De l’1 al 10, com de vulnerable és Espanya a la sequera?

Neix l’Observatori Ciutadà de la Sequera amb l’objectiu de construir un índex de vulnerabilitat a la sequera i conèixer millor com ens afectarà aquest risc. El projecte, en el qual participem a través del Grup d’Aigua i Canvi Global i que està liderat per la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla), té una clara línia participativa i busca la col·laboració de tota la ciutadania.

Davant de l’escenari d’escalfament global, són moltes les regions que veuen augmentada l’aridesa dels seus terrenys i s’enfronten a un increment en la freqüència i intensitat dels cicles de sequera. La Península Ibèrica és un d’aquests casos, especialment a la zona mediterrània i del sud. Per això, diverses entitats de tot l’estat s’han unit al Observatorio Ciudadano de la Sequía, que rep l’impuls de la FECYT, per conèixer millor què ens espera i de quina manera podem adaptar-nos a la reducció de la disponibilitat d’aigua per als diferents usos. Entre totes han consensuat unes crides a l’acció molt concretes, preguntes que ressonen en l’origen i els objectius de el projecte: Coneixem els impactes de la sequera en els nostres camps d’activitat? Sabríem trobar informació útil sobre aquest tema? Tenim un paper actiu i important en la gestió de les sequeres?

Annelies

Aquest tipus d’iniciatives són molt necessàries perquè s’intercanviïn les informacions rellevants i útils sobre l’impacte del canvi climàtic i les oportunitats que tenim per adaptar-nos. El CREAF col·labora amb l’Observatori donant un suport a l’equip coordinador de la Universitat de Pablo Olavide.

ANNELIES BROEKMAN, investigadora del CREAF.

Participa ara al qüestionari obert a la ciutadania

Atès l’efecte tan transversal que té la gestió de l’aigua, que ens afecta a totes i tots en la nostra vida quotidiana, i a moltíssims sectors com l’agricultura, la conservació de la biodiversitat i la gestió d’espais naturals, l’Observatori s’ha construït com una iniciativa de ciència ciutadana. Tota la ciutadania té el seu paper. Però … Com podem ajudar de manera individual, ara? Una de les maneres de participar entre totes és respondre un breu qüestionari sobre ús de l’aigua i percepció de el problema en el context d’escalfament global. Amb les dades que es recullin de totes les respostes, l’equip expert podrà conèixer com es viuen i senten les qüestions lligades a la sequera, l’aigua i el canvi climàtic al nostre territori.

¿T’animes?

Articles relacionats

Alba Anadon cavant la zona on s’enterraran algunes de les bosses de te al Pirineu. Imatge: Alba Anadon
Agenda
Veronica Couto Antelo

Un te per estudiar el canvi climàtic 

Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera?

Bresca d'abelles amb mel. Imatge: Pixabay
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera perjudica la producció de mel 

L’expressió catalana “això és mel” indica que alguna cosa és ben bona. Malauradament la seva producció i qualitat cau en picat. Una de les causes seria la sequera, però com és això?

Ocell banyant-se a una font (Font: Timothy Kindrachuk per a Unsplash)
Coneixement
Florencia Florido

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia, també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aprofundim sobre la connexió entre sequeres, escassetat d’aigua i societat amb Pilar Paneque,
responsable de l’Observatori Ciutadà de la Sequera i Annalies Broekman i Anabel Sànchez, expertes en aigua del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia