Ens trobem en estat d’excepcionalitat per sequera a Catalunya. No ens podem permetre quedar-nos parats, cal moure tot el coneixement científic que tenim i fer canvis profunds. Ho explica la nostra experta en gestió de l’aigua, Annelies Broekman.
Els Homo sapiens hem fet viatjar milers i milers de quilòmetres a algunes espècies de fauna i flora i les hem introduït en regions molt allunyades del seu punt d’origen. Què són les espècies invasores?
Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna.
Una recerca internacional ha pogut comprovar que, per cada augment de temperatura de 10°C, els tèrmits incrementen 6,8 vegades la descomposició de fusta. Amb el canvi climàtic, l’àrea de distribució d’aquests insectes augmentarà, amplificant aquest efecte d’alliberament de CO2 que actualment no recullen els models climàtics.
Catalunya ha viscut l’estiu més càlid des que es disposa de registres i durant el juny i juliol ha patit una sequera excepcional en algunes zones del territori. Seguidament, molts boscos d’Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès han aparegut amb les fulles de color marró. Estan morts per sequera aquests arbres? Es poden recuperar? O com podem diferenciar si un arbre està marró per sequera, per un atac d’insecte o fong, o per l’arribada de la tardor?
La natura és dinàmica per definició. Els canvis en l’equilibri entre espais oberts i forestals afectan a certes poblacions d’ocells. Qui guanya i qui perd?
Estem impactades davant aquest estiu. Les sequeres són freqüents en el clima mediterrani, però enguany han estat molt més llargues que de costum i hem
Perdem biodiversitat, és innegable, però, a quin ritme? Per què? Com ens afecta? I, què podem fer-ne? La Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) respon aquestes preguntes des de la seva creació en l’any 2012. T’ho expliquem!
Les imatges del programa d’observació satèl·lit Copernicus que es van publicar fa uns dies són esfereïdores. Hi podem veure com la temperatura de la superfície
Una de les eines que més fem servir al Twitter del CREAF per divulgar la ciència són els fils o enfilalls. Piulades que es responen
Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
