Un clima adequat determina l’èxit d’una espècie invasora

Proceedings of the National Academy of Sciences
Proceedings of the National Academy of Sciences

Investigadors de la Universitat de Girona i de la UAB, en col·laboració amb centres de recerca internacionals, han definit quins són els factors clau que determinen si una espècie invasora global sobreviurà o no en un nou ecosistema. La recerca, publicada a la prestigiosa revista PNAS, demostra que la idoneïtat del clima, en molts casos dels microclimes locals creats per l’activitat humana, és el factor principal que determina l’èxit de la invasió.

La Linepithema humile és una espècie originària d'Amèrica del Sud que s'ha extés per tot el món, gràcies a l'acció humana i a l'elevada tasa de creixement poblacional. El seu èxit invasiu podria deure's a condicions climatològiques adequades, generades per l'èsser humà.
La Linepithema humile és una espècie originària d’Amèrica del Sud que s’ha extés per tot el món, gràcies a l’acció humana i a l’elevada tasa de creixement poblacional. El seu èxit invasiu podria deure’s a condicions climatològiques adequades, generades per l’èsser humà.

 

Referències

“Relative roles of climatic suitability and anthropogenic influence in determining the pattern of spread in a global invader”. Núria Roura-Pascual, Cang Hui, Takayoshi Ikeda, Gwénaël Leday, David M. Richardson, Soledad Carpintero, Xavier Espadaler, Crisanto Gómez, Benoit Guénard, Stephen Hartley, Paul Krushelnycky, Philip J. Lester, Melodie A. McGeoch, Sean B. Menke, Jes S. Pedersen, Joel P. W. Pitt, Joaquín Reyes, Nathan J. Sanders, Andrew V. Suarez, Yoshifumi Touyama, Darren Ward, Philip S. Ward, Sue P. Worner. PNAS January 4, 2011 vol. 108 no. 1 220-225.

La invasió d’espècies forànies amenaça la integritat dels ecosistemes naturals, i un dels objectius dels ecòlegs és desenvolupar models capaços de predir quines espècies poden envair nous territoris i quines són les zones que es veuran afectades.

Un equip internacional de científics en què han participat els investigadors de la Universitat de Girona Núria Roura i Crisanto Gómez i l’investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona Xavier Espadaler, ha determinat quins són els factors clau que més faciliten la dispersió d’una espècie invasora a escala global i l’èxit de les seves invasions. Segons la recerca, que es publica aquesta setmana a la prestigiosa revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences), els principals elements que determinen els patrons de dispersió són la idoneïtat del clima i la modificació dels hàbitats per l’activitat humana.

En molts casos, aquesta modificació dels hàbitats crea justament microclimes als que s’adapta l’espècie invasora. Aquest és el cas de la invasió de la formiga argentina (Linepithema humile), una de les principals espècies invasores a escala global, que es veu afavorida per les condicions climàtiques dels entorns residencials. Els resultats s’han obtingut precisament a partir de l’anàlisi de dades sobre la presència o absència de la formiga argentina en més de 5.000 localitzacions d’arreu del món.

Els investigadors han observat també com la resistència dels ecosistemes locals i la dispersió geogràfica causada per l’activitat humana, afecten la distribució de les invasions molt menys del què esperaven. Aquests resultats posarien en dubte l’eficàcia de mesures de gestió basades en intentar reduir el pas d’espècies invasores en els mitjans de transport i la confiança en que la resistència dels ecosistemes locals pugui acabar amb les invasions.

Proceedings of the National Academy of Sciences
Proceedings of the National Academy of Sciences

Xavier Espadaler

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

xavier.espadaler@uab.cat

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Ós rentador (Procyon lotor) amb una persona donant-li menjar, un fet que per norma general no s'ha de fer mai amb la fauna salvatge. En cas que trobem un individu d'ós rentador en llibertat cal trucar als Agents Rurals 93 114 68 87. Imatge: Domini Públic
Notícies
Anna Ramon

Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades

L’informe, dirigit als més de 140 governs que integren la l’IPBES, descriu gairebé 300 espècies que requereixen d’actuacions de control i erradicació, en el cas de les 172 espècies de llista negra, i de seguiment i vigilància en el cas de les 125 de la llista d’alerta.

Psittacula krameri (cotorra de Kramer): per posar una cotorra diferent de la cada cop més omnipresent Myiopsitta. Està augmentant molt i es consolida com la segona cotorra invasora de Catalunya. Foto: Raju Kasambe, via Wikimedia Commons.
Notícies
Anna Ramon

Exocat crida a la ciutadania a buscar espècies invasores arreu de Catalunya

Ens ajudes a localitzar les espècies invasores més comunes o preocupants que tenim a Catalunya? El CREAF i el Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació obren a la participació per segona vegada el projecte de seguiment Exocat del 24 al 26 de maig. T’hi atreveixes?

Cotorreta de pit gris a la ciutat de Barcelona. Imatge: Vicente Zambrano.
Notícies
Anna Ramon

Portar una vida urbanita, el secret de les cotorres invasores per expandir-se i establir-se per la Península Ibèrica

Un article publicat recentment liderat per la investigadora del CREAF Laura Cardador demostra que els hàbitats humans, les nostres ciutats i les connexions o infraestructures viàries, han estat un trampolí que han permès que la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer colonitzessin la Península i que s’hi hagin establert de forma permanent.

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia