Search

Una recerca amb llangardaixos demostra que un canvi en la rutina d’una espècie pot alterar un ecosistema sencer

Foto: llangardaix anolis (Anolis sagrei). Autoria: Oriol Lapiedra.
Foto: llangardaix anolis (Anolis sagrei). Autoria: Oriol Lapiedra.

Un ecosistema és una xarxa plena de connexions que funciona en un delicat equilibri, sovint connectat a altres ecosistemes. Què passa quan canvia una sola peça d’aquest entramat? Un nou estudi, publicat a Ecology Letters i liderat per l’investigador del CREAF Oriol Lapiedra, suggereix que un sol canvi pot desencadenar una sèrie de conseqüències en cascada que acabin alterant tot un ecosistema i,  fins i tot, els ecosistemes del voltant.  Per descobrir-ho, els investigadors i investigadores van recrear un experiment a vuit illes situades al nord de les Bahames, on van introduir un total de 177 llangardaixos anolis (Anolis sagrei) – una espècie insular típica de les Bahames. A la meitat de les illes s’hi va afegir també un depredador de l’anolis.  En aquest nou panorama, els llangardaixos anolis s’enfrontaven a un dilema a l’hora de trobar aliment: anar a buscar crustacis a la costa, que no té prou vegetació per amagar-se, o caçar insectes a sobre de les plantes per por a ser depredats. Al cap d’un any, “vam detectar que havien modificat la seva estratègia per alimentar-se i que això va provocar un efecte en cascada que va canviar en part el funcionament d’aquestes petites illes”.

“Aquesta troballa és especialment important en la situació canviant que vivim, on els organismes estan contínuament adaptant-se per sobreviure, ja sigui pels efectes del canvi climàtic o la introducció d’espècies exòtiques”, explica Lapiedra.  

ORIOL LAPIEDRA, investigador del CREAF i primer autor de l’estudi.

La recerca conclou que el comportament en una sola espècie sobre què menjar, on refugiar-se, quin recorregut fer o decidir ser més valent o menys arriscada, pot alterar les connexions entre els ecosistemes, per exemple el terrestre i el marí, i portar una cascada de conseqüències per altres espècies i el mateix entorn. “Aquesta troballa és especialment important en la situació canviant que vivim, on els organismes estan contínuament adaptant-se per sobreviure, ja sigui pels efectes del canvi climàtic o la introducció d’espècies exòtiques”, explica Lapiedra.   

Una dieta diferent

En concret, aquests rèptils arborícoles passaven més temps amagats a dalt de la vegetació, evitaven anar a la zona marítima i s’alimentaven d’insectes propers al seu amagatall. “Com que aquesta espècie fa de vincle entre ecosistemes, ja que, gràcies a la seva dieta, els recursos marins passen a formar part dels ecosistemes terrestres, aquest canvi va trencar el vincle entre el mar i la terra: arran d’aquestes petites decisions, els ecosistemes estaven més aïllats”, comenta Lapiedra. També van observar que a les illes amb el depredador, va augmentar la població d’aranyes, “una explicació potser que hi havia menys anolis sobrevivents per menjar-se-les”.  A més, segons l’autor, “estudis recents demostren que si hi ha menys insectes herbívors, perquè se’ls mengen els llangardaixos que prefereixen no baixar a terra, les plantes creixen més de pressa”. 

Autoria: Oriol Lapiedra.

Les fletxes representen el consum esperat de recursos en presència (fletxes vermelles) enfront de l’absència (fletxes grises) d’un depredador terrestre en l’experiment. Font: article.

Una altra dada curiosa que van observar és que, en el cas de les femelles d’anolis, les més poregoses van reduir dràsticament la seva ‘dieta marina’, mentre que les més atrevides sí que la mantenien. “Aquest resultat reforça que és el comportament dels animals el que determina com de connectats estan els ecosistemes”, afirma Lapiedra. 

Un canvi que es perpetua

Els resultats també apunten al fet que els llangardaixos anolis ja nascuts a les illes reprodueixen el comportament dels seus progenitors davant l’amenaça. En general, els autors van veure que, tot i que s’arrisquen una mica més, encara són més previnguts que els joves de les illes sense depredadors. “Això demostra que els canvis no són anecdòtics, de curt termini, sinó que poden perdurar generació rere generació”, emfatitza Lapiedra. 

L’equip destaca que aquesta recerca ajuda a entendre que, per molt petit que sembli un canvi, les conseqüències poden modificar els ecosistemes naturals a llarg termini. 

L’equip destaca que aquesta recerca ajuda a entendre que, per molt petit que sembli un canvi, les conseqüències poden modificar els ecosistemes naturals a llarg termini. “Per això,  és clau minimitzar la introducció d’espècies foranes en ecosistemes naturals, ja que les conseqüències poden tenir un abast més gran del que inicialment pensem”, alerta Lapiedra. 

En l’estudi també han participat les universitats de Califòrnia i Harvard als Estats Units; la Universitat de Concordia al Canadà i la Universitat de Cork a Irlanda. 

Article de referència: Lapiedra O., Morales, N., H. Yang L., et al. Predator-driven behavioral shifts in a common lizard shape resource-flow from marine to terrestrial ecosystems. Ecology Letters. http://doi.org/10.1111/ele.14335

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Autoria: imatge CC0, Pixabay.
Notícies
Anna Ramon

La biodiversitat d’arbres protegeix el bosc d’una primavera prematura

Un equip científic internacional amb participació del CREAF i el CSIC ha publicat recentment un article a Nature Climate Change on explica que la biodiversitat protegeix els boscos d’una sortida de les fulles prematura perquè els boscos més diversos són menys sensibles a l’augment de la temperatura. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia