Search

Una Mediterrània unida per la ciència pot impulsar l’acció climàtica

Sa Foradada, Menorca (Font: Crispin Jones a Unsplash)
Sa Foradada, Menorca (Font: Crispin Jones a Unsplash)

El CREAF i la Unió per la Mediterrània promouen la diplomàcia científica per fer front als grans reptes regionals derivats de l’emergència climàtica. Per fer-ho, han organitzat plegades el workshopIncreasing awareness of science diplomacy in the Mediterranean” i n’han publicat un informe ja disponible en accés obert.

Què representa el Mediterrani? Aquella formidable massa blava que banya i influeix territoris tan diversos té moltes cares, fruit de ser escenari històric d’intercanvis culturals. De fet, entre els segles XIV i XV va donar nom a un pigment molt preuat, el blau ultramarí, que arribava a Europa des de les mines de lapislàtzuli de l’Afganistan per rutes marítimes. És a dir, que provenia de ‘més enllà del mar’ –del llatí, ultramarinus. I si mirem més enllà, ens trobem que la ciència també és un espai d’interacció on diferents cultures s’apleguen al voltant d’interessos comuns: l’acció climàtica, la gestió sostenible de l’agricultura i l’aigua, l’economia blava, la contaminació, les energies renovables, la migració, les feines i habilitats del futur i el paper de les dones. Aquestes són algunes de les àrees prioritàries per a la Unió per la Mediterrània (UpM), una organització amb 42 estats membres que dona suport a la diplomàcia científica com a eina per cooperar entre els països del sud i de l’est del Mediterrani i Europa i donar respostes als grans reptes de la regió. Amb l’objectiu de donar a conèixer les bases d’aquesta nova disciplina, la UpM i el CREAF han organitzat el workshop virtual “Increasing awareness of science diplomacy in the Mediterranean”, que es va celebrar del 27 al 29 d’octubre del 2021. Aquest esdeveniment va ser una veritable demostració de diversitat, amb 100 participants provinents de 24 països de la Mediterrània i d’àrees tan diferents com la recerca, la diplomàcia, les polítiques públiques, l’educació, els organismes internacionals i el sector privat.

Vista satel·lital del mar Mediterrani (Font: NASA World Wind i Eric Gaba per a Wikimedia Commons)
Vista satel·lital del mar Mediterrani (Font: NASA World Wind i Eric Gaba per a Wikimedia Commons)

Per què cal Diplomàcia Científica a la Mediterrània?

Aquest workshop posa l’èmfasi en la regió de la Mediterrània –que s’estén més enllà de les costes– perquè es considera un punt calent dels efectes de la crisi climàtica, amb meteorologia extrema, escassetat alimentària i d’aigua, pèrdua de biodiversitat, contaminació atmosfèrica i marina i noves amenaces a la salut, entre d’altres. Podríem pensar que aquests reptes cauen només en el terreny científic, però la ciència té una base de cooperació, polítiques, recursos i coneixement compartits que requereixen una frontissa social; una habilitat per trobar-se, parlar i entendre’s, que és el que ofereix la diplomàcia. El CREAF, entitat experta en solucions basades en la natura (NBS, per les seves sigles en anglès), entoma l’acció climàtica al mediterrani occidental amb recerca d’excel·lència, sensibilització social i influència sobre les polítiques públiques. Associant-se amb una organització intergovernamental com la UpM, el CREAF contribueix a crear espais de diàleg on ciència, política i diplomàcia cerquen solucions multidisciplinàries als reptes globals. Marga Gual Soler

A la Mediterrània, la diplomàcia científica i cultural són dues cares de la mateixa moneda que, tenint en compte els valors i la identitat compartida de la regió, cal que treballin plegades. La cooperació científica pot comportar amplis beneficis: crear confiança, millorar les capacitats i habilitats, el desenvolupament sostenible, l’equitat de gènere i la pau. MARGA GUAL SOLER, assessora experta en Diplomàcia Científica del CREAF

Diplomàcia Científica amb veu de dona

Un dels aspectes més destacables de la sessió va ser el focus sobre el rol femení en les polítiques públiques i en els processos de decisió als parlaments, ministeris i institucions científiques. Per si els reptes regionals que comentàvem abans no fossin suficients per si mateixos, s’hi han de sumar, per una banda, el poder inequitatiu que pateixen les dones a les negociacions i a les posicions de lideratge i, per altra banda, el biaix de gènere a la recerca científica. Aquesta manca de neutralitat de gènere empitjora les crisis geopolítiques, de salut, econòmiques i ambientals per a aquest sector de la població. Alicia Pérez Porro

El 80% de la població desplaçada pels efectes del canvi climàtic són dones perquè el seu paper a la societat fa que siguin més vulnerables. Inclús tenen menys probabilitats de sobreviure a un desastre perquè no agafen el camí més ràpid per escapar: fan servir el temps d’evacuació per buscar la seva canalla i els seus pares i mares. A més, també són més propenses a patir pobresa i tenen menys poder socioeconòmic. ALICIA PÉREZ-PORRO, coordinadora científica del CREAF

Per conèixer en detall els temes i iniciatives que es van tractar al workshop, us convidem a llegir l’informe complet publicat per la UpM i el CREAF i a reflexionar sobre què significa la identitat mediterrània compartida. És clima? És gent? És cuina? No és una qüestió d’homogeneïtzar, sinó de pujar al mateix vaixell del coneixement i l’enteniment per fer front totes plegades a les crisis regionals que amenacen amb enfonsar-nos. La Mediterrània, un blau que ens uneix més enllà del mar.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Els grups sobre diplomàcia científica promoguts per la Comissió Europea treballen amb metodologies de co-creació i estan integrats per professionals d'àmbits de coneixement de la comunitat científica, la diplomàcia i la gestió pública internacionals. Imatge: cedida.
Notícies
Adriana Clivillé

La coordinadora científica del CREAF, Alícia Pérez-Porro, intervé en la definició del marc europeu de diplomàcia científica

Donar forma a normatives, directrius polítiques i plans d’acció vinculants requereix connectar coneixement transversal que inclogui la ciència, la diplomàcia i la gestió pública. Aquest és l’embrió d’una sèrie de 5 grups de treball impulsats per la Comissió Europea en què intervé Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia