Com millorar el subministrament d’aigua potable a la UE gràcies al seguiment dels llacs

Llac Pien-Saimaa Finlandia imatge Copernicus
Llac Pien-Saimaa Finlandia imatge Copernicus

Controlar l’abast dels afluents dels llacs proporciona informació valuosa sobre el risc de contaminació i, alhora, contribueix a millorar la producció d’aigua potable i a preservar la sostenibilitat ambiental. Aquest és l’objectiu del projecte europeu WQeMS.

Com millorar el subministrament d’aigua potable a la UE gràcies al seguiment dels llacs
Controlar l’abast dels afluents dels llacs aporta informació valuosa sobre el risc de contaminació, millora la producció d’aigua potable i preserva la sostenibilitat ambiental. Imatge: Llac Pien-Saimaa, al sud de Finlàndia. Imatge: via satèl·lit Sentinel 2 en color real provinent de Copernicus.

La iniciativa busca millorar el subministrament d’aigua potable a tots els estats membres de la Unió Europea, tot fent seguiment de la qualitat de l’aigua dels llacs amb eines d’observació de la terra. Per part del CREAF hi intervenen l’investigador Joan Masó i la investigadora Ivette Serral, del grup de recerca Grumets, prenent part activa en documentar la qualitat i la incertesa de les dades i en integrar la resposta geoespacial dels usuaris.

El projecte explota les dades de satèl·lit Sentinel (pertanyent a Copernicus, el programa d’observació de la terra de la Unió Europea i l’Agència Espacial Europea), que proporciona una elevada precisió a partir d’una supervisió multi temporal i d’alta resolució espacial. El benefici directe d’aquesta iniciativa per a les persones és disposar d’informació fiable sobre la qualitat de l’aigua que bevem. Alhora, es redueix la petjada mediambiental gràcies a un procés de producció basat en la precisió de les dades.

El projecte aborda fenòmens d’evolució lenta, com ara l’alliberament geogènic o antropogènic d’elements potencialment contaminants per als embassaments d’aigua dolça. Així mateix, estudia la detecció de canvis estacionals i anuals de la vegetació aquàtica submergida en aigües poc profundes, un  indicador de qualitat d’alt valor.

Dipòsits d’aigua a tot Europa

L’àrea pilot grega és l’embassament de Polyphytos situat al nord de Grècia. Té una superfície de 75 km2, una àrea de drenatge de 5630 Km2 i va ser creada el 1975 després de la construcció d’una presa al riu Aliakmon prop del llogaret de Polyphytos, Macedònia Occidental, Nord de Grècia.

Les zones pilot alemanyes són embassaments d’aigua potable de Saxònia, en particular els de Saidenbach, Carlsfeld i Eibenstock. La zona pilot espanyola es localitza als embassaments d’Ojós i aigües avall, explotada per proporcionar aigua superficial per abastir la regió metropolitana de Múrcia. La Contraparada, que subministra al voltant del 33% de la ciutat de Múrcia (445.086 habitants) i Los Guillermos, que subministra a la ciutat d’Alcantarilla (41.155 habitants), estan connectades a aquest sistema.

El llac Pien-Saimaa, que forma part del Saimaa al sud-est de Finlàndia, és de mida mitjana i té una superfície de ~ 120 Km2, un volum d’aigua de 0,57 Km3 i una profunditat mitjana de 4,7 m. El llac Pien-Saimaa està fragmentat i inclou diverses illes. Es troba a la divisòria d’aigües i té una petita zona de captació de 260 Km2.

Coordina la iniciativa el Centre for Research & Technology Hellas (Grècia) i hi intervenim els centres de recerca i organitzacions CREAF, CETAQUA, EMUASA i HIDROGEA (tots quatre representants d’Espanya), EOMAP (Alemanya), AAWA, SERVCO i ENG (tots tres d’Itàlia), EYATH (Grècia), SYKE (Finlàndia) i PHOEBE (Xipre).

Articles relacionats

L’alumnat dels FenoCentres ha aportat gairebé 1.400 observacions de plantes i animals a l’observatori ciutadà RitmeNatura. Autor: Pau Guzmán
Notícies
Gerard Gaya

Neix la xarxa de FenoCentres de l’observatori ciutadà RitmeNatura amb 18 escoles i instituts

Més de 500 alumnes de la província de Barcelona han observat 1.350 canvis en el calendari natural de 289 espècies diferents de plantes i animals gràcies a l’observatori ciutadà Ritme Natura. Aquestes dades ciutadanes es combinaran amb dades de satèl·lit i permetran crear FenoTwin, un mapa on es veurà en temps real com canvia la natura al llarg de l’any. Es presentarà, juntament amb la primera generació de la xarxa de FenoCentres, el 15 de juny.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia