Innovar sobre bosc urbà per concebre ciutats més verdes, sostenibles i resilients

Uforest Solucions basades en la naturafoto Medi ambient parcs i jardins
Uforest Solucions basades en la naturafoto Medi ambient parcs i jardins

L’any 2050, el 84% de la població europea viurà en zones urbanes i el seu creixement pot tenir un impacte molt negatiu sobre la salut i la qualitat de vida de les persones i el planeta. Aquest és el punt de partida d’Uforest, un projecte Erasmus+ que vol promoure el coneixement sobre els boscos urbans com una solució basada en la natura que ajudi a fer front a aquests reptes.

Innovar sobre bosc urbà per concebre ciutats més verdes, sostenibles i resilients
Introduir el bosc a la ciutat purifica l’aire i facilita la retenció de les partícules en suspensió del tràfic rodat. A més, els arbres fan ombra i refresquen l’ambient gràcies a la seva evapotranspiració. Imatge: Ajuntament de Barcelona, Medi ambient.

A banda, el projecte vol consolidar els coneixements sobre els boscos urbans i la seva gestió en el currículum acadèmic dels estudiants universitaris i, alhora, afavorir la capacitat d’innovació i l’emprenedoria conjunta amb la gestió pública i l’empresa.

Entre els serveis ambientals del bosc urbà destaca que purifica l’aire i facilita la retenció de les partícules en suspensió del tràfic rodat. A més, els arbres contribueixen a adaptar les ciutats al canvi climàtic, perquè generen ombra i refresquen l’ambient gràcies a la seva evapotranspiració, en un entorn on la presència d’asfalt i edificis d’envergadura afavoreixen l’efecte illa de calor.

El bosc urbà va més enllà de ser una simple alternativa. Els arbres de les ciutats i la seva àrea d’influència faciliten captar aigua de qualitat, intervenen en un entorn urbà més sostenible i contribueixen a crear ciutats més resilients.

En aquest context en què, a més, les principals ciutats del món es proposen afavorir el verd, el bosc urbà va més enllà de ser una simple alternativa. Els arbres de les ciutats contribueixen a crear entorns més sostenibles i resilients.

Prendre el pols a la universitat

Des del CREAF intervenim a Uforest en la tasca d’identificar i analitzar les necessitats de coneixement dels estudiants universitaris per dissenyar cursos específics. Per això, posem en marxa un qüestionari a abast europeu, com a eina per copsar quin coneixement hi ha a la universitat sobre el bosc urbà com a solució basada en la natura. Així mateix, ens encarreguem d’elaborar una base de dades de públics clau que puguin estar interessats en aquesta formació, una responsabilitat que compartim amb l’European Forest Institute, ETIFOR i el Nature Based Solutions Institute, entre d’altres. Hi prenen part Corina Basnou, Josep Maria Espelta, Lluís Pesquer i Joan Pino.

Corina Basnou

“Convé explicar als estudiants universitaris què són les solucions basades en la natura i en concret què és el bosc urbà, perquè tinguin consciència de les sortides professionals que comporten”.

CORINA BASNOU, investigadora del CREAF.

“Uforest és molt transversal i vol trobar sinèrgies amb la planificació urbana, l’urbanisme, l’arquitectura, la comunicació i la socio-economia, enlloc de limitar-se a una visió tradicional vinculada a l’ecologia urbana i l’ecologia forestal”, explica la investigadora del CREAF Corina Basnou. I apunta que “convé explicar als estudiants universitaris què són les solucions basades en la natura i en concret què és el bosc urbà, perquè tinguin consciència de les sortides professionals que comporten”. A la pròpia Universitat Autònoma de Barcelona tenim diversos exemples de potencials beneficiaris, com diversos graus i un màster de les facultats de Ciències, Biociències i Humanitats.

L’investigador i director del CREAF Joan Pino destaca que el projecte “omple un buit de coneixement en la gestió del bosc a les ciutats” i, alhora, posa en relleu la transcendència de donar eines i fomentar l’emprenedoria com a part dels compromisos d’Uforest.

Un dels reptes que es plantegen és donar protagonisme a la nova situació post Covid19 i refermar la importància que ha adquirit la natura urbana i peri urbana, així com al redescobriment de la interacció entre persona i natura.

El repte: planificar la ciutat sostenible

Un desafiament clau d’Uforest és promoure la col·laboració entre la planificació urbanística i les ciències forestals per innovar en silvicultura urbana públic-privada. La iniciativa implica 7 països (Canadà, Espanya, Itàlia, Irlanda, Països Baixos i Romania) que col·laboren a partir del convenciment que el bosc urbà ajuda a planificar entorns més sans i agradables.

Un desafiament clau d’Uforest és promoure la col·laboració entre la planificació urbanística i les ciències forestals per innovar en silvicultura urbana públic-privada
Un desafiament clau d’Uforest és promoure la col·laboració entre la planificació urbanística i les ciències forestals per innovar en silvicultura urbana públic-privada. Imatge: Uforest.

Es duran a terme 3 grans accions al llarg dels 3 anys de durada del projecte:

  • Facilitar l’intercanvi i la co-creació de coneixement entre universitats, empreses i autoritats locals en 4 grans àmbits que sovint no han trobat punts de connexió: planificació del paisatge urbà, ecologia forestal, sòcio-economia i tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Desenvolupar i impartir un curs de formació sobre boscos urbans adreçat a estudiants universitaris i professionals de planificació, amb un enfocament transversal i multidisciplinari.
  • Estimular l’actitud emprenedora d’estudiants, investigadors i professionals per proporcionar als sectors públic i privat solucions innovadores i rendibles de bosc urbà.

Una dimensió global

En el seu plantejament, Uforest vol aportar resultats amb una dimensió global i un potencial de transferència a les xarxes nacionals i internacionals. Per això, compta amb l’European Forest Institute (EFI) –una de les principals institucions europees de recerca i creació de xarxes–, així com amb centres de recerca, entitats públiques, universitats i consultores com ara ERSAF (Itàlia), ETIFOR (vinculada a la Universitat de Pàdua, Itàlia), Politécnico de Milano, Agresta (Espanya), Universidad Transilvania de Braşov (Romania), Forest Design (Romania), Trinity College (Dublín, Irlanda), Green City Watch (Països Baixos) i Nature Based Solutions Institute (Canadà), el CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Articles relacionats

Notícies
Anna Ramon

Joan Pino, director del CREAF, nou membre del CADS

El Govern ha nomenat avui, a proposta de la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, quatre nous membres del Consell Assessor per al Desenvolupament

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)
Notícies
Pau Guzmán

Les platges metropolitanes actuen com una reserva inesperada de papallones

El darrer informe de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, que coordinen l’AMB, el CREAF i l’IERMB mitjançant el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona (LET), obté una primera fotografia de la situació de les papallones a les platges metropolitanes i posa de manifest que la vegetació dunar d’aquests espais costaners pot actuar de reservori de determinades espècies de papallones.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia