Els darrers dies han saltat les alarmes a Barcelona per la reaparició d’una espècie de formiga invasora a la Plaça Catalunya i Montjuïic. Es tracta de la formiga boja (Paratrechina longicornis) i té un origen encara desconegut (probablement d’Àsia o Àfrica). Fins ara es creia erradicada de la Península, però ha reaparegut.
Sovint es parla del bosc com una au fènix, perquè ressorgeix d’entre les cendres desprès d’un incendi. Aquesta idea té una part certa, ja que la capacitat de regeneració dels boscos és sorprenent, però també hi ha una part de mite.
El canvi de paradigma climàtic, sumat a un cúmul de pertorbacions posa a prova la resiliència dels boscos d’arreu del món. La capacitat de les espècies per adaptar-se a aquestes condicions definirà els boscos del futur. Però, són prou resilients els boscos mediterranis?
La processionària del pi té un cicle vital complex, i és per això que només ens en recordem als mesos d’hivern i primavera, quan veiem la seva fase d’eruga urticant.
La caiguda d’una bona nevada és un dels moments més esperants de l’hivern, no només per les persones, sinó també per la natura. I és que la neu té molts beneficis per la fauna i flora que viu en els ecosistemes on acostuma a nevar, com l’alta muntanya.
Sovint ens imaginem el permafrost o permagel com un sòl congelat propi de les zones polars. Res més lluny de la realitat, també a Catalunya podem trobar-ne a la zona del Pirineu i està en ple estudi.
Just ara fa un any que es va arribar (per fi) a un acord mundial per protegir la biodiversitat del planeta. Prenia el nom de
Sovint tendeix a associar-se la gestió forestal únicament amb l’extracció de fusta dels boscos o la configuració de tallafocs per evitar els incendis, però alerta! El concepte, en realitat, va molt més enllà.
Heu notat que les platges tenen menys sorra que abans, els penya-segats s’esfondren i trobem pedrots arreu? És l’impacte d’un fenomen que es coneix com ‘erosió costanera’ i estem fent-ne el seguiment científic.
L’informe “Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya” constata que a Catalunya i arreu del món, al llarg de l’últim segle, s’han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones, i en menor grau en sírfids. A què es deu?
Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
