Jaume Terradas escrivia fa uns dies sobre les mentides, les pseudoveritats, la seva ubiqüitat en la naturalesa, i les seves connotacions ètiques. El seu escrit és oportú, completíssim i al meu entendre precís. Amb el seu permís em permeto un parell de reflexions addicionals. El temps que vivim ens porta a traslladar a l’espai dels bits les converses que tantes vegades
Els fractals fascinen tothom qui els veu. Què tenen per provocar aquesta sensació? I per què els trobem tot sovint a la natura?
A final de segle XIX la regió fronterera entre Itàlia i Eslovènia tenia muntanyes pelades d’arbres. Una reforestació massiva ordenada per l’Imperi Austrohongarès va permetre
L’evolució condueix cap a un nombre cada vegada major d’espècies, i això ens complica molt saber quantes habiten la Terra. Cal destinar esforços a conservar-les
La natura estableix relacions entre espècies i organismes formant una xarxa molt complexa on sovint apareixen uns nodes més interconnectats que d’altres, anomenats ‘hubs’. Però
Com s’organitzen les plantes? Per què han evolucionat així? En Francisco Lloret hi reflexiona a partir del premi Haeckel d’ecologia atorgat a l’investigador Carlos Herrera.
Hi ha arbres gegants, com cedres i sequoies, que són un exemple de gran longevitat i les seves poblacions depenen molt més de tendències que
Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
