Just ara fa un any que es va arribar (per fi) a un acord mundial per protegir la biodiversitat del planeta. Prenia el nom de ‘Marc Mundial per la biodiversitat Kunming-Montreal’, però es va donar a conèixer com el “pacte 30×30”, perquè proposava restaurar el 30% de la natura i conservar-ne un altre 30% de cares a 2030. D’entre el
Una recerca internacional ha pogut comprovar que, per cada augment de temperatura de 10°C, els tèrmits incrementen 6,8 vegades la descomposició de fusta. Amb el canvi climàtic, l’àrea de distribució d’aquests insectes augmentarà, amplificant aquest efecte d’alliberament de CO2 que actualment no recullen els models climàtics.
Catalunya ha viscut l’estiu més càlid des que es disposa de registres i durant el juny i juliol ha patit una sequera excepcional en algunes zones del territori. Seguidament, molts boscos d’Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès han aparegut amb les fulles de color marró. Estan morts per sequera aquests arbres? Es poden recuperar? O com podem diferenciar si un arbre està marró per sequera, per un atac d’insecte o fong, o per l’arribada de la tardor?
La natura és dinàmica per definició. Els canvis en l’equilibri entre espais oberts i forestals afectan a certes poblacions d’ocells. Qui guanya i qui perd?
Estem impactades davant aquest estiu. Les sequeres són freqüents en el clima mediterrani, però enguany han estat molt més llargues que de costum i hem
Perdem biodiversitat, és innegable, però, a quin ritme? Per què? Com ens afecta? I, què podem fer-ne? La Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) respon aquestes preguntes des de la seva creació en l’any 2012. T’ho expliquem!
Les imatges del programa d’observació satèl·lit Copernicus que es van publicar fa uns dies són esfereïdores. Hi podem veure com la temperatura de la superfície
Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
