El CREAF participa en una trobada de l’IPBES per debatre els escenaris futurs de la natura

Grupo de participantes del encuentro del IPBES 'Marco de los Futuros de la Naturaleza', Sudáfrica. Autoría: IPBES
Grupo de participantes del encuentro del IPBES 'Marco de los Futuros de la Naturaleza', Sudáfrica. Autoría: IPBES

El CREAF ha participat recentment en una trobada organitzada per la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), l’organisme mundial encarregat de monitoritzar l’estat de la salut de la natura i assessorar la presa de decisions polítiques en aquest àmbit (com fa l’IPCC amb el clima). La jornada es va centrar en debatre com projectar, avaluar i protegir el futur de la natura amb relació a tres eixos: la natura com a cultura, com a servei per a la societat i com un valor en si mateixa, el que l’IPBES va batejar amb el nom de  ‘Marcs de futurs de la natura’. L’esdeveniment ha tingut lloc entre els dies 14 i 16 de novembre a Sud-àfrica i ha comptat amb la participació de 40 ponents de diverses disciplines, des de persones expertes en ciència, humanitats, coneixements indígenes i locals, fins a responsables polítics. Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, també hi ha participat donat que és una persona de referència en aquesta temàtica, tan per ser autor d’alguns informes de l’IPBES, com pel fet de participar en iniciatives europees al voltant de les dades de biodiversitat, com per  coordinar iniciatives locals tan rellevants com l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, una plataforma que pretén emular l’IPBES a escala de Catalunya.

Brotons ha compartit a la jornada els nous projectes europeus BioAgora, coordinat per l'Institut Finlandès de Medi Ambient (SYKE), i WildE, coordinat per l’INRAE Francès en què el CREAF figura com un dels socis. 

En aquest sentit, Brotons ha compartit a la jornada els nous projectes europeus BioAgora, coordinat per l’Institut Finlandès de Medi Ambient (SYKE), i WildE, coordinat per l’INRAE Francès en què el CREAF figura com un dels socis. Ambdós projectes s’alineen amb l’objectiu de l’IPBES d’enfortir la comunicació entre la ciència i la política. BioAgora se centra a connectar els resultats de la investigació sobre biodiversitat amb la presa de decisions a escala de política europea; mentres que WildE s’encarregarà d’avaluar les estratègies europees de renaturalització a Europa.

Escenaris futurs

Els escenaris a l’IPBES representen possibles futurs de la biodiversitat i dels ecosistemes a diversos llocs del planeta. Es divideixen en ‘escenaris d’intervenció’, que avaluen l’efecte que tindria a la natura si s’apliquéssin certes polítiques per exemple, què passaria si s’implementéssin lleis que prohibeixen la pesca de certes espècies, ‘escenaris d’avaluació retrospectiva de polítiques’, que valoren els resultats després d’haver implementat una mesura concreta i determinen si coincideix amb el que s’esperava i ‘escenaris exploratoris’, que inclouen en l’equació factors indirectes com la situació sociopolítica i econòmica, i factors directes, com el canvi climàtic, per exemple, quin impacte tindrà a les espècies terrestres sobrepassar el límit d’1,5ºC.

Abeja polinizando. Autoría: José Luis Ordóñez
Abella pol·linitzant. Autoria: José Luis Ordóñez

“Ara l’objectiu és desenvolupar i avaluar els escenaris dins del nou ‘Marc de futurs de la natura’ que integren els valors de la natura com a eix central”, comenta Brotons. Les tres perspectives són: la natura com a cultura; que representa les relacions espirituals i altres vincles no materials amb la natura en diferents àrees geogràfiques; la natura com a servei per a la societat, que inclou els beneficis que la natura proporciona a les persones, com la regulació del clima i del cicle de l’aigua, el control de l’erosió del sòl, la pol·linització, la fusta o els aliments i la naturalesa com un valor en si mateixa, on es valora la diversitat d’espècies, hàbitats i ecosistemes que formen el món natural, així com la capacitat per funcionar de manera autònoma.

Aquesta visió s’alinea arran d’un dels darrers informes que l’IPBES va publicar el passat juliol 2022, ‘Valors’.

IPBES i IPCC: dues cares de la mateixa moneda

Clima i biodiversitat estan estretament lligats i el que passa en un afecta l’altre. És a dir, un ecosistema biodivers i ric és més resilient al canvi climàtic, de la mateixa manera que un augment de temperatura pot provocar la mort de certes espècies. Per exemple, en el cas de Catalunya les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons han perdut de mitjana el 25% dels seus individus en els darrers vint anys. Entre els motius s’hi inclou el canvi climàtic que augmenta la desertificació, la manca d’aigua, etc.”. Aquesta dada prové de l’informe Estat de la Natura a Catalunya que va elaborar el 2020 l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

Tendencia poblacional media del número de individuos de las 321 especies de animales autóctonos vertebrados e invertebrados incluidas en proyectos de seguimiento a gran escala y largo plazo en Cataluña. Se muestra el valor poblacional medio anual y el intervalo de confianza del 90%. Fuente: Informe Estat de la Natura a Catalunya.
Tendència poblacional mitjana del nombre d’individus de les 321 espècies d’animals autòctons vertebrats i invertebrats incloses en projectes de seguiment a gran escala i llarg termini a Catalunya. Es mostra el valor poblacional mitjà anual i l’interval de confiança del 90%. Font: Informe Estat de la Natura a Catalunya.

Sota aquesta premissa, l’IPBES i el seu homòleg al camp del canvi climàtic, el conegut com a Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), estan treballant per enfortir el nexe entre les dues plataformes i el rerefons socioeconòmic comú que està a la base d’aquestes dues crisis ambientals.

"La connexió IPBES-IPCC és important perquè les dues plataformes actuen com a assessors independents a les conferències mundials" apunta Alicia Pérez-Porro.

“La connexió IPBES-IPCC és important perquè les dues plataformes actuen com a assessors independents a les conferències mundials que organitza Nacions Unides, on es decideix el rumb de les polítiques i objectius ambientals mundials”, apunta Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF. En concret, l’IPCC és l’assessor independent de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), que ha organitzat la recent COP27 a Egipte, on el CREAF va assistir com a entitat observadora i va participar en diverses taules rodones. Per la seva banda, l’IPBES assessora el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB), que organitzarà la COP15 a Montreal (Canadà) el desembre del 2022 i on el CREAF també hi tindrà presència. El CBD forma part del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

‘Dia de la biodiversitat’ a la COP27

Aquest any la COP27 ha inclòs en el seu programa el ‘Dia de la Biodiversitat’, una jornada que ha comptat amb diverses ponències i debats que han posat el focus en la interdependència de la biodiversitat i el canvi climàtic i la necessitat urgent d’estratègies polítiques integrades.

Tarjeta 'Día de la Biodiversidad' en la COP27. Autoría_COP27.
Tarjeta ‘Día de la Biodiversidad’ en la COP27. Autoría: COP27

Entre altres coses, s’han compartit exemples de solucions basades en la natura, per exemple reverdir les ciutats o restaurar els sòls o reforçar la importància de les àrees protegides per proporcionar serveis dels ecosistemes als éssers humans.

Articles relacionats

Pavelló del Consell de Ministres, en el Complex de la Moncloa. Imatge: Yeray Díaz Zbida.
Notícies
CREAF

El CREAF visita La Moncloa amb el grup de joves ‘Generación COP27’ 

El passat dijous 3 de novembre, l’investigador del CREAF i professor de la Universitat de Barcelona Jofre Carnicer i la doctoranda del CREAF Maria Vives van acompanyar els Excs. president del govern estatal Pedro Sánchez, vicepresidenta segunda Yolanda Díaz i vicepresidenta tercera y ministra per la transició ecològica Teresa Ribera en una visita a La Moncloa per encarar la cimera mundial COP27 i comentar el viatge a Egipte que ambdós faran amb un grup d’estudiants finançats pel mateix govern.

Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPBES?

Perdem biodiversitat, és innegable, però, a quin ritme? Per què? Com ens afecta? I, què podem fer-ne? La Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) respon aquestes preguntes des de la seva creació en l’any 2012. T’ho expliquem!

Notícies
Alba Gimbert

Nou cicle de seminaris #cafèPrismàtic sobre biodiversitat i gestió

La plataforma de coneixement Prismàtic, iniciativa del Deptartament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que coordina el CREAF, presenta tot el programa de seminaris virtuals d’una hora sobre les temàtiques més actuals de la gestió i planificació del patrimoni natural i la biodiversitat.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia