A la tardor del 2023 el projecte Uforest realitzarà quatre plantacions d’arbres simultànies a l’àrea metropolitana de Barcelona, Milà, Brasov i Dublín amb un objectiu formatiu. En el cas català, s’ha proposat restaurar una parcel·la degradada del Parc de la Serralada Marina com una prova pilot de bosc educatiu. Aquest futur bosc educatiu seria una prova pilot per a aprendre a gestionar i mantenir boscos periurbans. Aquesta “aula oberta” fomentarà la presa de consciència sobre la importància de protegir, conservar i viure en harmonia amb la natura urbana.
La parcel·la experimental, d’unes 3 hectàrees, correspon al municipi de Badalona i és de fàcil accés, amb panoràmiques de Barcelona i el Mediterrani. Allí conviuen espècies exòtiques variades, arbustos i arbres fruiters, tot esquitxat de deixalles. Per seleccionar les espècies a plantar s’haurà de tenir en compte que el sòl és àcid i que els pendents naturals del terreny afavoreixen l’aportació d’aigua a la zona central de la parcel·la.
El projecte Erasmus+ Uforest vol promoure el coneixement sobre els boscos urbans com una solució basada en la natura que ajudi a fer front als reptes socials i ambientals de les ciutats. El CREAF, un dels socis del projecte, ha liderat dos dels informes en els quals s’ha basat el programa formatiu: Uforest Training Needs’ Assessment and Stakeholder AnalysisiEU Innovation Blueprint: Analysing factors influencing innovation within Urban Forestry.
“Els reptes del projecte Uforest per formar i connectar als i les expertes en biodiversitat urbana estan alineats amb les inversions de la UE i les administracions estatals i locals per a millorar la biodiversitat urbana”
Consciència ciutadana per a protegir els boscos urbans
La intervenció de la Serra de la Marina, que “implicaria plantar i desplantar” en paraules de Joan Pino, director del CREAF i professor de la UAB, es duria a terme de manera participativa. Aquest enfocament estarà guiat per una metodologia de ciència ciutadana que contribueixi a generar interès i entendre el procés de restauració en ressaltar els serveis ecosistèmics resultants després de la renaturalització. A més, es proposa realitzar un taller inicial com a espai de co-creació per a afavorir la cooperació i el consens de les persones implicades.
Un bosc periurbà com el de la Serra de Marina aporta nombrosos beneficis ambientals, socials i econòmics als municipis limítrofs. Com exemplifiquen diversos casos d’estudi de Uforest, els boscos metropolitans són refugis de biodiversitat, afavoreixen la salut mental, ofereixen espais per a l’esbarjo social, l’esport i, fins i tot, per al cultiu d’aliments, entre altres serveis.
Incendis, màfies i senglars, reptes de la silvicultura urbana
Amb l’ànim de portar la teoria a la pràctica, els dies 3 i 4 de maig el projecte Uforest celebrava el seu tercer any de vida amb una presentació pública i un workshop sobre boscos urbans. La UAB, el CREAF i Agresta S. Coop., tres de les sòcies del consorci, van reunir per primera vegada persones provinents de diverses geografies i disciplines de l’àmbit públic i privat per a debatre sobre els reptes i les oportunitats dels boscos periurbans, aquells espais naturals envoltats de trama urbana.
Pablo Navascués, tècnic de la Diputació de Barcelona, va repassar els problemes socials, econòmics, normatius, urbanístics i ecològics de gestionar el Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquest espai natural està embotit entre nou municipis en els quals viuen 4 milions de persones, 20.000 de les quals ho fan a urbanitzacions del propi parc. “El perill de l’hipotètic Gran Incendi que podria arrasar amb Collserola en set hores és que amenaça la protecció civil dels seus habitants”, en paraules de Navascués. El tècnic va explicar que els majors conflictes de la gestió estan relacionats amb l’aprofitament il·legal del llentiscle per part de màfies, les espècies invasores de flora, la saturació del senglar hibridat, les mancances en el finançament públic, així com sensibilitzar sobre la importància de limitar la circulació de bicicletes i reduir biomassa per a prevenir incendis. Navascués afirmava que “la gestió d’un bosc urbà no és rendible, però ofereix un important servei social”. I afegeix que, encara que professionalitzar el sector incrementa els costos, és una oportunitat per a dignificar a persones en risc d’exclusió social.
La gestión de un bosque urbano no es rentable, pero ofrece un servicio social.
Com a exemple de bones pràctiques, Miguel Ángel Fernández, responsable de Cauler, va explicar com maximitzar els serveis ecosistèmics dels boscos periurbans i de ribera de Conca. Per part seva, Corina Basnou, investigadora del CREAF, Iñigo Lizarralde, CEO de Föra i Ricardo Fernández, de l’equip tècnic de Ecoacsa van presentar diverses eines per entendre les percepcions socials de la contaminació i la gestió dels espais verds, per detectar i inventariar arbres urbans i per mesurar el valor social, ambiental i econòmic del capital natural i la infraestructura verda de les ciutats, respectivament.
“El workshop ha permès compartir experiències i analitzar el potencial de la silvicultura urbana per a millorar la vida a les nostres ciutats. Ha estat un espai creatiu d'intercanvi d'idees i aprenentatge sobre projectes capdavanters en la gestió d'espais forestals urbans”
