Un treball pren 880 ciutats com a laboratoris naturals per preveure l’adaptació de la vegetació al canvi climàtic

Els punts vermells indiquen les 880 ciutats i les seves perifèries en l'hemisferi nord. Els colors de fons indiquen el tipus de vegetació: boscos perennes de fulla ampla (EBF en les seves sigles en anglès), boscos caducifolis de fulla ampla (DBF), boscos perennes de coníferes (ENF) i boscos caducifolis de coníferes (DNF).
Els punts vermells indiquen les 880 ciutats i les seves perifèries en l'hemisferi nord. Els colors de fons indiquen el tipus de vegetació: boscos perennes de fulla ampla (EBF en les seves sigles en anglès), boscos caducifolis de fulla ampla (DBF), boscos perennes de coníferes (ENF) i boscos caducifolis de coníferes (DNF).

Amb participació del CSIC i del CREAF, analitza nombroses dades via satèl·lit de les ciutats i les seves perifèries de les últimes tres dècades. Al centre de moltes ciutats ja s’estan donant condicions de CO2 i temperatura que corresponen a escenaris futurs de canvi climàtic. Els resultats revelen que l’activitat fotosintètica de la vegetació està augmentant, encara que no serà suficient per compensar les nostres emissions.

Els punts vermells indiquen les 880 ciutats i les seves perifèries en l'hemisferi nord. Els colors de fons indiquen el tipus de vegetació: boscos perennes de fulla ampla (EBF en les seves sigles en anglès), boscos caducifolis de fulla ampla (DBF), boscos perennes de coníferes (ENF) i boscos caducifolis de coníferes (DNF).
Els punts vermells indiquen les 880 ciutats i les seves perifèries en l’hemisferi nord. Els colors de fons indiquen el tipus de vegetació: boscos perennes de fulla ampla (EBF en les seves sigles en anglès), boscos caducifolis de fulla ampla (DBF), boscos perennes de coníferes (ENF) i boscos caducifolis de coníferes (DNF).

Les ciutats i les seves perifèries progressivament rurals, són excel·lents laboratoris naturals que emulen les condicions de temperatura i concentració de CO2 futures. I poden ajudar a preveure com s’adaptarà la vegetació del planeta als diferents escenaris futurs de canvi climàtic.

Així ho mostra una investigació internacional, que ha analitzat dades obtingudes via satèl·lit de 880 ciutats de l’hemisferi nord del planeta i de les seves perifèries.

Al centre de moltes ciutats ja s'estan donant condicions de CO2 i temperatura que corresponen a escenaris futurs de canvi climàtic.

El treball, que s’acaba de publicar a la revista Nature Ecology Evolution, està codirigit per Josep Peñuelas, professor d’investigació del CSIC al CREAF en col·laboració amb l’equip del Dr. Yongguang Zang, de la Universitat de Nanjing (Xina).

Els científics han estudiat l’activitat fotosintètica de la vegetació en l’hemisferi nord del planeta, en funció de la temperatura i la concentració de CO2, i han obtingut els gradients d’aquests tres factors, és a dir, com es corelacionan i com canvien progressivament, des cadascun dels centres urbans fins les seves perifèries. L’anàlisi s’ha realitzat a partir de nombroses dades via satèl·lit de les últimes tres dècades, com la fluorescència de clorofil·la induïda per llum solar (SIF en les seves sigles en anglès), l’índex de vegetació o EVI, la temperatura de l’aire, la temperatura del sòl, dades de precipitació o l’altitud, entre d’altres variables.

Tal com explica Josep Peñuelas, si es pren l’exemple de Xangai, “hi té una concentració de 450 ppm de CO2 al centre urbà, que és el que podríem tenir de mitjana a l’atmosfera en uns 15-20 anys. En canvi, a mesura que un s’allunya del centre, les concentracions de CO2 van baixant a 430 ppm, 380 ppm i fins a menys de 380 ppm”.

És a dir, en el centre de moltes ciutats ja s’estan donant condicions de CO2 i temperatura més elevades que la mitjana i que corresponen a possibles escenaris futurs de canvi climàtic, explica aquest expert. Actualment, la concentració mitjana de CO2 és d’uns 400 ppm.

Els científics han emprat totes aquestes dades per projectar com pot variar l’activitat de fotosíntesi en funció de diferents escenaris climàtics, des dels que contemplen increments de temperatura de 2,6 ºC de mitjana fins als que contemplen augments de fins a 8,5 ºC. Els resultats revelen que en tots els escenaris, les fulles de la vegetació brollen abans (s’avancen una mitjana de 5 dies) i cauen més tard (uns 10 dies). I que el pic de màxima activitat fotosintètica es dóna abans (uns 5 dies abans).

En conjunt, la temporada en què les plantes tenen vegetació i absorbeixen CO2 es perllonga, el que significa que les plantes augmenten la seva capacitat de segrestar CO2, especialment, remarca Peñuelas, “a les zones on hi ha recursos hídrics”.

Tot això és una bona notícia, diu aquest investigador, perquè significa que les plantes ens estan ajudant contra el canvi climàtic. Però, adverteix, no és la solució, perquè no és en absolut suficient per compensar totes les emissions que estem generant.

Article de referència

Urban−rural gradients reveal joint control of elevated CO2 and temperature on extended photosynthetic seasons. Songhan Wang, Weimin Ju, Josep Peñuelas, Alessandro Cescatti, Yuyu Zhou, Yongshuo Fu, Alfredo Huete, Min Liu, Yongguang Zhang. Nature Ecology and Evolution, https://www.nature.com/articles/s41559-019-0931-1

Articles relacionats

Imagen del 14 de junio captada por Copernicus. Se observa en una escala de colores cálidos las temperaturas de la superficie del suelo (Land Surface Temperatre, LST). Los colors más oscuros corresponden a más temperatura en ºC.
Coneixement
Veronica Couto Antelo

Sense els arbres no hi ha ciutats del futur

Les imatges del programa d’observació satèl·lit Copernicus que es van publicar fa uns dies són esfereïdores. Hi podem veure com la temperatura de la superfície

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia