Transport de pol·len a llarga distància

Imatge del satèl·lit MODIS Terra pel dia 17/02/2004. Transport de pols mineral africana des de la costa africana cap a les Illes Canàries.
Imatge del satèl·lit MODIS Terra pel dia 17/02/2004. Transport de pols mineral africana des de la costa africana cap a les Illes Canàries.

Recentment s’ha demostrat que, sota situacions meteorològiques determinades, el material biològic de mida petita -com bactèries, virus, espores fúngiques, pol.len i algunes llavors- pot ser injectat a l’atmosfera en grans quantitats i dispersat a distàncies de centenars o milers de quilòmetres. Investigadors del CREAF, en col·laboració amb la UPC, l’Agència Estatal de Meteorologia i la Unitat de Botànica de la UAB-ICTA han corroborat aquest fet estudiant la presència de pol·len continental a Tenerife. Aquests resultats tenen gran importància en la predicció d’episodis d’al·lèrgia respiratòria per tal de protegir adequadament la població.

Imatge del satèl·lit MODIS Terra pel dia 17/02/2004. Transport de pols mineral africana des de la costa africana cap a les Illes Canàries.
Imatge del satèl·lit MODIS Terra pel dia 17/02/2004. Transport de pols mineral africana des de la costa africana cap a les Illes Canàries.

Referències

“Source areas and long-range transport of pollen from continental land to Tenerife (Canary Islands)”. Izquierdo, R.; Belmonte, J.; Avila, A.; Alarcón, M.; Cuevas, E.; Alonso-Pérez, S. (2011). International Journal of Biometeorology 55: 67-85. DOI 10.1007/S00484-010-0309-1

La dispersió a través del vent de material biològic de mida petita, com bactèries, virus, espores fúngiques, pol.len i algunes llavors és un procés físic que depèn en gran mesura de les condicions meteorològiques. Tradicionalment, s’ha estudiat la dispersió d’aquest material a distàncies relativament curtes, però recentment s’ha demostrat que sota situacions meteorològiques determinades, el material biològic pot ser injectat a l’atmosfera en grans quantitats i dispersat a distàncies de centenars o milers de quilòmetres. L’estudi de la dispersió i transport des de zones distants darrerament està rebent molta atenció, ja que pot tenir importants conseqüències en el transport de patògens, l’expansió de les àrees biogeogràfiques de diversos organismes i la dispersió de pòl.lens al.lergògens que poden afectar la salut humana.

Les illes Canàries, per la seva posició geogràfica relativament propera als continents europeu i africà, és molt adient per determinar la influència del transport de pol.len a llarga distància procedent de terres continentals. A Tenerife en concret, es poden diferenciar les aportacions de material atmosfèric a dos nivells clarament delimitats: en la capa més baixa, al nivell del mar, que s’anomena capa límit marina, i en altura, dins de la troposfera lliure. Basant-se en això, el mostreig del pol.len atmosfèric es va dur a terme en estacions ubicades en cadascun dels dos nivells: Santa Cruz de Tenerife (52 metres sobre el nivell del mar) i Izaña (2.367 metres sobre el nivell del mar).

Hem estudiat les situacions meteorològiques concretes en els moments de canvi de tendència de les dinàmiques pol.líniques, com l’aparició de tàxons pol.línics (famílies, gèneres o espècies) no presents a l’illa o els increments sobtats de pòl.lens propis de la vegetació de Tenerife, per a identificar les possibles àrees font. S’ha observat que el pol.len d’arbres com l’olivera, alzina, alzina surera i casuarina, barrejat amb pol.len d’herbes com el d’artemisa, quenopodis i gramínies pot arribar a Tenerife procedent de la regió Mediterrània, especialment des del sud de la Península Ibèrica i Marroc. En canvi el pol.len transportat des de la regió sahariana és principalment d’herbes (quenopodis, gramínies i ciperàcies). Aquests mateixos tàxons pol.línics també són transportats des del Sahel, però en aquest cas ho fan barrejats amb pòl.lens de palmera.

La major part dels tàxons pol.línics transportats a llarga distància a Tenerife tenen capacitat de provocar al.lèrgies, per tant els resultats d’aquest treball indiquen que cal tenir-los en compte per a predir millor els episodis d’al.lèrgia respiratòria i protegir adequadament la població. Un bon exemple és el del pol.len d’olivera que presenta un alt nivell al.lergogen, un 89-97% del qual procedeix de la regió Mediterrània.

 

Exemple
Exemple d’episodi de transport de pol.len d’olivera i alzina a Tenerife procedent de la regió Mediterrània (25-29 Maig 2006). Mapa de les àrees font del pol.len d’olivera que arriba a Santa Cruz de Tenerife (en p/m3).

Aquesta investigació s’ha fet en col.laboració amb investigadors de la UPC, AEMET, Unitat de Botànica (UAB)-ICTA i el CREAF.

Rebeca Izquierdo Miguel

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

rebeca@creaf.uab.es

Comparteix l'article!

Articles relacionats

L'arboç és un dels casos d'estudi que no té anyivoria. Autora: Catherine Preece.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Algunes plantes deixen de reproduir-se cada any per la falta de nutrients

Un estudi en el que han participat diversos investigadors del CREAF conclou que les plantes amb menys nitrogen i fòsfor a les seves fulles alternen els anys de reproducció per poder-ho fer de manera massiva en les èpoques de bonança. És el cas dels roures, les alzines o els fajos.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia