Search

#focempordà – Línies de recerca del CREAF sobre incendis

Incendi de fa uns anys a Benifallet
Incendi de fa uns anys a Benifallet

Per facilitar la feina de periodistes i cerca d’experts d’aquests dies de tanta angoixa us facilitem molt breument les nostres línies de recerca. Majoritàriament són línies enfocades a la regeneració post-incendi. Us anirem informant del que puguem facilitar sobre la zona cremada i els mapes de perill.

Incendi de fa uns anys a Benifallet
Incendi de fa uns anys a Benifallet

 

EL RÈGIM D’ INCENDIS ESTÀ CANVIANT

El foc és un dels factors que més ha modelat el paisatge mediterrani des de molt antic, però el règim d’incendis ha canviat en les últimes dècades. Durant el període 1960-1990, tant el nombre anual d’incendis com la superfície anual cremada van créixer de manera alarmant. A partir de 1990, ambdues variables han tendit a estabilitzar-se, encara que amb molts alts i baixos, però el que no ha parat de créixer és l’aparició d’un fenomen relativament recent: el dels grans incendis.

Els grans incendis no són comparables als incendis habituals. Molts acaben escapant al control dels mecanismes d’extinció, atès que seva velocitat de propagació, la seva virulència i la seva capacitat de generar focus secundaris i situacions de risc per a la població són molt més grans. A més, la regeneració de les zones afectades pels incendis sol ser molt més difícil.

 Línies de recerca del CREAF sobre incendis forestals:

 

  1. Prevenció del risc d’incendi forestal. Millorem contínuament del mapa de perill diari d’incendi i els Plans de protecció prioritària dels massissos forestals (PPPMs).
  2. Estudi i modelització del règim d’incendis. Analitzem quin és el paper de l’estructura del bosc en els incendis i desenvolupem models que ens permetin predir com és de vulnerable un territori a aquesta pertorbació i els seus efectes a llarg termini.
  3. Focs de copa i models de combustible. Elaborem mapes de models de combustible i analitzem perquè alguns focs arriben a ser d’alta intensitat i presenten comportaments extrems.
  4. Efectes del foc sobre les plantes. Estudiem les estratègies de supervivència i regeneració que mostra la vegetació enfront dels incendis en funció de les característiques de cada foc.
  5. Recuperació de la fauna després d’incendis. Analitzem els factors que determinen la supervivència i recuperació de la fauna després del foc i el paper d’aquesta com dispersora i depredadora del banc de llavors.
  6. Gestió de zones cremades. Valorem les alternatives de gestió que permeten reduir el risc d’incendi i afavorir la regeneració posterior, especialment en grans incendis.

Per informació : Anna Ramon, Responsable de Comunicació CREAF 93.5811488

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Autoria: imatge CC0, Pixabay.
Notícies
Anna Ramon

La biodiversitat d’arbres protegeix el bosc d’una primavera prematura

Un equip científic internacional amb participació del CREAF i el CSIC ha publicat recentment un article a Nature Climate Change on explica que la biodiversitat protegeix els boscos d’una sortida de les fulles prematura perquè els boscos més diversos són menys sensibles a l’augment de la temperatura. 

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Notícies
Adriana Clivillé

Com acompanyar el bosc mediterrani davant les pertorbacions del canvi climàtic

Les solucions i el debat sobre com enfortir la resiliència forestal a la conca mediterrània han aplegat fins a 40 persones al curs que el CREAF i CIHEAM Zaragoza han organitzat, amb la col·laboració d’EFI. Hi han participat responsables de presa de decisions d’Albània, Alemanya, Algèria, Espanya, Itàlia, Líban, Malta, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia.

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia