La pesca pot alterar el comportament col·lectiu dels peixos, amb conseqüències ecològiques i socioeconòmiques

Un estudi internacional liderat pel CREAF i l'ICM-CSIC alerta sobre el comportament dels peixos davant la pesca i el seu impacte en les dinàmiques socioeconòmiques. Imatge: Institut Català de la Recerca a la Governança del Mar (ICATMAR).
Un estudi internacional liderat pel CREAF i l'ICM-CSIC alerta sobre el comportament dels peixos davant la pesca i el seu impacte en les dinàmiques socioeconòmiques. Imatge: Institut Català de la Recerca a la Governança del Mar (ICATMAR).

L’activitat pesquera disminueix la tendència dels peixos a formar bancs, una estratègia per minimitzar el risc de depredació, adquirir recursos i transmetre informació, segons un estudi internacional liderat per l’ICM-CSIC i el CREAF.

L’activitat pesquera pot reduir la tendència dels peixos amb valor comercial i recreatiu a formar bancs, una estratègia que fan servir per minimitzar el risc de depredació, adquirir recursos més fàcilment i transmetre informació de manera eficaç. A més, aquest nou comportament pot tenir un gran impacte sobre la dinàmica de les poblacions de peixos i, per tant, sobre l’activitat pesquera. Aquestes són les principals conclusions de l’article Fisheries-induced changes of shoaling behaviour: mechanisms and potential consequences, publicat avui a la revista Trends in Ecology and Evolution a partir de la feina d’un equip interdisciplinari impulsat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el CREAF, en el qual també ha intervingut el Leibniz-Institute de Berlín.

Algunes de les espècies el comportament de les quals es troba més afectat per l’activitat pesquera són les que estan obligades a agrupar-se per sobreviure, com ara els petits peixos pelàgics. També els grans depredadors com ara les tonyines, que es desplacen i cacen en grup. Això és especialment rellevant atès que els petits pelàgics i les tonyines tenen un paper fonamental en les xarxes tròfiques marines i sostenen gran part de la pesca mundial.

D’acord amb Valerio Sbragaglia, primer autor de l’article i investigador de l’ICM-CSIC, “el comportament dels peixos juga un paper fonamental en l’ecologia de la pesca, si bé encara no està ben integrat en les estratègies de conservació i gestió. Amb el nostre treball volem impulsar nous estudis que permetin entendre millor els mecanismes del canvi del comportament col·lectiu derivat de la pesca, per poder determinar les solucions més eficients per gestionar les espècies explotades”.

Efecte en les decisions col·lectives

“Alterar la composició dels bancs de peixos, com passa amb la pesca, pot tenir grans repercussions en la cohesió social, la coordinació i en els beneficis de l’aprenentatge d’aquestes espècies animals contra els depredadors

Jolle Jolles, co-primer autor de l’estudi i investigador del CREAF.

Un dels mecanismes pels quals la pesca intensiva pot afectar el comportament col·lectiu dels peixos és a través de la recol·lecció selectiva de fenotips individuals. “Se sap que la composició dels bancs de peixos, i dels grups d’animals en general, té forts efectes en les pautes i decisions en el grup”.

Un dels avantatges del canvi en el comportament col·lectiu dels peixos és que els pot proporcionar un avantatge evolutiu per adaptar-se a la pesca intensiva. I, amb això, ser menys vulnerables. Malgrat tot, es podria disminuir la seva capacitat de reaccionar adequadament a depredadors naturals. De fet, segons els autors, aquesta és la situació actual que viuen els petits peixos pelàgics i tonyines a la Mediterrània.

Marta Coll, coautora de l’article i investigadora de l’ICM-CSIC, afegeix les importants repercussions sobre la funcionalitat de la xarxa tròfica: “Els individus menys tímids i de major grandària són més vulnerables a la pesca, i l’activitat pesquera selectiva pot modificar les dinàmiques amb les quals es formen els bancs de peixos”.

De cara a futures investigacions, l’equip científic espera poder analitzar de forma més detallada l’impacte de la pesca en poblacions de peixos altament explotades, per tal de poder introduir aquests processos en els models ecològics i de gestió pesquera.

Referència:

Sbragaglia, V., Jolles, J. W., Coll, M., & Arlinghaus, R. (in press). Fisheries-induced changes of shoaling behaviour: mechanisms and potential consequences. Trends in Ecology & Evolution.

doi: https://doi.org/10.1016/j.tree.2021.06.015

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia