Search

Una aplicació que prediu a quina velocitat es mourà el clima a Amèrica del Nord

Enric Batllori ha participat en el desenvolupament d’una aplicació web que mostra com de ràpid i cap a on canviarà el clima en regions naturals protegides de Canadà, Estats Units i Mèxic. L’eina pot ajudar a la creació de nous plans de conservació o a redissenyar els de llocs on s’espera un canvi climàtic dràstic.

appwebbatllori

El febrer del 2017, l’investigador del CREAF  Enric Batllori va liderar un estudi publicat a Global Change Biology en el que s’analitzava el desplaçament del clima actual de zones protegides d’Amèrica del Nord cap a altres zones, com a conseqüència del canvi climàtic. Ara, una aplicació web publicada a AdaptWest permet visualitzar els resultats de l’estudi. Aquesta eina mostra les velocitats de canvi climàtic a les zones protegides de Canadà, Estats Units i Mèxic i, alhora, la ubicació geogràfica dels llocs que tindran en el futur el clima que actualment té qualsevol àrea protegida.

La velocitat climàtica és una mesura de la rapidesa amb què el clima d’un lloc es desplaçarà cap a una altra zona. Alhora indica com les espècies pròpies d’un clima haurien de migrar per mantenir-se en un clima semblant (anàleg) en el futur. “Posant un exemple hipotètic de casa nostra, el clima que trobem actualment al Montseny potser d’aquí unes dècades només el trobarem en certes zones del Pirineu. Aquesta aplicació permetria identificar quines serien aquestes zones anàlogues en el futur i veure la velocitat a la que es produiria aquest moviment del Montseny al Pirineu. Aquesta velocitat indicaria, d’alguna manera, la força amb la que s’estaria motivant la redistribució de la biota entre una zona i l’altra”, comenta Batllori.

La velocitat climàtica es pot considerar en dues direccions: endavant (forward) i enrere (backward). Per una banda, seleccionant per exemple Yosemite, l’aplicació permet veure on es trobaran les condicions climàtiques actuals d’aquest parc natural —i les espècies que hi poden viure— en el futur (velocitat forward). Per altra banda, també permet veure com serà el clima futur de Yosemite —i quines espècies hi podran viure—i d’on haurà vingut, és a dir, on són actualment aquestes condicions que en el futur es trobaran a Yosemite (velocitat backward).

“Els resultats que mostra l’aplicació web poden servir per completar el disseny de plans de conservació a escala regional. L’eina permet identificar àrees protegides que poden representar ubicacions clau per a la redistribució de la biota; redissenyar els objectius de conservació en àrees que experimentaran canvis climàtics dràstics; identificar zones actualment no protegides que poden tenir un paper clau per a la preservació de la biodiversitat a llarg termini; i dissenyar corredors per a facilitar el flux o moviment de les espècies entre àrees protegides”, explica l’investigador.

L’aplicació ha estat desenvolupada a partir de la col·laboració entre gent de les següents organitzacions: CREAF, AdaptWest, Canadian Forest Service, Parks Canada, University of Alberta, Aldo Leopold Wilderness Research Institute (USDA Forest Service), i University of California Santa Barbara.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Cabanya a les muntanyes d'Astúries. Imatge: Paco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Ecologia i despoblament rural

La despoblació del món rural s’ha guanyat un lloc a l’agenda política i social. El govern d’Espanya i les comunitats autònomes tenen programes per revertir-la o almenys mitigar-la. Fins i tot, la Unió Europea elabora estratègies i plans d’acció. Hi ha força raons per fer-ho.

Finca Planeses a la Garrotxa (Catalunya), on s'implementa l'agricultura i ramaderia regeneratives. Autoria: Galdric Mossoll.
Notícies
Angela Justamante

L’ús extensiu del territori és la millor estratègia per a revertir el despoblament rural i protegir la natura

Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.

La ciència i la meteorologia s’uneixen en una sessió moderada per Marta García, presidenta mundial de WWCOTY, amb Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF; Mar Gómez, meteoròloga, i Marga López Rivas, investigadora de la Universidad de Cádiz (d’esquerra a dreta). Imatge: elDiario.es
Notícies
Adriana Clivillé

Per què cal llegir l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere

El paper social de la dona i la seva vulnerabilitat són dues de les claus que expliquen per què és crític apropar-se a l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere. Quatre professionals comparteixen opinions complementàries, en una conversa convocada per elDiario.es en la qual intervé Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia