Un estudi revela un canvi històric sense precedents en el règim d’incendis del continent europeu

Un estudi revela un canvi sense precedents en el règim d’incendis al continent europeu, relacionat amb el canvi climàtic. Les zones afectades es troben al sud, centre i nord del continent, però aquest canvi històric en el règim d’incendis d’Europa és més intens a l’àrea del Mediterrani. El treball, publicat a la revista Scientific Reports s’anomena Global warming is shifting the relationships between fire weather and realized fire-induced CO2 emissions in Europe i està dirigit per l’investigador del CREAF Jofre Carnicer, qui també és professor d’ecologia de la Facultat de Biologia i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. 

Els autors de l’estudi són experts en climatologia, en risc d’incendis forestals i en ecologia forestal que, a banda del CREAF i la Universitat de Barcelona, inclouen el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), el Centre Europeu de Previsions Meteorològiques (ECMWF), l’Institut de Recerca Ambiental d’Atenes, l’Agència Espacial Europea (ESRIN-ESA), la Universitat de Salento (Itàlia) i la Universitat de Patres (Grècia).   

Primaveres i estius amb un alt risc d’incendi

L’estudi ha detectat estius i primaveres amb valors de risc d’incendi sense precedents durant els darrers anys, per la qual cosa moltes zones de l’Europa meridional i de la Mediterrània assoleixen condicions extremes i propícies al foc. Aquestes condicions adverses són cada cop més freqüents a causa de l’augment de les onades de calor i la sequera hidrològica. 

Evolució del risc d’incendi a la conca mediterrània els últims 30 anys. Imatge: Jofre Carnicer et al.

“Aquest augment del risc extrem és força recent i en moments crítics supera la capacitat d’extinció del foc de les societats europees, la qual cosa provoca més emissions de CO2 associades al foc en estius extremament càlids i secs”, puntualitza Jofre Carnicer, primer autor del treball.

Els patrons detectats indiquen un canvi en una tendència històrica de més de 50 anys (1950-2000). Durant aquest període, els serveis de vigilància i extinció d’incendis havien aconseguit reduir o estabilitzar l’àrea cremada i les emissions de CO2 derivades del foc en moltes àrees de la conca mediterrània. Aquesta dinàmica s’ha alterat amb l’arribada del canvi climàtic. Imatge: Jofre Carnicer et al.

Els boscos i els embornals de carboni, amenaçats

Per primer cop, el treball vincula l’augment del risc d’incendi amb un nombre més alt d’emissions de CO2 derivades del foc i mesurades en observacions de satèl·lit per tot el continent europeu. Aquest fenomen es dona a l’Europa mediterrània, però també a l’Europa més freda, septentrional i boreal, que posseeix importants reservoris de carboni a la tundra i als boscos boreals.

Les estimacions del risc d’incendi basades en dades meteorològiques i de detecció per satèl·lit dels impactes del foc han canviat els últims anys. Es detecta per primera vegada que l’augment recent del risc d’incendi degut a les condicions meteorològiques es tradueix en un augment molt significatiu de les emissions de CO2 associades al foc, en períodes d’extrema calor i risc d’incendi a l’estiu.

«Les zones boscoses i muntanyoses del sud i centre d’Europa són les àrees en què es detecten els augments més grans del risc d’incendi», apunta Jofre Carnicer. «Aquestes zones són grans reservoris de carboni que estarien amenaçades pel foc, com ara la serralada dels Pirineus, els massissos ibèric i cantàbric a Espanya, els Alps, el Massís Central francès, els Apenins italians a l’Europa central, les muntanyes dels Carpats, dels Balcans, del Caucas i el Pòntic al sud-est d’Europa».

L’estudi proporciona també mapes continentals de risc d’incendi actuals i prediu l’evolució d’aquest risc a Europa fins a l’any 2100, tenint en compte la possibilitat de diferents trajectòries de canvi climàtic (2ºC, 4ºC) i de reducció de les emissions de CO2.

Canvi en el risc d’incendis esperable en les properes dècades, fins al 2100, en funció dels esforços per reduir les emissions de CO2. Imatge: Jofre Carnicer et al.

«Les conclusions apunten que els règims d’incendis poden canviar ràpidament en regions de la Terra afectades pel canvi climàtic, com ara les zones mediterrànies, eurosiberianes i boreals d’Europa», indica Jofre Carnicer.

«Els  augments més significatius del risc d’incendi afectaran zones del sud d’Europa que tenen boscos i embornals de carboni que són claus per a la regulació del clima», continua l’investigador. «Els boscos del continent europeu absorbeixen anualment prop del 10 % de les emissions totals de gasos amb efecte d’hivernacle. En concret, capten uns 360 milions de tones de CO2 l’any, una quantitat superior a les emissions d’un país com Espanya, amb un valor al voltant de 214 milions de tones».

L’augment del risc d’incendi descrit en l’estudi suposa un repte per desenvolupar l’aplicació de la nova Estratègia forestal europea, que proposa mantenir una reducció anual d’almenys 310 milions de tones de CO2 per part del sector forestal i agrícola al 2030 a Europa. Com a conseqüència, l’augment detectat del risc d’incendis podria posar en perill les estratègies de descarbonització basades en els usos del bosc i el territori agrícola si no s’adopten estratègies de gestió forestal efectives que disminueixin el risc d’incendi», destaca Jofre Carnicer.

“L’augment del risc d’incendi podria alimentar el canvi climàtic, en cicles de més escalfament i emissions de CO2 derivades del foc. Reduir les emissions de CO2 de manera dràstica les properes 2 dècades (2030-2040) és clau per un risc d’incendis més baix a Europa i al món”

Jofre Carnicer, investigador del CREAF

Jofre Carnicer forma part del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i del Consell Nacional del Clima (CNC) a Espanya. És un dels autors del 6è informe d’avaluació del Grup de Treball II de l’IPCC, presentat el febrer de 2022, que revela els impactes del canvi climàtic en els ecosistemes i les societats a escala global, els riscos ambientals i socials previstos per a les properes dècades i les opcions d’adaptació disponibles per reduir les conseqüències del canvi climàtic.

Article de referència:

Carnicer, J.; Alegria, A.; Giannakopoulos, C.; Di Giuseppe, F.; Karali, A.; Koutsias, N.; Lionello, P.; Parrington, M.; Vitolo, C. Global warming is shifting the relationships between fire weather and realized fire-induced CO2 emissions in Europe. Scientific Report, juny de 2022.

DOI: 10.1038/s41598-022-14480-8

Articles relacionats

Imatge de capçalera: il·lustració principal del segon informe del sisè cicle d'evaluació de l'IPCC. Autoria de: Alisa Singer, www.environmentalgraphiti.org, IPCC.
Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPCC?

Desgranem tot el que has de saber sobre el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) i els seus últims informes.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia