant per reduir l’expansió de la COVI19, s’està comprovant que la biodiversitat a les ciutats ens ofereix uns serveis ambientals a les persones sovint invisibles. Molta gent està fent palesa la importància a nivell psicològic o anímic que representa per ells o elles veure i sentir aus des de les finestres, un fet que ens connecta amb la natura i ens ajuda a superar l’aïllament social.

Durant el confinament que molts països estan implementant per reduir l’expansió de la COVI19, s’està comprovant que la biodiversitat a les ciutats ens ofereix uns serveis ambientals a les persones sovint invisibles.

“En aquesta mateixa situació també serà interessant veure com els ocells s’adapten a la nova situació, ja que algunes espècies més tímides potser es deixaran veure pels carrers buits (com ja ha passat a Venècia), però altres que depenen molt dels recursos que anem deixant els humans, potser els hi costarà trobar menjar”, comenta Sayol.

Els pardals s'alimenten de restes de menjar que els humans anem deixant i que ara segur que manquen.
Els pardals s’alimenten de restes de menjar que els humans anem deixant i que ara segur que manquen.

Segons el coautor Alex Pigot, els resultats d’aquest estudi són una bona oportunitat per preservar la biodiversitat a les ciutats. “L’expansió de les ciutats és un dels principals motors de la pèrdua de la biodiversitat, però tot i això alguns animals poden prosperar en aquests entorns hostils”, comenta. “Esperem que identificant quines espècies són més capaces d’adaptar-se, també puguem predir quines espècies poden estar en més risc i pensar com recolzar-les amb esforços de conservació més dirigits”.

 

Article:“Brain Size and Life History Interact to Predict Urban Tolerance in Birds” by Ferran Sayol, Daniel Sol and Alex L. Pigot, 25 March 2020, Frontiers in Ecology and Evolution.
DOI: 10.3389/fevo.2020.00058

Articles relacionats

Notícies
Alba Gimbert

Nou cicle de seminaris #cafèPrismàtic sobre biodiversitat i gestió

La plataforma de coneixement Prismàtic, iniciativa del Deptartament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que coordina el CREAF, presenta tot el programa de seminaris virtuals d’una hora sobre les temàtiques més actuals de la gestió i planificació del patrimoni natural i la biodiversitat.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Imatge de capçalera: il·lustració principal del segon informe del sisè cicle d'evaluació de l'IPCC. Autoria de: Alisa Singer, www.environmentalgraphiti.org, IPCC.
Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPCC?

Desgranem tot el que has de saber sobre el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) i els seus últims informes.

Edward O. Wilson (1929–2021), Red Hills, Alabama, 2010. Fotografia de Beth Maynor Young.
Notícies
CREAF

En record d’Edward O. Wilson

Les investigadores del CREAF Olga Boet, Angham Daiyoub, Oriol Lapiedra i Daniel Sol recorden el gran llegat del biòleg i entomòleg Edward Osborne Wilson, font d’inspiració pel nostre àmbit d’estudi.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia