Segons els experts, els darrers vint anys hi ha hagut un augment de casos de degradació de sòl que corresponen a zones periurbanes erosionades, a zones urbanes en construcció, a moviments de terres i a zones d’extracció minera
Ara, científics espanyols especialistes en edafologia, es reuniran a Barcelona en la 28a reunió de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl per presentar resultats i recomanacions per recuperar-los
En la seva 28a edició, la Reunió de la Societat Espanyola de la Ciència del Sòl, SECS 2011, ha convocat a Barcelona més de 100 científics d’Espanya i altres països iberoamericans per presentar els seus últims avenços i propostes referents a la cartografia, preservació i recuperació dels sòls. Aquesta edició, coorganitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (filial de l’ Institut d’Estudis Catalans – IEC) i la Delegació de Catalunya de la SECS, juntament amb diverses entitats catalanes com el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i l’ Institut Geològic de Catalunya, així com la Generalitat de Catalunya i les universitats de Lleida, Barcelona i Autònoma de Barcelona, analitzarà in situ diferents casos de degradació de sòl en què la sinergia entre l’administració, la indústria i la investigació han permès recuperar-los.
"El desconeixement del sòl com a recurs natural per part de la societat i el teixit productiu provoquen, amb el pas del temps, situacions de mala gestió d'aquest recurs. S'han donat casos, per exemple, de sòls agrícoles de primera qualitat que han estat dedicats a zones industrials o urbanes, com és el cas del Delta del Llobregat "
Segons el coordinador de la reunió, el Dr. Josep Maria Alcañiz, investigador del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona “El desconeixement del sòl com a recurs natural per part de la societat i el teixit productiu provoquen, amb el pas del temps, situacions de mala gestió d’aquest recurs. S’han donat casos, per exemple, de sòls agrícoles de primera qualitat que han estat dedicats a zones industrials o urbanes, com és el cas del Delta del Llobregat “. De fet, gràcies al Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya del CREAF, s’ha detectat que en els últims vint anys gairebé s’ha duplicat la superfície de sòl denudat per activitats humanes. Aquestes, corresponen a zones periurbanes erosionades, a zones urbanes en construcció, a moviments de terres i a zones d’extracció minera.
D’altra banda, els experts alerten de que només estan cartografiats un 19% dels sòls de Catalunya (el 46% de les terres conreades). No obstant això, la cartografia dels sòls és bàsica en alguns àmbits com l’agricultura i l’ordenació del territori i s’hauria de promocionar com a línea prioritària al nostre país. El seu ús permet una millor gestió del sòl i eficiència en l’activitat – permet detectar limitacions de drenatge, problemes de salinitat, fertilitat, etc.
A la reunió SECS 2011 es presentaran estudis duts a terme en tres punts de la geografia catalana – el Priorat, la Cerdanya i el Penedès. Entre ells destaquen la restauració dels sòls en les pedreres mitjançant l’ús de compost o fangs de depuradora, la remediació de sòls contaminats per hidrocarburs, les aplicacions dels mapes de sòls, o l’estimació de les pèrdues econòmiques del sector vitivinícola produïdes pels problemes d’erosió en sòls. En aquest últim cas, es presentaran els resultats d’un estudi al Penedès que considera que s’estan perdent prop del 9 % d’ingressos degut a la pèrdua de nutrients en les vinyes i pel cost dels treballs de reparació de bancals.
Avenços científics per restaurar pedreres
Un altre àmbit que es tractarà en aquesta trobada és el de la recuperació de les zones afectades per mineria. Segons marca la legislació, des de 1981 és obligatori restaurar una pedrera durant i sobretot en la finalització de l’explotació del recurs mineral. En tots els casos l’administració verifica que aquesta activitat restauradora s’estigui duent a realitzant forma adequada. Només amb tècniques de restauració es pot assegurar que el sòl nu sigui ràpidament ocupat per una coberta vegetal que permeti més tard el desenvolupament de la vegetació natural.
