Search

Vint-i-cinc anys mediterranitzant l’ecologia

Els ecòlegs de la mediterrània estudien des de fa alguns anys els factors implicats en la progressió del foc de capçades en grans incendis forestals.
Els ecòlegs de la mediterrània estudien des de fa alguns anys els factors implicats en la progressió del foc de capçades en grans incendis forestals.

Les experiències viscudes en temes prioritaris com la pluja àcida, el canvi climàtic o els incendis, ens demostren que les àrees mediterrànies, tot i respondre a les lleis ecològiques universals, presenten característiques singulars que cal estudiar a fons. El doctor en ecologia Carles Gràcia fa palès, durant l’acte de celebració del vint-i-cinquè aniversari del CREAF, que l’expertesa que ha acumulat el centre durant aquest temps és cabdal per conservar i gestionar de forma eficient el medi natural de la mediterrània, també des d’un punt de vista econòmic.

Els ecòlegs de la mediterrània estudien des de fa alguns anys els factors implicats en la progressió del foc de capçades en grans incendis forestals.
Els ecòlegs de la mediterrània estudien des de fa alguns anys els factors implicats en la progressió del foc de capçades en grans incendis forestals.

El CREAF celebrar aquest any el seu vint-i-cinquè aniversari. Durant aquest quart de segle el CREAF ha esdevingut un centre de recerca únic que aporta, a Europa i al món, informació científica de primer nivell sobre els ecosistemes terrestres mediterranis, un dels punts de màxima biodiversitat al planeta i un dels territoris més vulnerables al canvi climàtic.

L’acte de commemoració de l’aniversari va comptar amb una ponència a càrrec de Carles Gràcia, professor de la Universitat de Barcelona i investigador del CREAF des dels orígens del centre.

“Sense les dades que el CREAF aporta a la comunitat científica no podríem conservar i gestionar de forma eficient el medi natural de la Mediterrània. Hem de pensar que aquesta informació no pot ser substituïda ni extreta de la informació que tenim sobre els ecosistemes tropicals, temperats i ni molt menys, boreals”, va ressaltar Carles Gracia a la seva conferència.

Carles Gracia
Carles Gracia

El CREAF ha facilitat informació cabdal sobre la composició i el funcionament dels boscos mediterranis. Aquesta informació s’ha utilitzat, per exemple, per millorar-ne la gestió, per establir plans d’actuació a mida en zones cremades o per enriquir els mapes de perill d’incendi, entre altres. De fet, aquest 2013, les dades acumulades sobre les taxes de creixement dels boscos mediterranis han permès adaptar el Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 a la realitat dels boscos catalans, uns boscos amb un creixement limitat per la poca disponibilitat d’aigua, que no poden produir tanta biomassa com els d’altres zones centreeuropees.

Si volem preservar els valors naturals del mediterrani, el CREAF i la resta d’ecòlegs de la Mediterrània hauran de fer un esforç per assolir aquest mateix grau de coneixement però en altres temes ambientals decisius. “El futur de l’ecologia es troba sota terra. Conèixer els nostres sòls serà clau per entendre alguns processos dels quals depèn el nostre futur. En els sòls, per exemple, s’hi guarda la reserva d’aigua més important que pot tenir un bosc, i d’aquesta reserva en depèn la seva supervivència”, puntualitza Gràcia.

En aquest sentit Carles Gràcia reconeix que els ecòlegs han d’aprendre a comunicar millor a la societat i als polítics els efectes del Canvi Climàtic sobre el nostre territori.

La ciència ecològica és clau per assolir un desenvolupament socioeconòmic sostenible

Un altre repte de futur pels ecòlegs serà el del Canvi Climàtic. Vivim en una zona vulnerable que ja n’està patint molts dels seus efectes. En aquest sentit Carles Gràcia reconeix que els ecòlegs han d’aprendre a comunicar millor a la societat i als polítics els efectes del Canvi Climàtic sobre el nostre territori. Segons Gràcia, cal fer saber als ciutadans, per exemple, que disposar de neu als Pirineus serà cada cop més difícil i que produir-la de forma artificial és molt qüestionable: les temperatures augmenten i cada cop hi ha menys aigua disponible, per no parlar del cost que suposaria en termes energètics. En definitiva,  cal fer entendre a la societat que la veu dels ecòlegs s’ha de tenir en compte en moltes de les decisions socioeconòmiques que es discuteixen ara i en un futur.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia