Search

Els vikings van ser els primers en assentar-se a les Açores?

Membres de l'equip de recerca viatgen en barca a les zones més remotes de l'estudi. Font: Sergi Pla.
Membres de l'equip de recerca viatgen en barca a les zones més remotes de l'estudi. Font: Sergi Pla.

Un estudi recent liderat pel CIBIO, la Universitat de las Azores i el CSIC amb la participació del CREAF revela que les navegacions dels vikings els podria haver portat a les illes Açores uns 700 anys abans de l’arribada dels portuguesos. Els resultats, publicat a la revista PNAS, s’han obtingut a través de mostres de sediments de diferents llacs de l’arxipèlag i reconstruccions ambientals i climàtiques.

Les Açores són un conjunt d’illes volcàniques situades a l’oceà atlàntic, uns 1.500 km al nord-oest de Portugal. Fins ara, existia el consens que havien estat deshabitades fins l’arribada dels portuguesos al segle XV, però el treball publicat a PNAS ha trobat que els primers colonitzadors provenien en realitat del nord d’Europa durant l’era vikinga. Les dades apunten que haurien aprofitat les condicions climàtiques favorables per arribar-hi des del Nord, que eren menys bones per arribar des de l’Est (Portugal).

“Hem dut a terme anàlisis multidisciplinàries dels sediments lacustres i demostren que hi va haver canvis en els ecosistemes de les Açores relacionats amb l’arribada dels humans. A més, des d’aquest primer impacte els ecosistemes no han retornat mai a l’estat pristi previ. Hi ha proves clares de tala i crema de la vegetació natural i un conseqüent augment de l’erosió del sòl, de l’estat tròfic dels llacs i la introducció de noves espècies”, explica Sergi Pla, investigador del CREAF i autor de l’article. Els testimonis de sediments recuperats del fons del llac de les illes de San Miguel, Pico, Terceira, Flores i Corvo vam permeten analitzar quins són els factors que han condicionat els canvis en el paisatge i el funcionament dels ecosistemes durant els darrers milers d’anys. Per exemple, s’ha donat l’aparició de pol·len de conreus (cereals cultivats) i espores de fongs associats a les femtes de bestiar, que són símbols d’activitat agrícola i ramadera.

Alicia Pérez-Porro

Amb aquest article volíem anar més enllà dels articles convencionals on es reconstrueixen els canvis ambientals i climàtics del passat. Hem fet models climàtics i analitzat la seva influència en els ecosistemes, però amb un volum de dades de tot l’arxipèlag que mostra que ens ha mostrat que el factor humà ha jugat un paper molt predominant en la modificació del paisatge i dels ecosistemes de totes les illes.

SERGI PLA RABÉS, investigador del CREAF i professor de la UAB.

A més de tècniques geològiques, també se n’han fet servir de químiques, físiques i biològiques per extreure’n més proves del pas humà. Per exemple, “els intestins dels grans mamífers produeixen en abundància dos compostos que es troben registrats als sediments del llac: els esterols i estanols. Són un indicador inequívoc de la presència de grans mamífers i, a més, hi ha estanols que diferencien l’origen humà (rics en coprostanol) o de grans mamífers remugants (rics en estigmastanol)” explica Timothy Shanahang (Universitat de Texas en Austin). I “degut a la seva posició geogràfica, al mig de l’oceà Atlàntic, no podien ser altres grans mamífers que els domesticats pel home”, aclareix Santiago Giralt (GEO3BCN-CSIC).

Els autors de la recerca ja esperaven trobar aquests indicis de presència humana, però en unes dates mes recents. Així, la sorpresa ha estat que tots aquests resultats situessin les Açores com a habitades uns 700 anys abans del que se sabia. Unes dates que no coincideixen amb l’arribada dels portuguesos. Per aquest motiu, l’equip defensa que aquest treball posa de manifest que, tot i tenir abundant informació històrica, per tenir una idea precisa del passat és necessari fomentar el treball interdisciplinari entre les Humanitats i les Ciències Naturals i així conèixer realment quina ha estat la nostra història.

Article de referència:

Raposeiro, P. M. et al. (2021). Climate change facilitated the early colonization of the Azores Archipelago during medieval times. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America118(41), e2108236118. https://doi.org/10.1073/pnas.2108236118

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Autoria: J.Luis Ordóñez, CREAF.
Notícies
CREAF

Renaturalitzar territoris: claus per reduir els conflictes morals

Amb l’objectiu d’abordar aquest tema, un equip d’experts i expertes ha elaborat la guia ‘Una hoja de ruta para un rewilding ético en el Antropoceno’, que permet identificar tant els beneficis com els conflictes morals que poden sorgir en el procés de renaturalització, amb l’objectiu de procurar dur a terme una pràctica conservacionista més ètica.

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Bosc singular a Catalunya Foto: Lluís Comas.
Notícies
Galdric Mossoll

Què és la resiliència forestal?

El canvi de paradigma climàtic, sumat a un cúmul de pertorbacions posa a prova la resiliència dels boscos d’arreu del món. La capacitat de les espècies per adaptar-se a aquestes condicions definirà els boscos del futur. Però, són prou resilients els boscos mediterranis?   

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia