Ús, modelització i organització de dades de biodiversitat

Model de distribució de l'espècie exòtica invasora Oxalis pes-caprae
Model de distribució de l'espècie exòtica invasora Oxalis pes-caprae

Una tesi doctoral llegida al CREAF, a la UAB, proposa un sistema d’informació mitjançant l’ús dels models de distribució d’espècies d’interès per a la conservació i d’espècies exòtiques invasores per tal de generar mapes útils en la conservació de la biodiversitat. Aquest sistema d’informació està orientat al seguiment temporal d’àrees protegides, dels canvis en els seus límits al llarg del temps i dels que es produeixen durant el procés de tramitació legal.

Model de distribució de l'espècie exòtica invasora Oxalis pes-caprae
Model de distribució de l’espècie exòtica invasora Oxalis pes-caprae

Article publicat i redactat per UAB Divulga

Referències

“A contribution to the use, modelling and organization of data in  biodiversity conservation”, tesi doctoral d’Arnald Marcer Batlle, dirigida pel Dr. Joan Pino i el Dr. Xavier Pons i llegida al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la UAB.

Aquesta tesi fa una contribució al tractament de les limitacions en les dades de biodiversitat, presència d’espècies, per a produir mapes útils en la conservació de la biodiversitat mitjançant l’ús dels models de distribució d’espècies (SDM). La tesi es concentra en les espècies d’interès per a la conservació (EIC) i les espècies exòtiques invasores (EEI) ja que representen dos objectius complementaris: preservar valors i evitar amenaces. Les àrees protegides són una eina clau en la protecció de la biodiversitat. El seguiment dels canvis en els seus límits és també un repte en la gestió de la informació. Aquesta tesi proposa un sistema d’informació per al seguiment de la protecció de la biodiversitat, lligant així l’anàlisi dels patrons espacials de la biodiversitat amb la seva protecció.

La conservació de la biodiversitat necessita dades de presència d’espècies i eines analítiques per tal de generar coneixement sobre el qual basar polítiques de conservació. La majoria de dades són problemàtiques: escasses, esbiaixades, no extensives, de baixa resolució i amb problemes d’exactitud. Els avenços recents en estadística, informàtica i tecnologies de la informació han posat a disposició dels investigadors un ampli ventall d’eines per afrontar aquest problema; els SDM en són una.

Primer s’analitza l’ús dels SDM per a generar mapes de distribució d’EIC quan se’n coneix la seva àrea d’extensió (EOO) i les dades de presència són escasses però de qualitat alta. S’han utilitzat set plantes vasculars endèmiques de l’oest de la Mediterrània com a cas d’estudi. Per tal d’avaluar la conservació i protecció de les espècies es poden utilitzar mapes potencials d’idoneïtat (MPI) en combinació amb l’EOO.

En segon lloc, s’ha explorat l’ús de les dades existents en bases de dades de biodiversitat per a la conservació. La majoria d’aquestes dades són a resolucions massa grolleres per a ser usades en planificació de la conservació mentre que les dades de resolució fina són escasses. Es poden generar mapes vàlids de resolució fina combinant ambdós tipus de dades; utilitzant les grolleres per a fer una segona validació. S’han utilitzat deu EEI com a cas d’estudi.

Finalment, es proposa un sistema d’informació orientat al seguiment temporal de l’àrea total protegida (indicador de la protecció de la biodiversitat). El sistema pot fer el seguiment dels canvis en els límits de les àrees protegides al llarg del temps i també dels canvis que es produeixen durant el procés de tramitació legal. El sistema pot servir d’ajut en l’avaluació del grau de protecció de la biodiversitat i en descobrir les raons socioeconòmiques que governen la delineació dels límits.

Malgrat tots els problemes que presenten les dades de presència d’espècies, els SDM representen una valuosa eina per a generar mapes útils en la conservació de la biodiversitat. Tot i així, en el cas de dades de qualitat pobra o desconeguda és necessari disposar d’un altre conjunt de dades que serveixi de referència per validar-los. D’altra banda, quan existeixen dades de qualitat disponibles, els models resultants poden ser acceptats com la millor aproximació disponible a la distribució de l’espècie. Les assumpcions són inherents als SDM. Quan es desconeix la incertesa de les dades, l’única via possible és actuar amb rigor i utilitzar els resultats com les millors estimacions possibles; una solució millor que no tenir cap mena d’informació. No fer-ho així implicaria haver de descartar tota aquesta riquesa d’informació. La conservació de la biodiversitat no es pot permetre esperar a què existeixin dades perfectes. Un ús raonat de les dades i de les tècniques de modelització disponibles pot donar valor a les dades existents de biodiversitat per tal d’oferir productes d’informació vàlids per a la conservació.

Arnald Marcer

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

arnald.marcer@uab.cat

Articles relacionats

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia