La ciència del CREAF és clau en la V edició de la Uni Climàtica centrada en l’adaptació
El fil conductor de la cinquena edició de la Uni Climàtica tracta les solucions per adaptar-nos al canvi global i la ciència del CREAF n’és clau.
El fil conductor de la cinquena edició de la Uni Climàtica tracta les solucions per adaptar-nos al canvi global i la ciència del CREAF n’és clau.
Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.
La ciència ha aconseguit desxifrar l’origen de l’explosió demogràfica de papallones de l’any 2019 i com es van expandir per diversos continents.
El projecte de ciència ciutadana mBMS publica el seu cinquè informe de resultats i analitza per primera vegada els efectes de la sequera a les papallones metropolitanes.
Un equip científic internacional amb participació del CREAF i el CSIC ha publicat recentment un article a Nature Climate Change on explica que la biodiversitat protegeix els boscos d’una sortida de les fulles prematura perquè els boscos més diversos són menys sensibles a l’augment de la temperatura.
Les dades recollides pel DACC indiquen que l’any 2023 van augmentar les boixedes afectades tan sols un 4% respecte al 2022; en comparació amb els darrers anys que havia arribat a augmentar un 37%.
El projecte ‘Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees’, dirigit per Bernat Claramunt, celebra el seu desè aniversari, i des de la seva fundació, l’expedició ha atret l’atenció de la comunitat científica i al voltant d’un miler de voluntaris d’arreu del món.
Sabies que a Catalunya dues terceres parts del territori són vulnerables a la desertificació? Concretament les comarques de la conca de l’Ebre i centrals de Tarragona i Lleida.
Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.
En les últimes dècades s’han observat descensos molt importants en les poblacions d’abelles, que estan vinculats a factors com el canvi climàtic, els canvis en els usos del sòl, l’arribada de nous enemics naturals o l’ús de plaguicides.
Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.